4/7/12








Estimats associats i amics de l’AAVIB,



A l’AAVIB estrenam amb molta il·lusió un conjunt de canvis al nostre sistema d’organització de les comunicacions, xarxes socials i relació amb el públic.


L’objectiu que ens motiva és millorar i augmentar contínuament els recursos que l’associació posa a disposició de la nostra comunitat d’artistes associats i d’amics de l’AAVIB.


L’AAVIB, amb l’esforç de molts d’artistes, ha construït des de la seva fundació un discurs contundent que ha bastit una associació amb una identitat perfectament definida, amb una veu col·lectiva crítica i visible que s’ha de treballar dia a dia.


La nova realitat que ens envolta necessita de nous plantejaments per abordar els nostres reptes associatius. En aquests moments toca fer feina amb plantejaments innovadors.


Treballarem amb una filosofia web 2.0 per consolidar i incrementar, més que mai, la nostra xarxa i la nostra comunitat d’acord amb els valors de la col·laboració i de la participació horitzontal tots els que hi formam part.


Els artistes que formam l’AAVIB sempre hem assumit la nostra co-responsabilitat amb la societat de la qual formam part, cosa que ens legitima per ser una veu crítica clau dins el món de l’Art.


A partir d'ara comptarem amb un Editor de Continguts o Content Manager que serà Jaume Orejuela i un Responsable de la Comunitat a Internet o Community Manager que serà Helena G. Pazos.


Això són recursos per a tothom, associats i amics de l’aavib, ja que entre tots aconseguirem la màxima eficàcia i eficiència gràcies a l’ús participatiu i col·laboratiu que entre tots li donem a les eines de què disposam amb l’ajuda professional de n’Helena i en Jaume.


La Comissió Executiva de l’AAVIB


Llegir més...


NOU SISTEMA D’ORGANITZACIÓ DE LES COMUNICACIONS, XARXES SOCIALS I RELACIÓ AMB EL PÚBLIC


El sistema de comunicació que volem engegar es coneix amb el nom web 2.0 ...


I què és web 2.0?


Engloba entre d’altres:


Comunicar la RSC (Responsabilitat social corporativa) , la qual cosa significa integrar en tots els processos de comunicació els valors de co-responsabilitat que tota l’associació té assumits pel simple fet de pertànyer a una determinada societat. Els valors de l’associació han de ser coneguts, comunicats i acreditats perquè són la referència bàsica que modela les polítiques de responsabilitat social, les accions de la qual aconsegueixen plenitud de sentit en la connexió amb els principis comuns que l'organització accepta i practica.



No existeix, llavors,més alternativa que comunicar la RSC de l'associació i això engloba una pluralitat de socis i amics de diferents ideologies i maneres de pensar, totes vàlides en el conjunt de l’associació i amb un denominador comú, la defensa de l’art per damunt de tot.

D'altra banda i com a dada molt més rellevant, el país mostra una tendència creixent en l'ús de la web 2.0, especialment per a finalitats professionals, essent el panorama de l'ús de xarxes socials el següent:


· Facebook compta amb aproximadament 14 milions d'usuaris.


· Els diferents llocs de Microsoft, inclòs MySpace, compten amb 19 milions de perfils espanyols.


· Tuenti, la xarxa social autòctona té uns 9 milions d'usuaris.


· En Linkedin hi ha 1,2 milions d'usuaris espanyols


Barcelona és la cinquena ciutat més twittera del món


En Twitter, el 94,87% dels usuaris espanyols segueix a alguna empresa o marca i més d'un 94% dels usuaris twittea notícies, estudis i gràfics de interès professional


D'aquestes dades es desprèn que l'interés dels internautes ibèrics per compartir i comentar temes professionals a través de les xarxes socials,especialment Twitter, és inqüestionable.


En aquest sentit, és obvi que les empreses tenen un gran ventall de possibilitats per comunicar-se amb els seus grups d'interès a través de la eina de la Web 2.0


La idea central de l'estratègia de comunicació en xarxes socials ha de ser la participació i escolta activa, ja que “les xarxes socials i professionals impliquen dinamisme, iniciativa, intercanvi d'idees, necessitat de compartir la informació i de crear relacions socials i professionals en les quals es tingui una actitud activa i no passiva.


Respecte a la RSC la tàctica a seguir per l’associació ha d’ ésser oferir tota la informació que sàpiga que és material per als seus públics i proposar amb ells el diàleg a través d'aquests mitjans, no només per escoltar i comprendre el que tenen que dir-li, sinó també per respondre'ls a través les seves accions,comunicació i els seus resultats.






Segons els estudis i propostes que fan els especialistes en aquests mitjans:
El millor comportament en xarxes socials té a veure amb una publicació setmanal amb molt contingut en el cas de Facebook, que després se re-alimentarà amb els comentaris dels usuaris i respostes de l'associació a ells mateixos, i 3 o 4 tweets diaris, en el cas de Twitter, que vinculin tota la informació a un blog corporatiu com a eina de comunicació més fiable,amb bidireccionalitat i on es pot desenvolupar més el contingut. A través d'aquesta estratègia, la companyia no només entra en una dinàmica de transparència i informació constant amb els seus grups d'interès que la posiciona, dóna credibilitat i respecte, sinó que a més podrà prendre accions preventives en els titulars que considerin importants en aquests mitjans públics i així s'evitarà futurs conflictes amb ells.



-En la posada en marxa del nou sistema de comunicació s’ha de tenir en compte el que s’anomena Mala praxi:



Segons experts, es pot estar donant motiu a pràctiques qüestionables. Entre elles una coneguda com astroturfing. Consisteix a “plantar” històries positives i comentaris en internet que semblen procedir de clients o individus però formen part de la campanya concertada per una signatura de Relacions Públiques.



En el reportatge d'investigació es va citar a un membre de Bell Pottinger dient que es va modificar l'entrada de Wikipedia d'un dels seus clients. Això per descomptat no és difícil, ja que qualsevol pot editar una entrada en Wikipedia, però immediatament el vast exèrcit d'editors de Wikipedia corregirien una errada o una cosa manipulada de cara al públic.



Cada vegada més les organitzacions s'embullen en el maneig dels seus continguts, a través de punts mitjans i de la fragmentació en la comunicació que ha arribat de la mà dels mitjans socials, a l'abast de totes les persones.



Sobre aquest tema, hi ha un article de Forbes, que diu, entre d’altres coses: ““Few organizations have an overarching strategy that channels all this branded content into a consolidated planning model. In parallel, we see lack of defined leadership for overall orchestration and accountability for content-driven programs”.


L'article conclou que es requereixen nous rols, models i pràctiques per enfrontar el que els mitjans han estat i són.


La pregunta que ens fem és si estem pensant, dissenyant, planejant i executant bé aquest tema des de la Comunicació?


Així per dur a terme tot això, és el Content Manager la resposta? Fins a on arriba aquest nou rol en les organitzacions? Quina és la seva tasca? En quin nivell està? I la seva relació amb el Community Manager quina és? És el mateix? Però, encara més important, quin és el rol del Comunicador en l'organització d'avui?


Esper que amb el següent quedarà clar...


-Què és un Community Manager?




Community Manager té les següents funcions:


Examinar i observar la informació a la xarxa sobre la nostra associació.


El CM, constantment ha de duu a terme aquest control a través de les diferents eines les converses més rellevants sobre la nostra associació a la xarxa, amb la finalitat d'analitzar el grau de satisfacció dels usuaris, en aquest cas associats i amics de l’AAVIB.


Anàlisi Interna.

El CM gràcies a l’anàlisi dels diàlegs a la xarxa podrà identificar noves necessitats dels usuaris i proposar idees per tal de millorar contínuament els recursos a la disposició dels membres de la nostra associació.


Cercar la participació de la comunitat.

El CM és l'encarregat de fomentar la dinamització de la nostra comunitat a Internet, per la qual cosa sovint haurà de convidar als usuaris a participar en concursos, jocs o converses.


Per dir-ho en poques paraules, el CM dinamitza el contingut que genera el Content Manager, amb la finalitat d'augmentar la comunitat online gràcies a la invitació de la comunitat a la resta dels seus amics o contactes.







-I, què és un Content Manager?




En poques paraules, és qui gestiona els continguts. És a dir, és un professional amb un perfil preferentment de l'àrea de les humanitats la responsabilitat de la qual és:

-documentar-se adequadament i seguir en tot moment les novetats i actualitzacions de la seva àrea, àmbit o nínxol d’actuació per poder generar continguts d'interès en el blog corporatiu i web.

- crear continguts per a les comunicacions de l’associació, anuncis, notificacions, etc

- realitzar les labors de redacció, edició i publicació en tots els mitjans que continguin escrits tant propis com d'equip (en aquest sentit, funciona igual que un editor de revista digital, edició, coordinació, distribució, publicació, etc)




El content manager , per altra banda, no és una figura que hagi de passar desapercebuda i de fet, ja hem arribat a aquest punt en el qual els Blogs estan cada vegada més sent una font d'informació fidedigna i consultada pels internautes, audiència i clients d'una marca. El mateix Brian Solis va estimar no fa molt que en uns cinc anys, els Blogs haurien desplaçat a altres mitjans de comunicació com a fonts d'informació.

En un departament de Comunicació, el Community Manager s'ocupa bàsicament de generar conversa, participació, soroll, reputació, identitat, etc, dins de l'estratègia a les comunicacions, xarxes socials i relació amb el públic , i el Content Manager se centra en els continguts, el Blog, l'edició, la creació de textos, slogans, publicitat, etc, però tots dos estan el mateix nivell organitzatiu treballant en xarxa horitzontal per dinamitzar i millorar la comunicació de l’organització, associació, associats i amics de l’AAVIB.