12/3/12

8:00
NOTA AAVIB: La comissió executiva de l'AAVIB ha decidit l'adhesió i recolzament d'aquest comunicat per part de l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears.
Recolzar el manteniment de l'edifici d'en Ferragut, no perquè sigui un Le Corbusier, sinó perquè és unes de les poques restes que hi ha de l'Arquitectura Internacional a Ciutat. I també perquè aquest "residu" ha impedit que ara mateix la façana marítima estigui urbanitzada, tal i com el projecte de Núñez i Navarro i Busquets pretenien.

COMUNICAT de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears COAIB
Diari de Mallorca | 7 de març de 2012
El Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears té en els seus Estatuts la comesa de vetllar per la protecció del Patrimoni Arquitectònic. Per aquest motiu sempre ha treballat per aconseguir que aquesta protecció sigui un fet. Així ho demostren les múltiples activitats culturals i iniciatives que ha promogut al llarg de la seva existència: exposicions, col·laboracions amb altres entitats, l'atorgament dels Premis d'Arquitectura i de beques d'investigació, la publicació d'estudis i d'una revista d'arquitectura... Però la seva implicació en aquesta tasca de vetllar per la protecció del patrimoni no s'ha limitat a la difusió de la cultura arquitectònica, sinó que també s'ha manifestat intervenint activament en el debat del dia a dia sobre qüestions relacionades amb el patrimoni, ja sigui amb declaracions als mitjans de comunicació, la participació en debats públics o la sol·licitud a les institucions locals i autonòmiques de la protecció d'edificis que s'han considerat elements singulars en la història de l'arquitectura del nostre àmbit. I sempre actuant com una veu independent que considera imprescindible fomentar l'existència d'una societat civil compromesa.
Per aquest motiu la Junta de Govern del COAIB, que represent com a degà, vol manifestar la seva inquietud davant la sentència recent del titular del Jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Palma, per la qual s'anul·la la protecció de l'edifici de GESA, que havia estat declarat Bé Catalogat pel Consell de Mallorca (BOIB 29/05/2007).
Com és sabut la Junta anterior del COAIB, encapçalada pel nostre company i aleshores degà, Luis Corral sol·licità al Consell Insular l'any 2004, que adoptàs les mesures oportunes per protegir l'edifici de GESA. La sol·licitud s'argumentava a partir d'un estudi que avalava, al nostre entendre, la seva qualitat arquitectònica, i així també ho degueren veure els tècnics de Patrimoni ja que la nostra proposta va ser atesa anys després i acabà amb l'esmentada declaració de Bé Catalogat de l'edifici l'any 2007.
És necessari insistir en la data de la petició de protecció de l'edifici de GESA per part del COAIB: 18/11/2004, és a dir, molt abans que es convocàs el concurs d'Habitatges al solar de Can Domenge (BOIB 03/01/2006) convocat pel Consell Insular, per tal de desmentir definitivament les opinions —desinformades o mal intencionades— que han volgut relacionar ambdós fets i posar en dubte la independència del nostre Col·legi.

En aquell moment la Junta actuà amb un criteri independent, cercant la protecció d'un exemple del nostre patrimoni arquitectònic contemporani. I amb la mateixa independència volem manifestar ara la nostra preocupació per la sentència que anul·la la protecció que s'havia aconseguit per a l'edifici de GESA. Seguim pensant el mateix que fa quasi vuit anys sobre la qualitat d'aquesta obra de l'arquitecte Josep Ferragut, opinió que, d'altra banda, coincideix amb la que manifestaren en el seu moment el Departament d'Història de l'Art de la UIB i la Fundació Mies van der Rohe, que a través del Docomomo Ibérico vetlla per la protecció i difusió de l'arquitectura europea del Moviment Modern.
Pensam que aquesta sentència que desprotegeix l'edifici de GESA —el primer cas en què es contradiu l'opinió dels tècnics de Patrimoni— és insòlita, ja que només atén a un peritatge d'una de les parts i desautoritza la veu dels informes dels experts imparcials, i, a més, pot marcar un precedent molt perillós per al futur del Patrimoni de la nostra comunitat.
Per tot això volem fer una crida a les nostres institucions, Ajuntament de Palma i Consell Insular de Mallorca, i apel·lar a la seva sensibilitat i responsabilitat en temes de patrimoni, per tal que recorrin aquesta sentència. Només d'aquesta forma es garantiria que en l'evolució de la definició urbanística d'aquest front marítim del llevant de Palma s'ha tengut en compte sobretot l'interès general dels ciutadans.

Joan Morey Pizà
Degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears