16/5/12

9:36

EN EL 99% DELS CASOS, MILLOR CONTRACTE PER ESCRIT

Palma, 16 de maig de 2012

Estimada amiga,

Ara, després d’un parell de mesos, únicament record generalitats de la conversa que vam mantenir al teu estudi sobre el concepte de crear rememorant. En tornar coincidir m’has de recordar alguns detalls que vull traslladar a la meva obra, estic molt interessat.

A la darrera carta em vas demanar per coses de funcionament de centres d’art: per què un contracte per escrit?

Ja sol passar que la memòria juga males passades. A tots ens ha passat estar segurs d’haver dit o fet alguna cosa i més tard comprovar que la realitat no era tal i com ho recordaven. No és mala fe, és senzillament errades de memòria. El contracte per escrit permet recordar millor.

No és que un contracte verbal no sigui tan vàlid com fer-ne un d’escrit, ara bé, per escrit ens dóna major seguretat jurídica i evita conflictes. Si és el cas, basta llegir el document i recordar exactament les condicions que vàrem acceptar.

Si volem filar més prim, aquest document ha de tenir un contingut mínim per ser definitivament útil. Consulta el Manual de las buenas prácticas en las relaciones profesionales en las artes visuales, editat per la Unión de Asociaciones de Artistas Visuales (UAAV) i amb la participació de l’AAVIB, podràs trobar una explicació detallada sobre aquest tema i, fins i tot, hi trobaràs models que pots utilitzar. N’hi ha de diferents tipus per a diverses situacions habituals: de compravenda d’obres d’art, de cessió d’obra, de representació per una  galeria o per una exposició puntual.

El nostre manual de referència diu:

(...)Totes i cadascuna de les relacions professionals entre l'artista i un mediador o agent estaran regulades per un contracte per escrit, un document signat per les dues parts en el qual s'especificaran les condicions de la relació. Com més detallats apareguin els drets i deures de cadascuna de les parts, menys probabilitats haurà que es produeixin lectures unilaterals. El pacte per escrit obliga a les parts al compliment de les condicions establertes, aportarà una gran seguretat jurídica i evitarà conflictes.(...)

Encara ara, el més comú al món de l’art és l’acord verbal, si bé, tampoc no és estrany treballar en ocasions amb contracte per escrit, cosa que hauria de ser allò habitual, la normalitat.

Les dues versions, escrit i verbal, són vàlides. La primera –sense contracte per escrit- únicament és recomanable amb professionals amb el quals tinguis confiança màxima i l’experiència prèvia suficient per esperar d’ells el compliment dels seus compromisos. Per la resta de casos, això és el 99%, el millor és un contracte escrit per evitar sorpreses.

Xerrar de contracte escrit ha de ser una cosa normal entre professionals, de fet és una cosa normal entre professionals. L’artista no s’ha d’empegueir de plantejar regular les seves relacions professionals amb un contracte per escrit . No és res ofensiu, el contracte per escrit és el document típic i habitual en una relació professional ordinària.

Estimada amiga tu prepares una exposició per un espai d’art públic i lamentablement, ells, que haurien de donar exemple de bones pràctiques professionals en les arts visuals, en el 99% de casos que he conegut, treballen sense contracte per escrit amb l’artista. Els espais públics mai no haurien de fallar en aquestes bones pràctiques professionals i si ho fan han de rectificar. Públics i privats, els espais s’han d’acostumar al contracte per escrit amb l’artista.

Amiga meva, has de demanar contracte per escrit, això sí, alerta amb el contingut que no sigui “leonino”. No és una raó justa evitar l’enriquiment injust? ”nemo debet lucrari ex alieno damno” o ningú no ha d’obtenir un lucre derivat del dany aliè.

Una abraçada,

Paco Espinosa, president de l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB)