Ramon Carreras Torrent
Secretari General de CC.OO. Menorca
La majoria de la gent, no és encara conscient del que està passant. La majoria dels treballadores i ciutadans pensen que aquesta és una crisi més, que durarà més o manco temps i que en sortirem i més o manco tornarem a estar com abans de la crisi. Però açò no és cert.Els vint anys que van precedir a l’actual crisi han estat marcats per una financiarització hipertròfica de l’economia que ha acabat per desestabilitzar l’economia real. Açò vol dir que la riquesa no es crea amb esforç, treball imaginació, innovació... no. Ja fa anys, a finals dels 90 el volum de les transaccions financeres (a nivell mundial) era deu vegades superior a la dels intercanvis comercials, dit d’una altra manera, no hi ha regles i hom pot comprar i vendre constantment per guanyar doblers amb l’exercici de l’especulació. La majoria de la gent que no ha estudiat economia, fa estona que dea, en referència a l’especulació urbanística i a la bombolla immobiliària: “açò un dia reventarà” idò ja ha reventat. Però la culpa no ha estat del PTI, ni d’un fenomen metereològic, ni d’una conjunció astral, ni d’un partit en concret, i menys encara dels sindicats.
La crisi, que ha estat i és internacional, però que aquí patim amb particularitats pròpies, l’ha provocat un sistema capitalista sense regles, un model de creixement econòmic fonamentat en molta construcció i un turisme sense qualitat ni valor afegit, amb poca inversió mà d’obra barata, contractes precaris... negoci redó. En aquest contexte crec just, dir, que els industrials d’aquests país, que han resistit i han reinvertit en les seves empreses mereixen un gran reconeixement de la societat.
El setembre de 2008 Sarkozy proposava refer el capitalisme... els ulls dels ciutadans es giraven cap els que havien provocat el desastre financer... però pocs van ser processats i menys encara comdennats, només el senyor Bernat Madoff, un gurú de Wall street, que diuen va estafar 37.400 milions de € a nivell mundial.
Si per un moment es podia veure la “llum” i pensar que el grans partits polítics i els seus dirigents, que per tot arreu solen ser dos a cada país: (PSOE i PP a Espanya; PSD i CDU a Alemanya; el PSF i UMP a França; PASOC i ND a Grècia...) havien comprés la necessitat de regular les inversions, la fiscalitat sobre les transaccions financeres o prohibir els paradisos fiscals i avançar en una direcció diferent, avui els “mercats” han imposat les seves regles: ells cada cop més rics, salvar els bancs, i que la gent pagui la crisi. Com? desmontant l’Estat del Benestar (Educació, Sanitat, Serveis Públics, Pensions...) desregularitzant el mercat laboral (fora sindicats, fora negociació col.lectiva, fora convenis...) augmentant impostos als pobres ( IVA...) però baixant els impostos als més rics o suprimint-los en alguns casos, com han fet PSOE i PP (impost de succesions) i la conseqüència és que l’administració te menys ingressos i la gent no protesta si privatitzen els serveis públics, perquè pensa que no es poden mantenir,. Aquestes polítiques les apliquen els partits de dretes a tota Europa, partits que serien els germans del PP (CDU, UMP, ND...) però també aquells que es diuen socialistes, com a Espanya, Grècia o Portugal (on han governat fins fa poc). SHa arribat al punt de que ambdos partits estalonen mesures molt similars. Mai en la història de la UE, s’havia vist una ofensiva tan conservadora i ultraliberal, menys encara en temps de crisi.
Europa en el segle XX va viure dos moments dramàtics, el crack del 29 i l’Europa de la postguerra, després de la segona guerra mundial. En els anys 30 les mesures de reducció de despesa, i “solucions” conservadores, van provocar un refredament de l’economia i l’aparició amb força del feixisme i l’extrema dreta. A l’Europa de segona meitat dels 40 i dècada dels 50 es va apostar pel Keinesisme, és a dir inversió Estatal per revitalitzar l’economia, mai con en els anys 60 i 70 on l’Estat tenia un paper fonamental en l’economia , les corrents de pensament d’esquerres eren majoritàries, i havia una gran implantació sindical, l’economia havia crescut tant, beneficiant al conjunt de la classe treballadora europea.
És des de finals dels 70, la crisi del petroli i l’aparició dels “neo-conservadors” Reagan i Tatcher, i el que es coneix com el “Consens de Washington” a finals dels anys 80 i fonamentat en el decàleg següent: 1 Disciplina fiscal. 2 Reordenament de les prioritats de la despesa. 3 Reforma fiscal amb disminució de la progressivitat. 4 Liberalització de les taxes d’interès. 5 Taxes de canvi competitives. 6 Liberalització del comerç internacional. 7 Liberalització de l’entrada d’inversions estrangeres directes. 8 Privatització dels sectors públics. 9 Desregularització de l’economia. 10 Enfortir el Dret a la propietat privada, que el ritme de creixement ha anat baixant, l’economia empitjorant i els treballadors perdent drets. A la vegada els rics han augmentat i els paradisos fiscals també.
Les mesures impulsades des de la UE i especialment la crida a l’austeritat, l’ajust pressupostari i les reformes estructurals, en el Pla de Governança econòmica o el Pacte de l’Euro plantegen els retalls socials i de salaris (siguin directes o diferits com les pensions), com un instrument d’ajust que ha de substituir el paper que tenia, abans de l’euro, la devaluació de la moneda, donant pas a una espiral de deflació competitiva salarial. Aquestes mesures, a més de ser injustes són ineficients i allà on s’han aplicat com a Mèxic, Argentina i els països asiàtics... han fracassat, també a Grècia, Portugal, Irlanda, estan fracassant ara i posen en perill la cohesió social Europea i el seu futur, creixent els partits d’extrema-dreta, xenòfobs o anti-europeus, arribant a tenir entre un 14 i un 30% dels vots a països com Suïssa, Àustria, Hongria, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca o Noruega; entre el 9 i el 14% a Bulgària, Itàlia, Lituània i Finlàndia o entre el 5 i el 9% a Grècia, França, Romania o Gran Bretanya
La Confederació Europea de sindicats (CES), en el seu recent congrés celebrat a Atenes, ha convocat els treballadors i treballadores europeus a participar en una nova mobilització sindical per mostrar el rebuig al Pla de governança econòmica i el Pacte per l’euro, perquè hi haurà un augment de la pobresa i la desigualtat social CCOO ha participat en totes les mobilitzacions sindicals europees de la CES, i ara més que mai, resulta necessari enfrontar-se en l’àmbit transnacional europeu a unes polítiques que condicionen l’actuació de governs i patronals en cada país. CCOO a Menorca , ens sumen a la convocatòria de la CES i fem una crida a concentrar-se, dimarts 21 a les 20h a la Plaça Miranda de Maó, i feim una crida a sumar forces de tots aquells que tenim en comú la nostra oposició a aquestes mesures.
