Via AACIB
Article publicat a Diari de Balears el 15/7/2012
Per Pau Waelder. Un glitch és un error momentani que es produeix en un suport digital, com per exemple quan una imatge es carrega malament, falla la codificació d'un vídeo o el motor de renderització d'un videojoc no arriba a dibuixar els objectes correctament i els mostra com a carcasses buides. El glitch, segons indiquen els artistes Olga Goriunova i Alexei Shulgin, és també “una oportunitat per observar l'estructura interna del programari”, una esquerda en la perfecció del sistema que ens revela la seva construcció i també la seva fal·libilitat. Habitualment confiem en el funcionament de les màquines i els seus sistemes operatius, la lògica dels seus programes, com a fets irrefutables, perfectes, aliens a la debilitat humana. I de la mateixa manera confiem en els sistemes que hem creat a la nostra societat: en l'ordre, la justícia, la llei, l'economia, la informació que rebem dels mitjans de comunicació i les estructures del poder que atorguem en un consens col·lectiu i democràtic. Però, és clar, tots els sistemes fallen, i com podem comprovar actualment vivim en una època en què l'error es produeix a tots els nivells i comporta greus conseqüències: errors de càlcul, de judici o de rectitud moral que nodreixen la crisi global, no només econòmica, sinó també a nivell de la ment i l'esperit.
Amb tot, podem afirmar que acceptar l'error ens lliura finalment d'aquella pretensió que, des de la Il·lustració, volia reduir el món a una enciclopèdia i crear un ordre universal, vàlid i quantificable. Un ordre que es va traduir en els totalitarismes del segle XX i ha donat pas a la promiscuïtat de l'economia i la informació en un món globalitzat, regit per xarxes i sistemes del tot fal·libles, però també adaptables. L'error passa a formar part del sistema, de tota activitat humana, i també de l'art. A Error universal, Jaume Orejuela (Pollença, 1981) continua la seva particular exploració dels sistemes d'informació i les formes en què cartografiem la realitat amb un treball que paradoxalment tracta sobre les noves tecnologies, però empra tècniques tradicionals. El dibuix al grafit, el gravat o l'escultura en marbre són escollides per Orejuela per transmetre unes idees meditades i precises sobre la seva pròpia pràctica com a artista, l'accés a la informació a nivell global i el valor que atorguem al coneixement. Qwerty (2010), un conjunt de blocs de marbre de Carrara de diferentes mides, evoca un teclat d'ordinador i subtilment ens informa (mitjançant l'alçada de les “tecles”) del nombre de vegades que s'empra cada lletra en les cerques que es fan al cercador Google. Machbook (2012) es mostra una reproducció petrificada d'un ordinador portàtil on es pot veure que l'accés al lloc web de l'artista ha generat un error. Mail (2012), una escultura de marbre que s'assembla a la icona d'un programa de correu electrònic, al mateix temps ens recorda que el correu es lliurava tradicionalment en un sobre de paper, creant una contradicció evident entre l'objecte, allò que representa i allò que suggereix. Un error que, com el glitch, ens mostra el funcionament intern de la pròpia percepció de l'obra. Aquesta contradicció es repeteix amb força en les peces de la sèrie Backup, que presenten blocs de llibres reproduïts en marbre, objectes sòlids que conserven la seva presència per a la posteritat però són al mateix temps totalment inútils. Els objectes creats per l'artista ens porten a adonar-nos d'un error perceptiu: la peça no és allò que representa. L'obra d'art, tot i ser semblant (o idèntica) a un objecte quotidià, no pertany a l'àmbit d'allò útil, sinó que es concep per ser observada.
La selecció de les tècniques no és gens casual, sinó que impregna el propi sentit de cada obra. En el cas del treball sobre paper, Orejuela escull ser més íntim, explora el seu propi treball a nivell manual, s'allunya de la relativa fredor conceptual que anima les peces escultòriques i canvia l'enfocament cap al detall, l'acció concreta. El procés de creació de l'obra i la identitat de l'artista són qüestionats en la sèrie Goma de borrar (2012), un conjunt de dibuixos al grafit de gomes d'esborrar en la realització dels quals ha emprat les mateixes gomes que ha retratat, i en Self portrait (2012), un vídeo que mostra la mà de l'artista firmant i esborrant contínuament el seu nom. Les obres suggereixen la fal·libilitat del procés de creació artística, assenyalen l'error que suposadament no es produeix en una obra i també la venerada autoria de l'artista. L'error es reconeix humà, també la capacitat de corregir-lo, i aprendre'n.
Error Universal
Jaume Orejuela
Espai H.C. Lluc Fluxà, Palma
Fins al finals de setembre de 2012
