29/5/13

Max pinta a Los Planetas - Diario de Mallorca


diario de mallorca

Max pinta a Los Planetas

M. Elena Vallés. Palma La relación de Max con Los Planetas no es nueva. Cada equis tiempo se va renovando. Y sus energías confluyen en la misma órbita. Después de la inmensa portada de una Ópera egipcia –lo último que hizo para ellos–, el Premio Nacional estrenará mañana (en realidad a la 1:.05, en la madrugada del sábado al domingo) en el Primavera Sound de Barcelona las videoproyecciones que ha creado ex profeso para acompañar este concierto y otro más, el que ofrecerá la banda granadina el próximo 1 de junio en Oporto. En concreto, el dibujante catalán afincado en Mallorca ha ideado –junto a su socio Roberto Rodríguez, que figura como coautor de este proyecto– un conjunto de historias que han tomado forma con técnicas distintas para cada uno de los 12 temas del disco Una semana en el motor de un autobús, álbum que el grupo revisitará en las dos actuaciones de Barcelona y Portugal. Para el dibujante, este álbum marcó un punto de inflexión en la carrera de los granadinos. "Pasaron de hacer algo pop-rock a un estilo más introspectivo", apunta. De momento, la única manera de acceder a las visuales de Max y Rodríguez es ir a alguno de estos dos conciertos. "Ya veremos si podemos pactar colgar algún vídeo en internet. De momento, tal y como hemos acordado, es un trabajo específico y efímero", detalla Max, quien desgrana para este diario, canción a canción, las principales características de los vídeos.
1. Segundo Premio. "Es una animación tradicional realizada por Animoshe en la que aparecen varios astronautas que van a emprender una aventura espacial".

2. Desaparecer. "Hemos optado por dibujar una parodia de un teatrillo de teresetes [imagen superior]. Esta pieza está realizada con animación cut-up, en la que los personajes parecen recortados. La animación es también de Animoshe".

3. La playa. "Es más como un cómic. Son varias viñetas dibujadas en directo. Me filmaron al mismo tiempo que las dibujaba". La ilustración circular de esta información es un ejemplo de esta proyección.

4. Parte de lo que me debes. Aquí vuelve a repetirse la técnica del anterior. Es dibujo en directo.
5. Un mundo de gente incompleta. "Es como un gran desfile de personajes sobre un paisaje que se va desplazando, como un travelling. La animación es de Animoshe".

6. Ciencia ficción. "En esta pieza se han intervenido fotos de prensa, es como un collage gamberro. Lo hemos hecho así porque es el tema más político del disco, y bastante punki. Por otra parte, hay un esqueleto animado que se mueve y baila".

7. Montañas de basura. Está realizado a partir de fotografías de la hija de Max, Aina Capdevila.

8. Cumpleaños total. "Es la típica proyección que suele acompañarse con música. Más psicodélica, con colores y personajes que cambian. Va acorde con la canción, acaso la más rítmica y cañera".

9. Laboratorio mágico. "Es una oda a las farmacias, aparecen copas, serpientes y cruces".

10. Toxicosmos. "Para ésta hemos creado un juego de muchos personajes que tienen forma de aspa, el logotipo que llevan los productos tóxicos".

11. Línea 1. "Son escenas de una mañana de resaca".

12. La Copa de Europa. Se retoman los astronautas del primer tema, que van hacia "un final que vuelve a ser como el principio".

Breu: Max pinta a Los Planetas

MAX, al Diario de Mallorca

El Premio Nacional estrena mañana en el Primavera Sound las videoproyecciones que ha creado para dos conciertos en que la banda granadina revisitará el disco ´Una semana en el motor de un autobús´

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Breu: ECT Solleric

Si vos agrada la fotografia i voleu aprendre a fer servir la càmera, podeu apuntar-vos al Taller Fotogràfic de Joan Sastre al ECT Solleric. És demà dissabte a les 11 h i val 80 euros.

Taller de fotografía El objetivo de este taller es dotar a los participantes de los conocimientos básicos para usar una cámara fotográfica. Así como introducirlos en los fundamentos de la edición de las imágenes. Habrá una parte teórica y otra parte práctica, de forma que después de hablar del funci...

via solleric

Breu: ISABELA LLEÓ, des d'Es Llombards

ISABELA LLEÓ, des d'Es Llombards, és una de les integrants de l'AAVIB que participa al nostre bloc talleresdeartistasenbaleares.

Està obert a tots els socis com a eina de difusió i promoció de la nostra obra

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Inaug. 30/05 "RECERCA" una expo de José Antonio García a ArtMallorca a les 20h. Fins el 28/06.



*ARTMALLORCA* té el plaer de convidar-los a la inauguració de l'exposició "RECERCA" pintura i escultura de l'artista JOSÉ ANTONIO GARCIA.

La inauguració tindrà lloc dijous 30 de maig, a partir de les 20.00 hores, C/ Missió, 26, Palma.

L'exposició es podrà visitar fins al 28 de juny de 17 a 20.30 hores, dissabtes visites concertades.

*ARTMALLORCA* tiene el placer de invitarles a la inauguración de la exposición "RECERCA" Pintura y escultura del artista JOSÉ ANTONIO GARCIA.
La inauguración tendrá lugar el próximo jueves 30 de Mayo, a partir de las 20.00 horas, C/ Missió, 26, Palma.
La exposición se podra visitar hasta el 28 de Junio de 17 a 20.30 horas, sabados visitas concertadas.

Francisca Llabrés - Miguel Angel Benito
Galeria ARTMALLORCA, art, perfums i joies…
C/ Missiò nº 26 · Palma de Mallorca · Illes Baleares
info@artmallorca.es · http://www.artmallorca.es · Tef. 635 036 183

Invitació Centre d'Art i Creació Ses Voltes


Entre las 19.00 y las 21.00, todos los miembros del equipo estaremos ahí para contestar a cualquier pregunta o consulta.
Desde que abrimos el plazo para solicitar residencias de artista y préstamo de espacios, hemos recibido muchísimas propuestas interesantes y estamos deseando arrancar para que puedan entrar a ocupar los espacios.

Datos de contacto

Teléfono: +34 630 308 226 53611 (información general)
Teléfono: +34 971 722 092 (prensa)
Email: info@sesvoltes.org
Dirección: Passeig Dalt Murada s/n, 07001 Palma de Mallorca, Baleares, España

El Centre d'Art i Creació de Ses Voltes iniciarà el proper 3 de juny.



El Centre d'Art i Creació de Ses Voltes iniciarà el proper 3 de juny la seva activitat artística a Palma.

Projecte turístic vs projecte cultural (Cristina Ros)



ara balears

DOS MODELS? Mesos enrere, els assistents a una taula rodona vàrem escoltar com un polític, responsable local de la cultura, diferenciava entre un projecte turístic i un projecte cultural. Parlava amb seguretat de dos mons diametralment diferents quan s'estava referint a una sola realitat, a una mateixa societat i al mateix lloc. Concretament, deia que organitzar una trobada d'Eurofans o un esdeveniment de valsos vienesos a Palma són projectes turístics, mentre que fer que tota la ciutat es converteixi en un territori Miró és un projecte cultural. Tant se val, és un exemple més. Passades les setmanes, vàrem poder veure una part de Palma (precisament la més transitada pels visitants) plena de banderoles amb el nom de l'artista català que va triar Mallorca per passar els darrers trenta anys de la seva vida. Podem pensar que la iniciativa s'ha comunicat bé o de manera errònia. Podem pensar que aquest tramat amb Miró és un projecte de pes o que es tracta simplement d'una acció que no traspassa el nivell més superficial. Una té la seva opinió respecte d'aquest tema i tendeix a creure que de moment és més una operació d'imatge que no un projecte cultural amb tot el que aquest concepte implica. Però en tot cas es tracta d'una operació que podria trobar-se emmarcada en una línia d'un projecte cultural, si és que aquest país en tengués, de projecte cultural.

DESCONCERT. És evident que en començar el turisme a les Illes Balears no hi havia un projecte turístic. I la cultura del país, en el seu sentit més ampli i més ric, responia a un concert natural de les tradicions, hàbits quotidians, paisatge, coneixements, expressions... No era un projecte cultural com ara s'entén: planificació, estratègia i objectius. Però hi havia concordança. S'ha de pensar que l'autenticitat era una condició que agradava als visitants arribats d'onsevulla. També això degué atreure Joan Miró quan es va instal·lar a l'Illa. És clar que les coses no són, ni ho poden ser, com eren. Tampoc no podem creure que el temps passat fou millor. Ara bé, està clar que amb l'auge turístic aquí es va rompre el concert i es va apostar per un model per al turisme del tot dissociat amb el model cultural del país. Les coses no són com abans, però a molts de nosaltres, quan viatjam, ens agrada conèixer la cultura del lloc, allò més autèntic, i no una realitat prefabricada per als turistes que no s'avé en gairebé res al paisatge natural del país i que, al cap i a la fi, més d'hora que més tard, això ens desconcerta i ens crea rebuig.

UN SOL PROJECTE. Permeteu-me que sigui pessimista respecte de les possibilitats de tornada enrere, tampoc no crec que sigui aquesta la via. És més, vull defensar la mirada que enfoca cap al davant. I el camí per a un país és el de la cultura, perquè és l'element que el vertebra, l'únic capaç de fer-ho amb solvència. Si aquest país nostre estigués decidit a potenciar sense complexos el coneixement, l'arquitectura, la cuina, el paisatge, les coses que sabem fer, les que descobrim cada dia, aquelles persones o col·lectius que treballen per obrir camins en l'àmbit que sigui, i els obren (l'ARA Balears ha nascut amb aquesta decisió), hi podria haver -a la llarga, sí- un espai per a la concordança i la convivència entre la societat, el lloc i els qui el volen conèixer. Diguem-li projecte, model o criteri. Sigui el que sigui, només pot ser un, tan divers, dinàmic i evolutiu com es vulgui, però que no dissociï projecte cultural de projecte turístic, com escoltàvem dir al responsable cultural de torn. Això és com dir cultura versus turisme. Un per un costat, l'altre per un de diferent, quan tanmateix acabaran trobant-se i ambdós estaran del tot desorientats.

Inaug. 30/05 "Homenatge a Marià Villangómez" amb Francesc Bonet, Rafel Tur Costa, Anneliese Witt, Jesús Albarrán, Renato Steinmeyer i + a l'Espai Cultural Es Polvorí de Eivissa. Fins el 23/06.


Inauguración 30 de Mayo a las 20:30.
En la sala de exposiciones "Es Polvorí" en Dalt Vila

Artistes:
Gilbert Herreyns, Michel Buades, Carles Guasch, Rafel Tur Costa, Anneliese Witt, Pedro Asensio, Angel Lloreda, Bonet Vallribera, Adrián Cardona, Enric Riera, Josep Rosales, Jesús Albarrán y Renato Steinmeyer

EVARIST TORRES i IAN WAELDER a PalmaPhoto 2013

EVARIST TORRES i IAN WAELDER seran presents a PalmaPhoto 2013

Ens és igual que es digui PalmaPhoto, InterPhoto o OutFoto. El que importa és que, per un dia, galeries, sales i museus es posen d'acord per reunir i mostrar l'obra fotogràfica de diferents…

via 40putes

Inaug. 01/07 "MANNÀ" de Joan March a l'Espai d'Art32 a les 20.00h. Fins 4 de Juliol.


JOAN MARCH amb la col·laboració de MARTA JF
Entre les 17 obres que dissabte 1 de juny present a la galeria de Na Dolores hi ha tres fotografies de Na Marta sobre les que he realitzat una intervenció pictòrica"

ABSÈNCIA
Si jo m´atrevesc
a mirar i pintar
és per la teva ombra
unida tan suau
al meu nom
allà lluny
a la pluja
a la meva memòria
pel seu rostre
que ardent en el meu quadre
dispersa bellament
un perfum
a estimat rostre desaparegut

Joan Tortella


ELLOS
Ojalá te atrevieras a bajar las escaleras.
Más. Y a empujar la puerta de la izquierda,
la que no hace más que producir latidos.
Porque sólo así los encontrarás, recién
acabados, viviendo entre los árboles.
Son el color, donde los pájaros vuelan por
primera vez y las arañas se pasan el día
aprendiendo a tejer. Donde las palabras
se cuelgan flores en el pelo, unas a otras y
los peces se mueren de luz. Ten cuidado.
Cuando los veas, ya nada podrá alejarlos
de ti. Se trenzarán, para siempre, en tu
mirada.

Mª José Pérez 
-------------------------------------------------------------------------
Inauguració:
Dissabte 1 de juny · 2013 · 20.00 horas
fins el 4 de juliol

Horari:
Dilluns a dissabte 10:30 - 13:30 i 17 - 21 hores
Diumenge 10:30 - 13:30 horas

Localización de Espai d'Art 32
C/ Reina María Cristina, 9
Pollença

C/ Reina María Cristina, 9
07460 Pollença
Mallorca
971 532 405
610 253 265
info@espaidart32.com
www.facebook.com/EspaiDart32

Les Clíniques d'Es Baluard

Es Baluard ha posat en marxa el projecte Les Clíniques d'Es Baluard, adreçat a artistes i on se'ls oferirà un servei d'assessorament.


Breu: Sa Tafona de La Residència de Deià, comença el seu programa d'exposicions.



La galeria Sa Tafona de La Residència de Deià, comença el seu programa d'exposicions.

La setmana que ve hi podreu veure les obres d'Adell Blackmon III

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

The illusion of simplicity: photographer Peter Belanger on shooting for Apple | The Verge



the verge

You've almost certainly never heard of Peter Belanger, but you've definitely seen his photographs. In fact, you may even see his work every day, and it's likely that you own some of his most famous subjects. Belanger is the man behind some of Apple's most iconic product images, a San Francisco-based product photographer at the top of his field. Apple is but one of his clients — he's done work for everyone from eBay and Nike to Pixar and Square — and we sat down with Peter to talk about his work, his background, and some very, very expensive gear.

- Where are you right now?
- I just put the kids to bed and I'm waiting for Mad Men to download from iTunes.

- Your portfolio shows your focus (and prowess) as a product and advertising photographer. How did you find your way to that specialty?
- "I could actually make a living doing what I loved."
While studying photography I was in a program that really pushed the creative side of the industry (concept and meaning more than technique). The goal was to hang in a museum. At one point I decided I wanted to learn a bit more about the commercial side of photography and applied for an internship in San Francisco. I could see there was a lot of work in the area for commercial photographers due to all the product companies around Silicon Valley. This was when desktop publishing and computers were just taking off. I liked the aspect of working with clients and solving puzzling challenges with each job. I also liked that it seemed I could actually make a living doing what I loved.

- What artists inform your work or inspire you the most?
- There isn't any one source that stands out, but I do like looking at current magazines to see creative images and new styles. I often find influences in images that might be a completely different style than mine, but have great lighting or a unique set. Movies and television shows are also strong influences.



- The technical details behind your photographs seem to vacillate between deceptively simple and incredibly complex. Sometimes it's tough to see the product from outside of the lighting rig. Can you describe in general how you plan and execute a shoot?
- The biggest factor is how many photos need to be accomplished in a day. I try to keep the shot list reasonable so there's time for me to light each product uniquely. Ideally, I consider the material of the product and how best to light it. Sometimes it's easier to light the materials without a surface getting in the way (since it can be added later). When I've had ridiculously complex sets around a product it is a result of needing to light something very precisely and be able to control each highlight and shadow independently.

- If I'm not given much time or the product isn't very cooperative I have to simplify my lighting. On one job I was shooting expensive leather shoes with actual snakes crawling out of them at the Academy of Science. I decided to use very forgiving light on that project because the snakes were moving and doing their own thing and I only had a small window of time for each shot.



- What camera is nearest to you at the moment?
- Canon 5D Mark III, this is my go-to camera. My base lens is the 24-70mm; if I could only have one lens this would be it. It works in almost all situations. I'm always impressed with how shallow the depth-of-field looks at f/2.8 with this lens.

- You've created images seen by millions of people every day, but most people probably have no idea that you're the photographer with whom they're so familiar. I see your images every day walking around New York City. How did you come to work with Apple so much?
- When I was starting out I freelanced for agencies that had Apple accounts. Over the years the agencies evolved and many of the designers and producers moved internally at Apple. Because I had a working relationship with lots of them, they kept using me. I feel very lucky that this relationship continued.
- Can you describe the creative process behind an Apple product shoot?
- "I think of my lights as layers that I can adjust individually to get the desired results."

- The team at Apple always has a really well developed shot list and sketches of what they need. I work with their talented art directors to translate those sketches into photos. We start by getting the position of the product and then move forward on lighting. Because Apple products have such carefully selected materials it is incredibly important to light the product in a way that will showcase the various materials accurately. I pick an area to start with and think about how that material needs to be described. Once that section is done I move on to the next. This is how my sets get so complicated! I need to have control over each and every surface so when the client asks for a highlight to be elongated, I can do that. It's similar to working on a file in Photoshop: you don't do all your work on one layer. I think of my lights as layers that I can adjust individually to get the desired results.
- When you create images, how do you balance working in the camera, versus post-production?

- I try to do as much in camera as possible. Even shots that are achieved in camera need some post production. This is because no matter how well a product is made, when you magnify it at 100 percent, you see more than the human eye can see. Something that looks smooth as you hold it will have scratches, chips and other imperfections once magnified. However, there are times when I shoot in what I like to call "Frankenstein photography." I shoot various parts and combine everything later in Photoshop. This technique is great when I want to avoid reality (like my donut series) or when I can achieve something that couldn't have been done in-camera. I did an album cover for The Brokenmusicbox this past year where the image was crafted out of various pieces to achieve a combination of elements and lighting that wouldn't have happened any other way.

- What do you photograph for fun?
- "I'm the dad that shows up to baseball games with a 400mm lens."
- My kids! I know that sounds boring but it's not. I've been taking a photograph of them every day since they were born. This is a great outlet for me because it's very different than my normal work. It's something I can do and not worry what a client or anyone else thinks. Without that pressure I can take risks and experiment. I'm the dad that shows up to baseball games with a 400mm lens. I can hear my kids say to their friends, "It's just what my dad does — ignore him." At the end of each year I make a photo book with 365 photos for the kids to see. I just finished book ten. It even landed me a job photographing my family for some Apple marketing materials.



- If you could watch any other photographer work, who would it be?
- It would be cool to spend time on a shoot with Anton Corbijn. I've been a fan of his work for a long time, especially since he's worked with so many musicians that I have listened to forever — like Depeche Mode and U2. He has a much more documentary-like style and different clientele than I do. His images have a strong style and while they may seem simple they also have a story within.

- What tools and apps do you use to work every day?
- For software I use Aperture for Canon Raw conversion and to archive camera files, Capture One for Phase One Raw conversion, and Photoshop. xScope is a small but very useful app. Evernote and Dropbox help keep my office paperless and organized, Blinkbid for estimating and invoicing. I try to keep up to date with my photo gear. Up until last year I only used Profoto lights. I wanted to expand my lighting so I added some Broncolor lights. In the studio I shoot with a Phase One digital back with a Sinar X view camera, and Phase One 645 camera system. Outside the studio or doing handheld work I use a Canon 5D Mark III.
"I love figuring out how to photograph something rather than being shown what someone wants."
- What's your favorite movie, period?
- True Romance is one of my favorites. There is an intensity of passion. It showed the extent people will go for those they love, blurred the lines between right and wrong, and had some great lines as well. I wanted to name our first child Alabama after the main character, but my wife vetoed it.

- What or who is your dream subject?
- Products that aren't out yet and haven't been defined by millions of photos. I love figuring out how to photograph something rather than being shown what someone wants.

Images courtesy Peter Belanger

Viquiprojecte:WLPA Barcelona 2013/Jurat - Viquipèdia

wikipedia


Un jurat seleccionarà les fotos premiades de Barcelona i les 10 millors que entraran en el concurs internacional. Està format per tres voluntaris amb diferents aptituds i experiència de forma que la composició del jurat reflecteix els tres criteris bàsics d'avaluació:
  1. Qualitat tècnica de la fotografia
  2. Originalitat de la composició
  3. Utilitat informativa per a la Viquipèdia
Els membres del jurat són:
  • Xavi Olivé, fotògraf professional. Ja va participar com a jurat en l'edició 2012 de Wiki Loves Monuments. (WebTwitter)
  • Sònia López, responsable del web i les publicacions digitals del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) des del 2001. Ha participat en diferents projectes artístics en institucions culturals de Barcelona. (BlogTwitter)
  • Àlex Hinojo (Usuari:Kippelboy), viquipedista actiu des del 2007, coordinador de projectes GLAM-WIKI, tècnic en gestió museística i gestió cultural. (Blog,Twitter)
El mes de juny es coneixerà el veredicte del jurat. Durant el mes de juliol deliberarà el jurat internacional.

23/5/13

AA:TOMIC, neix un nou col·lectiu d’intervenció artística i formativa | 40PUTES

AA:TOMIC

40putes
El mes que ve comença de manera oficial l'activitat de AA:TOMIC (Artistes Visuals Lab), un nou projecte artístic i cultural que pretén ocupar els carrers, els espais i les ments de la ciutat amb la idea que si l'art, la cultura i els processos creatius son un bé social, no només han de ser productes del mercat elitista. Amb aquest objectiu, els artistes Alelí Mirelman, Carles Gispert i Neus Marroig programaran tallers, jornades, visites i altres activitats destinades, per una banda, a artistes i professionals del món de l'art i, per una altra, a tots aquells col·lectius socials i institucionals interessats a apropar les seves sensibilitats a la cultura (famílies, escoles, gent major, associacions, formadors, terapeutes, col•lectius amb algun tipus de dificultat…).
Sense un espai fix, AA:TOMIC es defineix com un projecte nòmada que cerca la creació d'una xarxa cooperativa en un teixit cultural cada vegada més ampli i col·laboracionista, plantejant, en primer lloc, a fundacions, entitats i altres espais públics o privats, l'ús de les seves instal·lacions, i, en segon lloc, la possibilitat de co-dissenyar i proposar activitats en funció de demandes específiques.
En aquesta línia, el primer taller, Intervencions a l'espai públic. Activa el teu carrer! (aquest és l'esdeveniment a Facebook), dinamitzat pels responsables de la iniciativa i de caràcter gratuït, es durà a terme amb la cooperació dels diferents comerços del carrer Brossa, durant els dies 6 i 7 de juny, i tendrà com a objectiu canviar l'aspecte del carrer, sorprendre els vianants i promoure l'activitat comercial de forma creativa.
Els workshops continuaran durant el mes de juny i juliol, amb el crític i comissari Fernando Gómez de la Cuesta amb un taller de literatura artística per a artistes: Escriure sobre (el teu) art; amb l'artista Lara Fluxà, que ho farà amb un taller sobre Escultura Tova. Doblegar, embolicar, punxar, vaporitzar, cordar, clicar, tapar…, i amb un taller de circuit bending a càrrec de Jordi Martínez. També han dedicat dues activitats per als petits, a càrrec de la il·lustradora Ana Cabello i la mateixa Neus Marroig, que impartiran, respectivament, un taller sobre Minimetratges d'Animació Stop-Motion i un altre enfocat a la transformació del parc.
Trobareu tota la informació sobre horaris, dates i matrícules en el seu web o a la seva pàgina de Facebook.
AA:TOMIC

Los manglares humanos de Amigó | Baleares | elmundo.es


el mundo

Marcos Torío | Palma
A Carolina Amigó las musas la visitaron no trabajando, sino de vacaciones. Caminaba por los manglares dominicanos cuando, en lugar de inmortalizar posados turísticos, apuntó su objetivo hacia los segmentos de raíces que se escapan de la tierra para volver a hundirse en ellas y quedar, en parte, a los ojos del excursionista. Las imágenes, tomadas en blanco y negro, constituyen la base sobre las que construye la presentación de su nueva etapa que expone en el hotel Can Cera de Palma.

La propuesta se compone de 20 piezas entre fotografías, esculturas y cuadros matéricos de grandes dimensiones, formato en el que se siente más cómoda porque disfruta de «pinceladas más libres, sueltas y que queden al azar». Todos los soportes se impregnan del blanco y negro, diferentes tonos en la gama de grises que simbolizan la complejidad y matices de la existencia. «Para mí el negro no es la ausencia de color, sino un gran número de tonalidades distintas que, dentro de la sobriedad, me permiten mostrar el mundo interior del hombre, formado por múltiples sensaciones, experiencias y sentimientos. Los contrastes me remiten entonces a las relaciones humanas frustradas, a su dualidad. Como las raíces que retrato, a veces respiramos el sol y, otras estamos en el barro», explica la artista, agradecida a Miguel Conde –propietario de Can Cera– por que su arte «conviva y se integre en un espacio emblemático del centro de Palma».

Las esculturas, inéditas en su producción, abandonan el carácter orgánico y matérico de sus cuadros para apostar por una presentación arquitectónica. Resuelve los segmentos de raíces que salen a respirar con arcos de medio punto, esta vez, completamente blancos. «Interiorizo el caos del paisaje y lo transformo en secuencias irregulares que se van repitiendo. En el fondo es una forma de ordenar la naturaleza, cualidad que también se aprecia, por ejemplo, en los ciclos del crecimiento».

Algunas piezas –de 80x80 centímetros– están trabajadas en resina de poliester y otras, en hierro con una pátina de óxido.

Los papeles, también de gran formato, pertenecen a la serie Nido y muestran entramados de ramas, «un cruce de elementos frágiles cuya fuerza radica en la conexión y unión entre ellos».

Breu: Arriba la VII edició de l’INCART‘13

Demà partim cap a Inca Els esdeveniments enfocats cap a l’art, ja sigui independent, “especialitzat i internacional”, o bé local, es contagien entre els municipis illencs. Aquesta setmana se celebra la VII edició de l’Incart, una ruta organitzada…

via 40putes

CONVOCATÒRIA SES VOLTES

La coordinadora de Cultura, María José Massot i responsables del CACSV, Eva Shakouri i Amir Shakouri, donaran a conèixer les activitats que es faran al Centre d'Art i Creació de Ses Voltes ,CACSV, en la nova etapa que s'obre a partir del 3 de juny, els criteris que les regiran, com funcionarà el Centre a la pràctica i , sobretot, els recursos i possibilitats que el CACSV posarà a disposició de la comunitat artística i cultural de l'illa en aquesta nova etapa.

Dia: divendres 24 de maig 2013
Hora: 12.00h
Lloc: Centre d'Art i Creació de Ses Voltes

22/5/13

Se busquen vídeo artistes


S'està organitzant un festival de música electrònica, música mixta i vídeo projecció.

Tant; format fixe com manipulació in-situ.
Per l'altre part del concert es realitzará la formula inversa:
Per a vídeo projeccions ja fetes, els músics realitzarán improvisació guiada.
Una proposta interesant per fomentar la cooperació i la interdisciplinaritat.

Entre les activitats i concerts programats s'ha plantejat aquesta cooperació entre artistes visuals de la illa.

Breu: Sabine Finkenauer

El constructivisme cromàtic de Sabine Finkenauer a la galeria PEP NOT d'Artà, espai amic de l'AAVIB, ens espera la setmana que ve

AAVIB

"Focos individuales"

Un bon pla per avui capvespre: arribar fins a Sóller i visitar l'exposició "Focos individuales" amb BETTINA BACHEM i MARCOS VIDAL, entre d'altres

Artists: Bettina Bachem, Toni Barrero, Renate Behla, Ulli Böhmelmann , Toni de Cuber, Jordi Faitx, Marc Haselbach, Holger Reckter, Natalia Spitale, Marcos Vidal, Francesc Lorente

via espaidart b2

Breu: Exposició dels finalistes del Premi Ciutat de Manacor

NEUS MARROIG i LAURA MARTE, també hi són! Després que l'any passat se suspengués el certamen a causa de la poca participació i a la disconformitat d'alguns artistes, enguany s'ha tornat a convocar. Els finalistes del Premi d’Arts Plàstiques Ciutat de Manacor

via 40putes

Breu: PHotoEspaña aguanta la crisis, creciendo | Arteinformado


Créixer davant l'adversitat

14 de mayo de 2013. Con más exposiciones que el pasado año (74 frente a 70), más sedes (además de Madrid, Alcalá de Henares y Alcobendas se
via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Breu: MAV mujeres en las artes visuales/ women in the visual arts


Just for girls!

Més de 400 dones artistes projectaran sobre el Reina Sofia les seves obres a partir de les 22h. en el Dia del Internacional del Museu. Vos havíeu d'inscriure prèviament per participar-hi, com ho han fet ANNE de HARLEZ i AFINSA ZINCHENKO

MAV, una asociación interprofesional y de carácter estatal destinada a: 1.-trabajar por una participación mayor y en igualdad de oportunidades de las mujeres en el sector de las artes visuales, diseñando y proponiendo estrategias que eliminen la discriminación sexista; 2.- servir de red y plataforma...
via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears 

«Un cuadro no se acaba nunca» - Diario de Ibiza



«Un cuadro no se acaba nunca»
El veterano artista lleva toda una vida dedicada a la pintura desde que abandonó su pueblo a los 15 años19.05.2013 | 05:50
«Llegué a mediados de los 60 y la isla era una maravilla», rememora el artista. C.N.

Eustaquio Carayol lleva pintando desde que era niño, desde que recuerda. Alternando durante muchos años la «brocha gorda» con el pincel. Hasta el 31 de mayo muestra en Sa Punta des Molí de Sant Antoni una nueva exposición con sus marinas y paisajes ibicencos, «con un 99% de obra nueva».

FERNANDO DE LAMA | IBIZA El amor al arte ha sido el hilo conductor de la vida de Eustaquio Carayol, desde que era un niño apasionado por el dibujo en su localidad natal de Huéscar (Granada) hasta hoy, a sus 66 años, en que sigue entregado a la pintura, tanto figurativa como abstracta, y a todo lo que se le ocurre: montajes, collages, espejos... «Ahora que estoy jubilado le dedico más tiempo, pero también soy más viejo y tengo menos ganas –ríe–. Es una pasión. Si vendo mejor, pero me entretengo, me gusta y además no lo hago mal, a la vista está», dice mientras señala el cartel de la exposición que tiene abierta hasta el 31 de mayo en Sa Punta des Molí de Sant Antoni.

Carayol siempre destacó en el dibujo, aunque no había tradición artística en su familia: «En el colegio siempre me presentaba a los concursos de dibujo y ganaba muchos. El premio muchas veces era un solo un bloc o unos pinceles, y a veces luego ni te los daban», recuerda. Eso le llevó, con solo quince años, a abandonar su casa «con una mano delante y otra detrás» para intentar buscarse la vida como artista: «En el pueblo no había nada, así que me fui a Madrid, con un permiso paterno firmado, para trabajar como pintor de carteles para los cines. Tenía un contacto, pero me dejó tirado, así que empecé a trabajar como pintor de brocha gorda».

Estuvo dos años en Madrid y otros dos en Barcelona antes de comenzar el servicio militar en Lorca. Pasó la mili pintando cuadros que le encargaban los oficiales para sus casas y al poco tiempo de acabar decidió venir a vivir a Ibiza: «Mi novia, que también era de Granada, trabajaba aquí, así que me vine yo a ver qué salía, y han pasado ya cuarentaytantos años». Su novia, Antonia, sigue compartiendo hoy su vida y tienen dos hijos.

El artista reconoce que se quedó prendado de la isla: «Eran mediados de los 60 y era una maravilla. Había mucha tranquilidad y mucho menos cemento que ahora. No había discotecas y las playas no estaban tan llenas como ahora».

En la isla empezó a hacer también de pintor, «siempre alternando la brocha con el pincel, porque a pesar de que nunca me gané la vida como artista nunca dejé de pintar», asegura, y luego trabajó más de 20 años en el Casino. Ya en los 90 comenzó a exponer sus cuadros, sobre todo sus paisajes ibicencos, de los que ha vendido muchos a lo largo de los años. «Me tira mucho el abstracto, aunque lo he enseñado menos. Me canso de hacer una cosa u otra y voy cambiando. Tampoco es una cuestión comercial, porque tal y como están las cosas no se vende casi nada». Suele pasear, hacer fotos y luego componer sus cuadros entre las imágenes que toma aquí y allá y sus recuerdos: «Al natural ya no pinta nadie. Es mucho trabajo y no se podría pagar. Hago fotos, cojo apuntes y luego interpreto lo que he visto».

Asegura que pinta y repinta mucho: «Siempre tengo cuatro o cinco cuadros en marcha, voy dejando que se sequen y retocando, a veces lo repinto todo... Algunos llevan una capa así de píntura» y hace un gesto como de cinco centímetros con los dedos. «Un cuadro no se acaba nunca. Lo puedes dar por acabado, pero no se acaba», remacha.

En la exposición que inaugura esta tarde muestra óleos con paisajes ibicencos y de lugares de la Península y también algunos dibujos a carboncillo y rotring, «con sus desperfectos y sus cosas, porque no todo es perfecto en Ibiza».

«Un cuadro no se acaba nunca»



Pinzellades biogràfiques d'EUSTAQUIO CARAYOL al Diario de Ibiza amb motiu de la seva exposició, que serà fins a final de maig a Sa Punta des Molí, a Sant Antoni de Portmany  El veterano artista lleva toda una vida dedicada a la pintura desde que abandonó su pueblo a los 15 años

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Memòria: 21 artistes exposen en benefici d’Afama a l’espai Lluc Fluxà de Palma | Cultura Pollença, Mallorca


21 artistes presenten des del 16 de maig i fins al 28 de juny de 2013 la seva obra a l'Espai H.C. de la galeria Lluc Fluxà de Palma (Can Ribera, 4).

Es tracta de "Memòria", una exposició col·lectiva en benefici d'AFAMA, l'associació pollencina que treballa amb malalts d'Alzheimer. Els artistes participants treballen amb un element comú, una campana de vidre que incorpora dues idees antagòniques: la protecció i la fragilitat, metàfora de la vida.

Els artistes que participen en el projecte són Yolanda Adrover, Miquel Àngel Albis, Miquel Alemany, Antònia Borràs, Silvia Capllonch, Pep Carrió, Aina Cifre, Joana Esteve, Lluc Far, Lara Fluxà, Nofre Fuster, Sebastiana Galmés, Henar Jiménez, Biel March, Joan March, Martí Monjo, Jaume Orejuela, Petronella Roca, Tatiana Sarasa, José Antonio Troya, Rossana Zaera, Vincent Fouillat i Toni Xumet.

La inauguració serà el dijous 16 de maig a les 19:30 h. i per tal de facilitar el desplaçament, aquest dia de la inauguració hi haurà un autocar que sortirà des de Pollença a les 18 h. i tornarà a les 21:30 h. El preu és de 5/8 euros (segons la quantitat de gent apuntada). Cal apuntar-se a l'oficina d'Afama o al telèfon 971 530 252.

Més informació:
www.llucfluxa.com
Telèfon: 971 71 90 90

Exposició col·lectiva per Afama
Memòria (21 artistes)
Del 16 de maig al 28 de juny de 2013
Lloc: Espai H.C. Lluc Fluxà, projectes d'art (Can Ribera 4, Palma)
Horari: dilluns a dijous de 17 a 20:30 i divendres d'11 a 14 h.

Saltz&Davidson restauren la casa de Donald Judd.


vulture

In 1968, Donald Judd — the artist known for his boxy, implacable sculptures and wall pieces — paid $68,000 for 101 Spring Street, a graceful but dilapidated five-story cast-iron building, and began his renovation by hauling out truckloads of trash. Over the years, he kept installing art and modifying the architecture in pursuit of an ideal balance. After his death in 1994, the building sat, stilled. Starting on June 3, after a three-year, $23 million restoration, the Judd Foundation will open 101 Spring to the public for guided tours in groups of eight by reservation. Art critic Jerry Saltz and architecture critic Justin Davidson walked through it together.


Justin Davidson: This house feels like the total work of art. We get to see how Judd slept in a Judd bed, ate at a Judd table, washed his hands in a Judd sink, and enjoyed the art he and his friends made. You can't wander on your own, but the trade-off is that you don't have to peer at a room from behind a rope. So what do you think, Jerry — is this a platonic ideal of how his life and work should be experienced?


Jerry Saltz: Judd had no use for disembodied platonic ideals. He's totally anti-mystical, very American. For him, space is a living substance, not an empty chamber that God and ideas inhabit. I've been in a million lofts, and this one has the most palpable, even sensual feeling I've ever encountered. When I'm inside the space, I'm part of it; it's part of me. It's trippy and physical.


J.D.: I love the space, too, but I guess I'm thinking a bit more concretely. On a beautiful spring day, the light coming in those enormous windows with the rippled glass makes the art glow. That effect doesn't come easily or cheaply: Architecture Research Office, the firm that oversaw the renovation, made a lot of great invisible decisions. They had to perform all kinds of contortions to meet fire code without just closing off a stair or slapping big old sprinklers on the ceilings. As with all minimalist architecture, achieving simplicity means hiding a lot of mess.


J.S.: Ugh — Judd loathed the word minimalism.


J.D.: But it's a legitimate description of his style, isn't it?


J.S.: It's more of a shorthand label for his whole philosophy. In the early sixties, a number of artists were working in that vein, but Judd applied those ideas to sculpture, painting, furniture, and architecture. He coined the term specific object to describe his work and that of friends like Dan Flavin and John Chamberlain. It meant that when you looked at a fluorescent-light piece by Flavin that it was no longer a fixture, or hardware, or a familiar idea of sculpture. Boom! It's a specific object. To me 101 Spring Street has become a specific object — a great one.


J.D.: It looks really handmade to me, which is sort of surprising. Judd often had others fabricate his work, but the house feels like he took out a hammer and banged everything together himself. And the result is almost a movie set. It tells a story. Look at the floors: The wavy boards on the ground level are gouged, patched, and stained, but the fourth floor is all freshly shined planks. Those floorboards narrate the transformation of a factory into the giant garbage can it was when Judd bought it, then into his home and laboratory, and now into a ravishing diorama.





J.S.: Judd would yell at you for thinking that. Calling it a diorama implies being on the outside, looking in at something fabricated and artificial. Of course, I'm told he'd yell at pretty much anyone for anything.


J.D.: Don't you think there's some irony here, though? Judd hated museums, so he created this place as a living antidote. But now it's become — dare I say it? — a house museum. How could it be anything else?


J.S.: Well, if you just go for the museum part, there are A1 masterpieces of art here by Flavin, Chamberlain, Stella, ­Oldenburg, Andre. In Advance of the Broken Arm, my favorite ­Duchamp ready-made, is here, and it's my fave because it's the least aesthetic of all. Could the architects have done something to make it more alive for you?


J.D.: I think they got the restoration just right, mostly by being obsessive about authentic detail. Judd finished a wall with cheapo, rough commercial plaster, and you can't get that stuff anymore — it's all much silkier now — so to get the same sloppy effect, they had to do research and mix a custom batch. Hardly anybody would notice that, but it contributes to the texture of the experience. Of course, it would look even more authentic if they blew soot all over it.


J.S.: I love that it's been restored this way. It's an important step in righting the Judd ship — a toehold in New York. Right now, people are able to see most of Judd's ideas in Marfa [the small Texas town that he turned into a contemporary-art center], but not here. He's a genuine American genius on the level of Frank Lloyd Wright and Emerson, and some of that genius is this building. It's not a "how the great man lived" mausoleum or reliquary. It embodies how he thought about and understood environment; redefined what usage is; and explored different vocabularies of the nonlinear, nonverbal logic of experiencing space. The building and its rooms are a map for the future to decipher, an atlas of ways to plumb space.


J.D.: And he did all that in a building that already existed!


J.S.: You know, that makes me wonder: What do architects make of him today?


J.D.: I think they've internalized many of his ideas about reclaiming old materials and opening up spaces without acknowledging where they came from. It's amazing how many of Judd's experiments later turned into clichés of industrial chic: the tension between vast rooms and little nooks, the sleeping lofts, the steel sink, the pine-board shelves. It was an idiosyncratic DIY design approach that's since been totally commercialized.


J.S. He changed the way the world looked, and the way we look at the world. I revere him.


*This article originally appeared in the May 27, 2013 issue of New York Magazine.

Breu: T'ho perdràs? hi participen socis de l'AAVIB

T'ho perdràs? Inca ens espera el cap de setmana amb itineraris d'art a espais públics i privats on hi participen socis de l'AAVIB

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Breu: Encara sou a temps d'arribar a Artà per la inauguració de Pep Not

Encara sou a temps d'arribar a Artà per la inauguració de Sabine Finkenauer a Pep Not

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Invitación de Katharina Pfeil a INCAART 2013 a Can Monrroig


La asociación cultural Can Monroig, que esta organizando el evento, esta en la Calle CAN VALLELA 22.
vea enlace google map:

Su. Katharina Pfeilmail@katharina-pfeil.com
www.katharina-pfeil.com


Breu: VEGAP - Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos


VEGAP ha convocat “Propuestas” un concurs amb cinc categories: arts plàstiques, fotografia, disseny, il·lustració i noves tecnologies.

La dotació és de 85.000 euros i podeu presentar projectes fins el juliol.

A l'enllanç hi trobareu les bases: www.vegap.es Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Breu: Els amics de l'ASIM vos conviden a veure "Trash"


Els amics de l'ASIM vos conviden a veure "Trash" (2009), demà dimecres 22 de maig a les 20h als Cineciutat. Un film de Carles Torras, amb Oscar Jaenada i Assumpta Serna, dins del cicle dedicat a Just Films

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Breu: Exposition "La Théorie de l'Oeuf" d'Anne de Harlez



Imatges de la darrera exposició d'ANNE de HARLEZ a Brussel·les.

Exposition « La Théorie de l’Oeuf » d’Anne de Harlez Cette entrée a été publiée dans en ce moment à la galerie le 16 mai 2013par Arielle d'Hauterives.

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears 

Breu: Ens conviden a presentar-hi propostes!


Ens conviden a presentar-hi propostes! El dia 11 de maig es va inaugurar l'Espai de Creació Tecnològica del Solleric. Ara s'obri el període de sol·licituds d'activitat per poder crear un programa per aquest any 2013 entorn de l'art i les noves tecnologies. L'horari d'atenció al públic a l' ECT Solleric és: dimarts de 10 h a 15 h, dimecres, dijous i divendres de 15 h a 20 h.

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Convocatòries 5.3

IV Concurso Fotolibro Iberoamericano - Editorial RM



















Seminari. El món del col·leccionisme i el mercat de l'art



Es Baluard acull un seminari sobre col·leccionisme i mercat de l'art

30 i 31 de maig

Es necessari inscripció prèvia a l'Àrea d'Acció Cultural: 971908201 o difusio@esbaluard.es

S'haurà d'aportar la següent informació: nom complet, DNI, adreça postal, telèfon, professió o estudis i motius pels quals es vol fer el seminari

Gratuït

Aquest seminari està plantejat com un cicle de dues conferències dutes a terme per Sara Rivera Martorell i Ana Ferrero Horrach, complementades amb la valuosa participació de col·leccionistes i galeristes que aportaran la seva visió sobre el col·leccionisme i el mercat de l'art des de la seva pròpia experiència.

20/5/13

ANGLADA CAMARASA. LA LLUM DE L'ILLA | Es Baluard

L'esperit del pintor, demà a Es Baluard

Es Baluard acomiada l'exposició temporal "Mallorca i la interpretació del paisatge" amb la projecció del documental Anglada Camarasa. La llum de l'illa de Manu Balaguer i Agustí Torres. El mateix Agustí Torres oferirà un col·loqui després de la projecció, presentat per la directora d'Es Baluard, Nek...

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

18/5/13

Breu: Un bon article pel dia del museu

Un bon article pel dia del museu «Un museo sin visitantes está muerto».

Sabine de La Rochefoucauld es la relaciones públicas del Louvre de París, que el año pasado recibió 9.700.000 visitantes. De La Rochefoucauld impartió ayer, en La Misericòrdia de Palma, la conferencia El Louvre en femenino: rostros y retratos.

via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Breu: GALERIE ARIELLE D’HAUTERIVES

La recerca d'ANNE DE HARLEZ, avui a Brussel·les, art manifestations in Belgium and Luxembourg


via AAVIB - Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears

Documental. Anglada Camarasa, la llum de l'illa. 21 maig


El documental Anglada Camarasa, la llum de l'illa acomiada Mallorca i la interpretació del paisatge

Dimarts, 21 de maig, a les 20 h
Entrada gratuïta amb aforament limitat
Projecció + col·loqui amb Agustí Torres

Es Baluard projectarà el documental Anglada Camarasa, la llum de l'illa, dirigit per Manu Balaguer i Agustí Torres. La pel·lícula repassa la relació d'Hermen Anglada Camarasa amb Mallorca. Degut a la II Guerra Mundial, ell i els seus deixebles es traslladaren a Mallorca on descobriren un paisatge fascinant que inspirà les seves obres i feren d'aquest racó de la Mediterrània un referent artístic.

El documental Anglada Camarasa, la llum de l'illa cierra Mallorca y la interpretación del paisaje 
Martes, 21 de mayo, a las 20 h

Entrada gratuita con aforo limitado
Proyección + coloquio con Agustí Torres

Es Baluard proyectará el documental Anglada Camara, la llum de l'illa, dirigido por Manu Balaguer y Agustí Torres. La película repasa la relación de Hermen Anglada Camarasa con Mallorca. Debido a la II Guerra Mundial, él y sus discípulos se trasladaron a Mallorca donde descubrieron un paisaje fascinante que inspiró sus obras y conviertieron este rincón del Mediterráneo un referente artístico.

www.esbaluard.org

Accions 13



Lluis Maraver i Jaume Orejuela amb una escultura de Ferràn Aguiló