La publicació digital 40 Putes ha fet un any i per celebrar-ho també han decidit presentar una col.lectiva artística, sota la garantia del talent i un domicili amb solera: la Sala Pelaires.
Alí Babà i els quaranta lladres és un conte de Les Mil i una Nits, que ens explica l'aventura d'un príncep que li van prendre tot i va lluitar sense descans per recuperar-ho. Nosaltres hem de recuperar, entre moltes altres coses, la dignitat cultural que hem anat perdent durant aquests darrers anys i que sembla no hi ha aguait de recobrar, com a mínim, a curt o mig termini.
La publicació digital musical i cultural feta a Mallorca 40 Putes ha celebrat un any i ha acomplert el deure de ser un punt de referència del que passa a l'illa, i sense pèls a la llengua. El seu artífex, Joan Cabot, un company de ràdio que conec fa uns quants anys; crític i promotor musical, escriptor, gran lector, DJ, locutor, filòsof de la vida, i ara madame i emprenedor de la cultura més delirant.
Per commemorar aquest nostrat aniversari, quinze artistes plàstics s'han aplegat a la Sala Pelaires de Ciutat amb propostes molt diverses, però amb el denominador comú del talent, l'agudesa i l'anhel de fer coses sense l'encotillament formal i solemne d'altres suggeriments.
Pablo Attfield, Albert Pinya, Bel Fullana, Veru Iché, Max, Tomeu Coll, Adriana Petit, Guillermo Rubí, Soma, Evarist Torres, Alona Vinç, Ian Waelder, Grip Face, Tomás Spicolli i Gerard Armengol. Quinze noms propis de l'escena plàstica que no cal perdre de vista, entre fotògrafs, pintors o poetes plàstics.
Sota l'epígraf 40 Putes. Tos som putes, un any d'art i mamades, s'hi apleguen obres en variats formats i estils, parteix d'aquella tessitura que entén "concepte com a humor anarquista, comèdia com a veritat, personatge com a obra, parodia com a homenatge, falsificació com a interpretació, res com a alguna cosa".
Algunes de les propostes: la pintura mural (damunt taula) site specific des de les noves perspectives, de Soma. Bel Fullana amb unes que obres transmeten una certa inquietud, però també nostàlgia i sentit de l'humor; amb un llenguatge que obre el camí de l'art cap la idea de l'art expandit i oferir una gamma cromàtica realçada. L'espontaneïtat des dels ulls joves d'Ian Waelder que experimenta en el camp fotogràfic, no només des de la plàstica, sinó també en la manera de mostrar-la. Els dibuixos d'intensitat obscura i magnetisme incessant d'Alona Vinç. L'essència de la narrativa, entre realitat i ficció, amb essència angoixant i aparença antiga de Veru Iché. La irreverència del treball d' Albert Pinya que torna a mostrar el millor d'ell mateix i adopta un punt de vista, proper a la instal.lació poètica, sempre lluitant en contra de l'esperit endormiscat i ancorat en el passat. L'artifici ha estat present al llarg de tota la història de l'art. Quan es tracta de reproduir la realitat que ens envolta, per què no tergiversar-la i maquillar-la amb un punt d'erotisme? I si no que li demanin a Pablo Attfield, un jove fotògraf que comença a veure encaminada la seva producció, sempre amb aquella gairebé perversa construcció artificiosa que permet el sexe.
En definitiva, una col.lectiva que ens arrenca un somriure fresc, ens relaxa, ens sorprèn i ens fa pensar que la vida és més fàcil. Voleu una teràpia millor que aquesta?
40 Putes. Tos som putes, un any d'art i mamades
Sala Pelaires
Carrer Paraires, 5 (Palma)
Fins a finals de març
Publicat al suplement de cultura Bellver de Diario de Mallorca (21/03/2013)
*Fotografia de Pako Jeremy
