La situació és insostenible perquè les polítiques actuals van contra el "principi rector de l'activitat pública" que ha d'assegurar l'accés de la ciutadania a la cultura (article 12 de l'Estatut d'Autonomia).
Són inacceptables l'eliminació sistemàtica d'ajudes a la cultura dels Consells Insulars, el tancament de l'Espai Mallorca a Barcelona, el tancament del Centre Cultural de S'Alamera d'Eivissa, Flassaders a Palma, així com la retirada del Govern de les Illes Balears de l'Institut Ramon Llull per lluites polítiques o la retallada brutal als pressupost de la Fundació Palma Espai d'Art en el qual Cort descarta el Medialab de Ses Voltes dels seus projectes per a 2013.
Totes aquestes mesures són una humiliació constant i una falta de respecte continuada a la ciutadania, els artistes i la cultura pròpia.
MANIFEST
La cultura recull, entre altres elements, els recursos materials així com immaterials que les persones heretam, utilitzam, transformam, augmentam i transmetem (Leach, 1971). A través de la cultura aprenem a saber què vàrem ser, què som i tenim la possibilitat de construir-nos i imaginar-nos en un futur.
Per això la cultura, arrel i fonament de les humanitats, ens ensenyen a saber com vàrem ser, ens mostren com un mirall què som i què podem arribar a ser. Ens permet veure'ns com a subjectes del nostre projecte de vida. Al revés, un poble que no té un camp simbòlic on reflectir-se i créixer, és pastura de la barbàrie, la fragilitat i la manipulació fàcil de trets identitaris superficials.
L'educació ensenya a pensar, a conèixer, a imaginar-se i pensar-se en diferents situacions. Ens ajuda a crear, per tant, situacions possibles on viure dignament. Aquest és també el camp de la cultura, perquè es nodreix de dones i homes disposats a posar en pràctica espais nous per al pensament, l'acció i el futur. D'això tracta la cultura. I l'educació.
Aquesta educació, aquesta cultura, ha permès les dones situar-se com a protagonistes de la seva història a alhora que els homes i ha permès que no fossin només les classes altes masculines les que definissin els espais del coneixement, i els únics subjectes de les arts i les ciències. Per això la nostra cultura ha crescut, s'ha enriquit i ha enriquit a qui la contemplava i llegia.
La cultura no és entreteniment. No és entreteniment, senyors polítics, llegir a Cervantes, Blai Bonet o Villangómez, escoltar Joan Pons, admirar Sara Varas o contemplar una obra de Velázquez o Tàpies. Situar-nos davant una obra plàstica, una representació musical, dramàtica o de dansa és un exercici de creixement personal i social; és educació i és també, per què no dir-ho, contribuir a sentir que hi ha un futur possible, més enllà de la misèria que ens circumda.
La "marca Illes Balears" que els governants tracten d'exportar i transmetre deu el seu contingut als productes culturals de dones i homes d'aquest país. No es remet només a la gastronomia, als paisatges i a l'accés a les platges. Moltes persones s'apropen a aquest país per veure els resultats d'un poble creador i per compartir, com a éssers humans, els beneficis d'una sensibilitat educada estèticament. El turisme cultural, del qual es beneficia el producte interior brut d'aquest Estat, es nodreix de l'esforç de creadores i creadors durant segles. Aquest esforç està sent disminuït de manera radical per aquells que haurien de protegir-lo, recolzar-lo i ajudar a desenvolupar-lo.
El govern, com a responsable del creixement d'un país, hauria de responsabilitzar-se de preservar, defensar i augmentar la cultura dels seus ciutadans, única garantia de la seva integritat i desenvolupament humà. Això hauria de traduir-se en suport als seus creadors i en la creació d'una sensibilitat estètica a través de l'educació. Ni l'un ni l'altre sembla importar al govern que augmenta obstacles en el desenvolupament cultural i elimina oportunitats i accés en educació.
De fet, el govern actual sembla haver dissenyat una estratègia de destrucció de la cultura, aplicant l'IVA més alt de tota la zona euro a la cultura realitzada i difosa a Espanya i desmantellant el sistema educatiu, amb especial incidència en les arts.
Mentre això succeeix, les paraules que en un altre temps tenien un significat digne com democràcia, inclusió, igualtat, transparència i llibertat, abandonen el seu significat, com utilitza l'actor el seu maquillatge, per confondre, burlar i atordir un poble que confiava fins ara en l'honestedat dels governants i els seus discursos.
Les retallades estan aniquilant el teixit independent format per espais, festivals, publicacions artístiques, etc. construït acurada i pacientment durant anys, un brou de cultiu de R+D cultural que promou l'experimentació i investigació i genera oportunitats per a artistes de tota mena, gestors culturals, abocats ara a la desaparició per les desafortunades mesures del govern.
Víctimes com hem assenyalat de la pujada de l'IVA, els artistes visuals veuen reduïdes les seves expectatives de venda d'obres, perjudicats per activitats fraudulentes que entelen el fràgil mercat de l'art espanyol. Els i les artistes assisteixen a la paralització de projectes, estades d'estudi i investigació dins i fora de les Illes Balears i d'Espanya; sofreixen el fre d'exposicions i activitats en les seves trajectòries artístiques i l'absència d'estudis teòrics que aprofundeixin en el coneixement i difusió de les seves obres; les seves condicions de treball es veuen reduïdes al mínim, ja que no poden afrontar sistemes actuals de producció al tampoc disposar de les promeses ajudes de l'administració.
Assistim a la progressiva desaparició de la literatura artística, publicacions especialitzades i discursos teòrics imprescindibles per al coneixement de l'art i la cultura així com també l'absència de suport publicitari que arrossega en la seva caiguda a les escasses publicacions especialitzades que s'editen al nostre país, la crisi en el sector arrossega les empreses i treballadors i treballadores de la gestió cultural, així com, en les activitats de museus i centres d'art: disseny, muntatge, impremtes, serveis audiovisuals, etcètera.
Les dades són alarmants i els governants tenen l'obligació de defensar la cultura com a bé públic que ha de ser protegit. Com a conseqüència, l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB) i l'Associació de Gestors Culturals de les Illes Balears (GCIB) demanen la dimissió immediata dels responsables polítics en matèria de cultura de les Illes Balears i un canvi radical de la política cultural per protegir la cultura pròpia.
