Picasso versus Balzac. El valor simbòlic del dibuix
Picasso mostrava la passió que sentia pel dibuix, i el seu temperament espontani guiat per l'emoció i la tècnica, li oferia unes grans possibilitats de mostrar la força, la intensitat plàstica i el poder expressiu que tenia.
El seu interès pel cos humà es fa evident des dels seus inicis acadèmics li permet trencar normes gràcies a deformacions o metamorfosis que després van marcar el seu estil.
Es calcula que Picasso és autor de més de 20.000 dibuixos on hi va poder imprimir moltes tècniques, i totes amb una perfecció sublim. Amb el dibuix, Picasso hi imprimia les seves turbulentes relacions amoroses i l'erotisme amb el qual eleva les passions reals a la categoria de mite, o la desesperació davant l'horror fa que la sàtira convisqui amb ell i transformi les seves obres en pertorbadores.
El Museu Fundació Juan March de Ciutat ofereix una exposició composada per 13 aiguaforts realitzats entre el 1926 i 1931 que serveixen al geni malagueny a divagar sobre un text d'Honoré de Balzac.
L'interès de Picasso per la literatura va fer que tingués intenses relacions i complicitats amb poetes com Tristan Tzara, Paul Éluard, Jean Cocteau o Rafael Alberti entre molts d'altres, i que això el dugués a fusionar l'escriptura i la plàstica amb la il.lustració de molts dels seus llibres, simbiosi absoluta.
També va dedicar part de la seva vida a fer relectures i a il.lustrar obres d'alguns grans escriptors clàssics com Ovidi, amb Les métamorphoses (1931), o Luis de Góngora amb Vingt poèmes (1948).
Amb Le chef d'oeuvre inconnu de Balzac, Picasso il.lustra la faula sobre la recerca d'allò absolut pel pintor amb la premissa següent: La missió de l'art no és copiar la natura, si no més aviat saber-la expressar.
L'editor fou el marxant i galerista francès Ambroise Vollard, i amb aquest volum va donar la oportunitat a Picasso de relacionar el tema de Balzac amb les seves pròpies reflexions com artista.
L'acció de Le chef d'oeuvre inconnu es desenvolupa el 1612 i resumeix l'entorn del mestre Frenhofer, que persegueix l'obra mestra absoluta i que passa els darrers anys de la seva vida retocant una pintura de línies i colors en què nomes s'hi identifica un peu. Finalment Frenhofer decideix cremar tota la seva obra i acabar suïcidant-se.
La història de Balzac tracta molts temes: la qüestió del sentit de la mimesi en l'art plàstic, les edats de l'artista o la relació amb la model. D'aquest darrer tema tracta la pel.lícula de Fernando Trueba "El artista y la modelo" (2012) amb Jean Rochefort, Aida Folch i Claudia Cardinale.
El grup d'aiguaforts que ara podeu contemplar a Palma varen ser impresos al taller de Louis Fort, les imatges se centren al taller d'un artista i proposa algun nu heroic per representar el pintor i convertir-lo en un Apol.lo, deu de la bellesa masculina.
El més probable és que a Balzac li hagués agradat més que el seu llibre fos il.lustrat pel gravador Gustave Doré, que al tombant del segle XIX ho va fer a La Divina Comedia de Dante Alighieri. En qualsevol cas no hauria tingut la força i la impressió personal que atorgava Picasso a tot el què feia, i lligat al seu moment eròtic i sentimental que llavors passava pels braços de Marie-Thèrése Walter. Una relació que va durar 8 anys, del 1927 al 1935 i que va començar quan ella tenia 17 anys i ell 45.
Picasso va tenir durant tota la seva vida l'impuls d'introduir-se directament en la vida que l'envoltava, un fet que acabarà sent el marc de tota la seva atenció i la seva obra. De connexions no n'hi falten.
Pablo Picasso y "La obra maestra desconocida", de Honoré de Balzac
Museu Fundació Juan March
Sant Miquel, 11 (Palma)
Fins al 18 de magia
Article del Suplement de Cultura Bellver, Diario de Mallorca (06/12/12)
