Publicat a dBalears, 10/3/2013
40 Putes. Tots som putes. un any d'art i mamades
Gerard Armengol, Pablo Attfield, Tomeu Coll, Bel Fullana, Grip Face, Veru Iché, Max, Adriana Petit, Albert Pinya, Guillermo Rubí, Soma, Tomás Spicolli, Evarist Torres, Alona Vinç, Ian Waelder
Galeria Pelaires, Palma
Una exposició com la que ara ocupa les sales de la Galeria Pelaires pot suscitar d'entrada una certa desconfiança, principalment per dos motius. D'una banda, es tracta d'una mostra col·lectiva organitzada en commemoració de l'aniversari d'una revista sobre música i cultura a Mallorca, la qual cosa porta a dubtar si el treball dels artistes no acabarà convertint-se en una simple il·lustració de l'estètica i la línia editorial d'aquesta publicació. De l'altra, el títol de l'exposició, molt acorde amb la identitat de 40 Putes pel seu to irreverent i juganer, no diu gaire sobre l'obra dels artistes que hi participen. Amb tot, l'experiència és el millor antídot contra el prejudici, i un cop visitada la mostra cal assenyalar-ne els seus encerts més que no pas les possibles mancances.
Magda Albis i Pilar Rubí, comissàries de l'exposició, són les responsables de la secció d'art a 40 Putes i com a tals s'han dedicat a examinar el panorama artístic de l'illa, en particular aquella escena del que es sol etiquetar com a art emergent i les manifestacions artístiques que, per la seva natura, queden al marge del cub blanc de la galeria i els espais consagrats del món de l'art (com és el cas de l'art urbà). Des d'aquesta perspectiva, i comptant amb els artistes que han entrevistat al llarg del darrer any, s'han proposat realitzar "una radiografia del panorama artístic actual", que "demostra el seu estat
de bona salut i parla per sí mateixa." Certament, la mostra aconsegueix comunicar la riquesa de la creació artística actual i ofereix a més a alguns artistes poc coneguts un espai excepcional com és la Galeria Pelaires, l'arquitectura de la qual contribueix a donar sobrietat a una mostra d'esperit alternatiu però amb la intenció d'establir-se com a punt de referència. Els tres nivells de Pelaires també marquen, inevitablement, una jerarquia d'espais que va de la planta baixa, on dominen les obres de gran format, fins a les golfes, on només el mural de Soma trenca amb una sèrie d'obres de dimensions més íntimes. Albis i Rubí han procurat compensar les diferències entre les sales distribuint les obres dels artistes més coneguts entre les dels noms emergents, en una selecció representativa d'un sector de l'escena artística local, però també marcada per criteris i afeccions personals. No obstant, tota selecció és sempre parcial, i el que aporta una exposició com aquesta és la constatació de la necessitat de donar espai i prendre esment en l'obra dels artistes joves que ara cerquen el seu indret dins el món de l'art. No només el nostre petit món de l'art mallorquí, sinó l'escena artística internacional.
Amb tot, cal recordar que no es tracta de desconeguts o principiants. A més del veterà Max, que s'afegeix amb generositat a la mostra com a creador de l'eficaç logotip de 40 Putes, hi destaquen altres noms ben coneguts com Albert Pinya, imposant-se a la planta baixa amb una expansió del seu univers personal; Bel Fullana, qui domina el llenç amb una calculada espontaneïtat o Guillermo Rubí, artista representat per Pelaires que aporta una sèrie de peces d'un format potser tímid. Amb tot, la força de la sinceritat (no transgressió) de Pablo Attfield i la redefinició de la (potser mal anomenada) fotografia documental que porten a terme Tomeu Coll i Ian Waelder, així com la inquietant figura que retrata Veru Iché, constitueixen peces cabdals de la mostra. En les composicions d'Evarist Torres, Alona Vinç, Gerard Armengol i Adriana Petit es lliuren mons personals i es reconfigura la realitat, mentre que Tomás Spicolli, Grip Face i Soma porten a terme la difícil tasca d'inserir l'art urbà en la galeria, una contradicció que permet obrir noves vies al seu treball. En el conjunt de les obres s'hi aprecia el desenvolupament de llenguatges propis, una força creativa latent que en molts casos es traduirà en trajectòries sòlides.
Tot i que quinze artistes no són suficients per a descriure el present moment històric (podem estar contents de la gran quantitat d'artistes rellevants que treballen a la nostra illa), si que trobem aquí una mostra de l'art que s'està fent i cal tenir en compte. Serà necessària una reflexió posterior sobre el que suposen, en el seu conjunt, les aportacions dels artistes joves i portar el seu treball més enllà de l'anècdota i de la nostra plàcida (o bel·licosa) realitat illenca.
Pau Waelder
Tot i que quinze artistes no són suficients per a descriure el present moment històric (podem estar contents de la gran quantitat d'artistes rellevants que treballen a la nostra illa), si que trobem aquí una mostra de l'art que s'està fent i cal tenir en compte. Serà necessària una reflexió posterior sobre el que suposen, en el seu conjunt, les aportacions dels artistes joves i portar el seu treball més enllà de l'anècdota i de la nostra plàcida (o bel·licosa) realitat illenca.
Pau Waelder
