Accaib
Article publicat a Diari de Balears, el 23/2/2012
Per Pau Waelder
Anti_dog
Alícia Framis
El Corte Inglés/ Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani
Performance, 20 de setembre de 2012
Durant la Nit de l'Art de Palma, l'entrada dels grans magatzems El Corte Inglés al cèntric carrer de Jaume III va ser l'escenari escollit per l'artista Alícia Framis (Barcelona, 1967) per a la realització de la performance Anti_dog (2002), que forma part dels fons d'Es Baluard a través de tres fotografies que recullen representacions prèvies d'aquesta acció en diferents ciutats europees. Inspirada per una sèrie d'atacs racistes i de violència de gènere que van tenir lloc a Berlin, l'artista va idear una acció en la qual un grup de dones immigrants, vestides amb roba dissenyada o inspirada en els grans noms de la moda (Jean-Paul Gaultier, Chanel, Dior...) que s'ha confeccionat amb Twaron (un teixit ignífug i més resistent que l'acer), resten immòbils en mig d'un lloc de pas dels vianants a l'espai públic. L'acció suggereix una reflexió sobre la violència que pateixen certes dones al carrer per la seva condició d'immigrants i planteja una confrontació amb el públic, que es veu forçat a passar entre les participants, maniquins vius en robes de color groc lluent, que semblen protegides pels seus vestits però alhora van mostrant la seva fragilitat. Alícia Framis ens comenta personalment les seves reflexions sobre aquesta performance i el seu treball actual.
Recuperes Anti_dog deu anys després d'haver-la creada. Com et sents, avui, respecte a aquesta obra? Has pensat modificar-la aprofitant que la tornes a fer?
Personalment estic molt contenta de fer-la, perquè quan vaig fer Lost Astronaut (2009) em vaig dir a mi mateixa: "aquesta és la darrera performance que faig", i ara que torno a fer-ne aquesta, era com recuperar quelcom que volia apartar de mi. La veritat és que ara és el millor moment, després de presentar-la a la Biennal de Venècia no la volia fer més, però ara l'he recuperada amb il·lusió. Fins i tot diria que és una peça clau en la meva trajectòria: des del sector de la moda es va rebre molt bé que fes quelcom una mica reivindicatiu. Així que considero un triomf que no hagi funcionat només per al món de l'art. Pel que fa a modificar aquesta performance, no vull introduir res de nou però sí fer palès el pas del temps i les vicissituds que ha patit: amb tants viatges, hem perdut botes, s'han espatllat els vestits, i ara els vull mostrar així, amb els seus defectes i la seva fragilitat.
Has optat per presentar la performance a la porta dels grans magatzems i no dins el museu. Cal fugir del cub blanc?
Amb Anti_dog vull generar una confrontació, portar l'acció al públic, i per aquest motiu en cada ciutat on ha tingut lloc hem cercat un context diferent, com ara la Setmana de la Moda a Paris, l'esplanada davant del Museu Reina Sofia a Madrid o l'entrada de l'estadi de l'Ajax a Amsterdam. En aquest cas, considero que té més interès portar a terme la performance en la porta d'El Corte Inglés que no en la d'Es Baluard, perquè al museu l'art sempre està protegit, en un escenari molt definit, mentre que al carrer, davant els grans magatzems, puc generar un enfrontament directe amb el públic.
La relació amb els grans magatzems introdueix una reflexió sobre el consumisme, que també explores a obres com Moonlife Concept Store (2012)...
Efectivament, però encara que en aquesta obra hi ha la vessant del marxandatge, m'interessa més explorar l'aspecte de l'estètica relacional, en la que l'art és una eina. En el fons, quan demano a artistes o dissenyadors fer prototips per als meus projectes, el que vull és que l'art, en comptes de situar-se en un pedestal, sigui part de la vida quotidiana, que esdevingui una eina. Aquest i altres projectes sempre han tingut lloc en botigues reals, locals que es troben a peu de carrer, perquè m'interessa que el públic els trobi sense integrar-los en el context del món de l'art.
Tornant al món de la moda, com s'integra dins la teva obra i particularment a Anti_dog?
D'una banda, m'interessa molt el món de la moda i les seves possibilitats, hi han dissenyadors que treballen molt bé i experimenten com ho fem els artistes. En les desfilades o en les revistes treuen models que no són comercials i finalment desapareixen. En la moda encara es poden fer moltes coses, crec que és un terreny molt poc explotat per l'art. D'altra banda, atès que vaig estudiar amb els artistes dels anys 70, em vaig adonar que si seguia treballant amb performance, no podia estar nua, ara això ja no té sentit. En el fons s'està més nu amb la roba, el que portes diu molt de tu.
Els artistes fan també "models de passarel·la" i "prêt-a-porter"?
Si, de fet alguns col·legues m'han comentat que quan exposen en la galeria volen fer per exemple una instal·lació de 3 x 3 metres, i el galerista els diu "d'acord, però fes alguna peça que pugui vendre." Aquest és un fet habitual. També és cert que no hi han tants col·leccionistes que puguin comprar una gran instal·lació, i cada cop més volen peces més assequibles. En aquest aspecte, el mercat i les galeries tenen moltíssim poder, quelcom que finalment és contraproduent amb el que l'art és en si.
