Set i Mig
El blog de Cristina Ros. Cultura i més
29 gener 2013
Feia dies que el trenet de Mateo Maté corria per les xarxes socials perquè tothom pogués comprovar fins a quin punt s'hi sembla l'altre trenet, el de Belén Rodríguez, guanyadora de la present edició del premi Ciutat de Palma d'Arts Visuals. Sobre el paper, ho destapava diumenge passat Elena Vallés al seu article a Diario de Mallorca. Avui hem sabut que l'Ajuntament de Palma ha demanat un informe sobre l'obra guanyadora al jurat del premi. És el primer que ha de fer l'Ajuntament, i per ventura és també la única cosa que pot fer respecte d'aquesta edició, perquè a més que no hi ha cap denúncia, en art si una obra no és un calc d'una altra, i encara així, es fa molt difícil acusar de plagi.
Ara bé, al meu entendre, el cas d'enguany només és la gota que ha fet escampar un premi que de fa anys, molts d'anys, té molt poc sentit així com està concebut. Ho vaig escriure crec que fa ja més d'una dècada i el temps no ha fet més que ratificar-ho: gairebé ningú, més enllà dels premiats i els seus familiars més directes, recorda qui va ser el guanyador o guanyadora del premi Ciutat de Palma d'Arts Plàstiques de l'any passat, i no diguem ja de l'anterior ni de l'altre. És un premi anodí, com tants d'altres, que edició rere edició recau sobre un artista com podria recaure sobre un altre qualsevol, a vegades és un artista de les illes, altres vegades és d'onsevulla, tan és. Ningú no ho recorda. Això vol dir que no serveix de res, només omple una línia breu en el currículum del guanyador, a la vegada que se'n du la il·lusió dels altres artistes que s'hi ha presentat, l'obra dels quals mereix el premi tant o més que la que el té.
Després de demanar l'informe i tancar el cas d'enguany, especialment desgraciat, crec que l'Ajuntament de Palma s'hauria de replantejar els criteris que guien aquest premi que du el nom d'Antoni Gelabert. Això jo també ho demanava fa una dècada. Una està avesada que li facin molt poc cas. No sé si, en una època mancada de referents, el premi Ciutat de Palma d'Arts Visuals s'hauria de donar a una trajectòria, al conjunt d'una obra. No sé si, per parlar d'una altra possibilitat, el jurat hauria de treballar al llarg de l'any per reconèixer el treball (una exposició, una proposta) d'un artista al llarg d'aquest període. O potser s'ha d'establir el premi a un artista emergent, però no per una sola obra sinó per allò que aporta el seu treball. I posar, en qualsevol cas, el llistó molt alt. Que no passa res si s'ha de deixar desert. Millor serà això que el despropòsit d'enguany, d'aquests darrers anys.
