Estimada amiga,
A la darrera carta em vas demanar per coses de les galeries: el 50% de comissió, per què?
No són bons temps per xerrar de les nostres misèries, tothom suporta massa merda, els esquitxa la crisi financera, cosa que sembla excusar —més encara— les desconsideracions cap als nostres motius particulars “d’artistes”.
Del que demanes sobre comissions de galeristes, encara que sempre trobam excepcions, la realitat ens ha demostrat que quan un artista pacta amb una galeria, en el millor dels casos, la comissió serà del 50% sobre el preu de venta de l’obra, fins i tot he conegut versions del 70%.
En El Manual de las buenas prácticas en las relaciones profesionales en las artes visuales, editat per la Unión de Asociaciones de Artistas Visuales (UAAV) i amb la participació de l’AAVIB, es recull la “bona intenció” que les comissions sobre les ventes d’obra aplicables per la galeria d’art es fixin de mutu acord, en realitat ha de ser així ja que la llibertat de pactes és un dret reconegut amb caràcter general. Què passa habitualment? Senzillament “el poder de negociació” del galerista ha estret la “bona intenció” i la “llibertat de pactes”, ordinàriament l‘avantatjat negociador no tindrà escrúpols per fixar la comissió més alta possible davant la víctima de torn.
La proposta del nostre manual de referència és modular les comissions en funció del servei que la galeria ofereix a l’artista i el grau de la seva relació (exclusiva, esporàdica...), cosa que seria possible en una relació de poder de mercat simètric, la qual cosa resulta impossible davant l’experiència de galeristes espavilats.
El criteri del manual és considerar que una comissió del 50% sobre el preu de venta és oportuna quan la galeria assumeix la representació de l’artista en exclusiva i la producció de l’obra, desenvolupant i finançant les funcions següents: la producció de l’obra; la producció d’exposicions; la promoció de l’artista i la participació en fires nacionals i internacionals.
Si el nostre galerista no fa tot això s’entén que no està justificat que ens demani una comissió del 50%. D’altra banda —com és lògic— per cada una de les funcions que no duu a terme la galeria hauria de minvar la comissió percentualment, cosa que habitualment no passa.
Una associada de l’AAVIB “de cuyo nombre no puedo acordarme” ens va dir:
“(…) Las galerías están muy mal acostumbradas y sin hacer su trabajo te cobran ese 50%. Los tiempos están cambiando y cada cual tiene que hacer su parte con mucha seriedad para que el arte pueda seguir comunicándose a través de estas galerías. Todos sabemos que ya existen otras puertas hacia el mundo, como Internet (…)”
Amiga meva, el més intel·ligent —estic ben segur— és fer feina conjunta, artistes, galeristes i la resta d’agents del sector que afegeixen valor positiu a l’obra. En tot cas —també és ben segur— l’art i els artistes no desapareixerem.
Una abraçada,
Paco Espinosa, president de l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB)
