Poques persones deixen un rastre tan profund en els que l'hem conegut. Cis Lenaerts se n'ha anat. I nosaltres, com ell mateix, sabíem que quan una malaltia tan terrible t'agafa dins les entranyes, no te'n pots salvar.
Vull pensar amb Cis Lenaerts com la persona excel·lent que era. Mai no es queixava. No tenia pensaments negatius. Cis estava sempre animat, fins i tot quan el dolor s'estancava en el seu cos. Malgrat tenir motius per estar amargat, la seva actitud davant l'existència era positiva.
La meva vida és més rica després del llibre "Darrere les ones" que vàrem fer junts. A cada reunió, la lectura del fragment corresponent del dia era seguida d'una llarga conversa com amics que érem, una xerrada que passava per gairebé tots els temes. Que estigués lligat inevitablement a una cadira de rodes no era motiu per no parlar d'altres malalties o de problemes, al contrari, el seu estat d'ànim hi estava molt per damunt. No puc negar que, quan fèiem el llibre, hi va haver moments difícils que m'afectaven emocionalment, però ell carregava la seua desgràcia amb resignació i sense fer-se el màrtir, com quan trobava els fills petits dels amics, se'ls posava sobre els genolls i els donava una volteta amb la cadira motoritzada. Als nens els agradava i ell es divertia. Aquesta era la seua actitud davant la vida. I tenia, això sí, una família que ha estat un exemple en circumstàncies tan dures com les que han passat.
Cis Lenaerts era d'aquestes persones que s'havien deixat captivar per Eivissa, on va venir a residir abandonant la seua Bèlgica natal. A més d'arquitecte i pintor, havia set professor de la progressista escola Blat, on projectava en els alumnes les ànsies de transformar una societat que, com jove que era, veia imperfecta. En arquitectura defenia la conservació del paisatge i el respecte a l'entorn, i així ho va fer en les cases que va projectar, amb un estil impecable. En pintura, aplicava la conceptualització i la síntesi a la projecció d'una idea simple que emanava força per ella mateixa. Vaig poder comprovar com, després d'una lectura, extreia la idea, la reformava i la plasmava al llenç en una recerca constant que es manifestava també a través dels materials. Asfalt, arena o terra eren inclosos en els seus quadres, sempre equilibrats i sempre innovadors. Pigments, olis, colorants o acrílics els treballava amb mestria. Era capaç d'incloure-hi fins i tot el món dels infants, sense perdre ni una pinzellada del seu estil propi. En els últims anys va realitzar diverses exposicions. La seva obra gràfica no tenia aturada.
En un dia com avui, no volem que Cis se'n vagi. Volem pensar que estarà sempre amb nosaltres, que no se n'ha anat, que descansa de la seua llarga i injusta malaltia, però que encara hi és. I que hi serà sempre.
Iolanda Bonet
escriptora
Cis Lernaerts se’n va
