28/11/12
Max, El perllongat somni del Sr. M (Part I) | 40PUTES
Fa quaranta anys que Francesc Capdevila dibuixa tebeos. Va assistir a la fundació de La Cúpula i El Víbora, va crear Peter Punk i va convertir-se en una de les figures més populars del món del còmic a Espanya; autoexiliat a Mallorca des de 1984, va iniciar una etapa de recerca personal que va conduir-lo a experimentar amb les possibilitats formals de les vinyetes i a fundar juntament amb Pere Joan un dels majors referents del còmic underground del país com va ser Nosotros Somos Los Muertos. Ha col·laborat amb Pascal Comelade, Radio Futura i Los Planetas, ha creat tot un concepte visual per a NeoTokyo i ha il·lustrat milers de llibres i revistes… Lluitador incansable per la legitimació cultural del tebeo, va ser un dels primers beneficiats per la nova sensibilitat cap a les historietes quan va rebre el primer Premi Nacional del Còmic el 2007 per Bardín, el superrealista. Vapor (La Cúpula, 2012), la seva nova obra, arriba just després de la retrospectiva itinerant que l'Instituto Cervantes li va dedicar, Panóptica 1973-2011, l'essencial catàleg de la qual va ser editat per Kalandraka i serveix de prova definitiva de l'envejable i genial evolució del seu treball.
Són massa coses com per tractar-les en una simple entrevista per telèfon, que va ser com va començar tot. En realitat, aquesta arriba dividida en tres. La primera part, parlant de Vapor, fruit d'aquella conversa inicial; la segona i la tercera, ja més generals, dues hores d'intercanvi de preguntes en una terrassa del centre de Palma, amb Pako Jeremy i jo mateix que ens alternàrem en l'interrogatori. Molta paciència va tenir. Per raons de coherència algunes de les preguntes del segon round han estat incloses en aquesta primera entrega; per la resta, aquí teniu el primer bocí d'una llarga i interessant conversa amb un dels artistes més importants i lúcids del món del còmic i un dels majors creadors espanyols del darrer mig segle: Max.
40p: La primera pregunta és bastant òbvia, però em deman quant de Max hi ha al personatge de Nicodem. Fins a quin punt és un reflex del seu autor? Max: En cap. De cada cop fuig més d'identificar-me amb els personatges. De totes maneres, és vera que el motor del llibre és un problema que a mi me preocupa. A mi em cansa tant el que ens envolta que m'agradaria engegar-ho tot a rodar i desaparèixer. I crec que no som l'únic. Fora d'això, no hi ha res d'autobiogràfic en el llibre, tret d'algun detall que surt gairebé com a gag, com quan en Nicodem recorda la seva vida civilitzada i cita les cançons de Dylan. Això és meu, sí. Però és meu com ho és de molta gent. No hi ha res que sigui molt específicament meu. Crec que les coses que hi he posat les comparteix molta altra gent.
40p: A mi el que més m'ha atret del llibre és la seva naturalesa paradoxal. Tot és com una gran contradicció: en Nicodem cerca però no troba, quan troba decideix que no li agrada el que ha trobat, parteix al desert per estar sol i en cap moment aconsegueix estar-hi… Després de donar-li moltes voltes vaig arribar a la conclusió que, clar, la vida és sempre un poc així.
M: Sí, així és la vida. Jo trob que és així, almenys. L'únic que he fet és reflectir-ho. A més trob que la paradoxa és probablement la millor figura filosòfica, perquè és més que una figura literària, és una figura de la vida, crec que és la més interessant i representativa. A mi m'interessen les filosofies orientals i totes estan basades en la paradoxa contínua. L'única certesa que hi ha a la vida és que tot és paradoxal.
40p: De fet, sempre m'ha cridat l'atenció aquesta curiositat teva per la recerca espiritual perquè mai no he tengut la sensació que fossis el tipus de persona interessat en metafísiques.
M: És cert, no som gens religiós. De fet, som perfectament ateu. L'interès no és tant en l'espiritualitat com en la filosofia. Això que tenen els orientals que de vegades classificam com a religions per a mi no ho són. El Tao i el Zen, encara que tenguin derives religioses, són sistemes filosòfics, maneres de veure el món. Clar que alguns cerquen un nirvana o coses que es poden interpretar com a espirituals, però cap té res a veure amb el que els occidentals entenem com a espiritualitat. A mi m'interessa aquesta visió filosòfica, que admet que hi ha coses que no veiem però que hi són, però que no necessàriament les identifica amb cap mena de déu ni cap figura jeràrquica religiosa.
40p: La meva impressió és que t'atreu més cercar respostes que no trobar-les.
M: Bé, hom no desespera de trobar respostes. De fet és el motor de fer preguntes. Però arriba un moment en què comprens que fen-te preguntes trobes respostes a altres coses, no necessàriament a la pregunta que t'estaves fent. No ho sé. És com una curiositat infatigable, que, encara que sempre romani insatisfeta, continua endavant perquè si no, total, no hi ha gaire més cosa a fer.
40p: He estat xafardejant el bloc que vares obrir coincidint amb l'edició de Vapor i he trobat fascinant el grau de planificació que hi ha darrere cada pàgina. Quant temps te duu acabar un llibre com aquest?
M: Temps, duu temps. A mi m'ha duit quasi tres anys. El que passa és que durant aquest temps he fet també altres coses.
40p: Moltes, de fet…
M: Sí, han estat uns anys mogudets. Potser si concentrés tot el temps que he dedicat exclusivament a Vapor sortiria un any i busques. Duu temps, perquè és un procés en el qual intervenen moltes disciplines. Des del fet de fabular, en el sentit de donar voltes fins que se t'encén la bombeta i tens una idea amb cap i peus, fins a tot això fixar-ho en un paper. Cercar documentació, prendre notes, fer esquemes del llibre, de com pot ser, de com no… Després posar-se a escriure, diàlegs, imaginar els personatges, crear-los, fer els esbossos de la narrativa visual, com tot això ho resols en dibuixos, del ritme que li dónes… És una infinitat de coses. El darrer és, en realitat, dibuixar. Dibuixar a llapis, passar a tinta i escriure els texts. És un procés que arriba a emprenyar. Sempre record una frase que deia en Passolini: per què fer una pel·lícula si el més guapo era somiar en ella? I jo també ho pens molts de pics. Passo de fer-ho. Jo ja m'ho he inventat, ja l'he fet per a mi, encara que no estigui posada sobre el paper.
40p: A més, supòs que per molta experiència que tenguis i per molt bo que siguis, sempre hi ha una petit salt entre el que imagines i el que acabes creant en realitat… No és frustrant?
M: Sí, però també és vera el contrari. Molts cops en el procés de fer feina t'apareixen coses que no tenies pensades i que són collonudes. I en aquest llibre m'ha passat més que mai. De fet, a partir de la meitat de Vapor, en el procés d'anar-lo dibuixant, anava canviant més el meu pla i dirigint-me cap a un lloc que no tenia pensat per al desenvolupament i el final. I això està molt bé, perquè és una cosa que tu llegeixes que diuen molt els escriptors, "que el llibre s'escriu a si mateix" o "el llibre me dicta com ha de ser" i dius "vale", però quan et passa és collonut, perquè es converteix en un procés orgànic, no és una cosa mental i maquinal, sinó que en totes les fases de la feina apareixen possibilitats noves que la van enriquint.
40p: Això també suposa que estiguis obert als accidents…
M: … obert i atent. He de dir que jo també ho vaig potenciar posant-me a treballar tot i tenir alguns passatges del llibre boirosos. És una mica perillós perquè pots arribar a punts, i de fet em va passar, en què et quedis embossat. No sabia com continuar. Era un capítol que mai no havia tengut clar i amb l'esperança de tenir-lo clar quan arribàs el moment, doncs tampoc…
40p: Te puc demanar quin capítol és?
M: Sí, és el somni dels gegants. Aquest somni no estava previst al principi. De fet, no pertany al llibre sinó a una historieta que vaig fer per a una altra cosa. Però aquí anava un capítol que havia de ser el dels bandolers, que segrestaven en Nick per demanar un rescat, com uns talibans bastant ridículs. I a l'hora de la veritat em vaig adonar que per allà no anava enlloc, que no em servia aquest capítol. Això em va deixar desconcertat i fer perdre la fe en tot el que ve després. D'això que entres en pànic i dius, "hòstia, on vaig? Estic ficant la pota, quin desastre!". Però al final sempre acaba passant alguna cosa que te posa en la bona direcció.
40p: Que en aquest cas, va ser…
M: En aquest cas va ser una historieta que estava fent per a una revista suïssa, que m'havien fet un encàrrec que estigués relacionat amb les muntanyes. Em vaig posar a fer aquesta història i quan la vaig tenir acabada va coincidir amb el moment en què em vaig posar a treballar amb Vapor i em vaig quedar embossat, i de sobte, vaig veure que aquella historieta que acabava de fer era la solució. Vaig incloure-la dins el llibre i tot es va posar de nou en marxa. De fet, pot semblar una cosa un tant forçada, però al final és una de les meves seqüències preferides del llibre.
40p: De fet, jo te diria que a Vapor hi ha algunes pàgines senzillament fantàstiques, com la lluita del gegants que
comentaves o quan Nicodem discuteix amb la seva ombra. En aquests casos, tens una imatge clara abans de posar-te a dibuixar o és qüestió d'anar fent esbossos i esbossos fins que trobes la forma de contar-ho?
M: Hi ha de tot. Per exemple, el de l'ombra ho tenia clar fins i tot visualment des del principi de començar a pensar en el llibre i fins i tot et diria que veia clarament com serien les pàgines al meu cap. Després, un cop em vaig posar a dibuixar vaig haver de reinventar un poc perquè quedava més fluix del que havia imaginat. Però altres pàgines és posar-t'hi i barallar-t'hi una estona fins que les coses comencen a sortir. Passa una mica de tot. Treballar en un llibre és com anar-te'n de viatge sense guies ni mapes i et passen moltes coses, algunes molt bones i algunes no tant, però al final acaba sortint. Jo en aquest he procurat molt no tant que hi haguessin pàgines genials com que no hi haguessin pàgines de farcit, treure tot allò que no aportés alguna mena de sentit o satisfacció visual.
40p: Crec que això es nota. Que has intentat aplicar el menys és més, fins i tot a la història, on suggereixes molt però tampoc no dónes les coses gaire mastegades. Dónes els elements, però més com a convidada al lector perquè faci la seva interpretació.
M: Sí, exacte. Vaig intentar explicar el mínim, deixar molt d'espai al lector perquè imagini i fins i tot dubti. Al final crec que don tots els elements perquè ningú es pugui despistar del tot però sí he volgut deixar moltes coses en mans del lector. Això és una cosa que jo no feia abans i crec que, de fet, alguns llibres els he cagat per explicar-los massa (riu). I intentes aprendre dels errors i no repetir-los.
40p: Supòs que hi ha un grau de coincidència, però és inevitable establir relacions entre Vapor, que per a mi és un treball increïblement madur, amb un llenguatge ja totalment definit, i la retrospectiva de l'Instituto Cervantes, Panóptica. Fins a quin punt et va obligar l'exposició a fer una reflexió sobre la teva obra i fins a quin punt això va influir en Vapor?
M: L'exposició em va obligar a repassar tota la meva feina i, d'alguna manera, extreure'n conclusions a ull. Tu vas fent la teva feina, però hi estàs tan ficat que normalment te falta perspectiva per poder jutjar-te. Jo tampoc no som d'aquells que es rellegeixen els seus propis llibres. Si ho faig és després de molt de temps. Però normalment ja estic fent una altra cosa. Però la retrospectiva em va obligar a repassar el meu treball en ordre cronològic, i vaig veure allà una mena de ritmes que coincideixen amb els meus canvis vitals. De sobte tenc una nova perspectiva. Però el resultat és que m'acolloneixo molt. Amb Bardín em donen un premi nacional i després faig una retrospectiva a museus i de sobte et dius, "ui, amb el pròxim llibre no la puc cagar". Clar que això ho penses abans de posar-te a treballar; un cop hi ets t'ho treus del cap, et concentres i res d'això pesa en el procés de creació. Sí en el moment previ i també un cop surt el llibre publicat. Ara és el moment de l'acollonament màxim, perquè ara és quan comences a rebre el feedback de la gent, dels crítics…
40p: I què tal per ara?
M: Per ara només he rebut comentaris d'amics i periodistes, no crítics especialitzats, sinó periodistes que m'han entrevistat havent-se llegit el llibre i han aprofitat per dir-me el que li havia semblat i per ara tots els comentaris han estat molt positius. Curiosament les crítiques a les revistes de còmic encara no han aparegut, així que a dins del mundillo encara no sé exactament com s'ho han pres.
40p: En tot cas, deu ser un petit luxe haver assolit l'estatus que tens ara mateix com a autor, en què et pots permetre publicar un llibre com Vapor i així i tot tenir una gran repercussió. Te sents un artista amb carta blanca? És un pes extra?
M: No, no és un pes, tot el contrari. És el que he cercat sempre voluntàriament i que té els seus inconvenients, que no són petits, però jo els assumeixo perquè em sembla l'única manera de passar-ho bé fent aquesta feina. A més, arribar en aquest punt, en què em pugui sentir amb carta blanca per fer el que vulgui, és quelcom que m'he guanyat jo a través de molts anys. Ningú m'ho ha regalat. M'ho he guanyat a partir de, sobretot, renunciar a guanyar-me la vida amb els còmics. Igual ho hauria pogut fer, però en un moment donat vaig veure la possibilitat de fer-me il·lustrador i guanyar-me la vida com a il·lustrador i això em permet fer els còmics que vull, com vull i quan vull. És complicat, perquè potser faig menys còmics dels que m'agradaria fer. Però també està bé, perquè si hagués de viure dels còmics hauria d'estar produint-ne contínuament i segur que no serien tan bons, perquè jo d'entrada no tenc una bona idea cada mes. No sé. Té les dues coses, però per a mi sí que està clar que jo me l'he cercada, aquesta carta blanca, i em dóna l'hòstia de prestigi però molt poca pela. Però mira, és així.
40p: Estic avesat a escoltar els gemecs d'artistes, però tu no ets d'aquesta mena.
M: A mi mai no m'ha agradat plorar. Reconec que ho he fet qualque vegada, però sempre he intentat mantenir la mateixa actitud que quan vaig començar editant còmics clandestins: no et queixis; si vols fer, posa't a fer-ho. Si no surt bé, ja està, però fes-ho. És el que he procurat sempre. Del que sí que m'he queixat molt és de la manca de suport, no cap a mi, sinó cap el còmic en general, però això és una cosa que en els darrers anys sembla que s'ha arreglat una mica. Crec que ja no és necessari explicar-li a ningú que el còmic és un art com qualsevol altre. Això era el que reivindicàvem, quan es considerava que fèiem historietes per a nins o per adolescents descerebrats. Era una etiqueta injusta. D'això sí que m'he queixat durant molts d'anys.
40p: Però sí que tens raó: de sobte, aquest sembla un prejudici del passat. Panóptica a l'Instituto Cervantes era una cosa impensable fa deu anys…
M: Sí, això és vera. Ara l'únic que hem de fer és lluitar perquè tota la crisi no torni a tombar tot això i tornem a la catacumbes.
40p: Sovint pens que el còmic ha estat més atrevit, especialment a la segona meitat del segle XX, que l'art de galeria…
M: Sens dubte…
40p: A què ho atribueixes?
M: Perquè el còmic compta amb la llibertat que dóna operar en els marges. És com les bandes de rock, quan toquen a garitos o toquen a estadis. Sempre es perd alguna cosa en el camí. La insolència, l'atreviment, el passar de tot i aquestes coses. El còmic sempre ha tengut aquesta cosa: com que ningú se'l mirava fèiem el que ens donava la gana. Ja veurem què passa a partir d'ara, perquè ara pareix que el còmic ha de ser seriós.
40p: Creus que amb la maduresa del còmic s'ha perdut alguna cosa?
M: No, encara no. No s'ha perdut i estam a temps que no es perdi. En realitat, no crec que passi perquè parlant del còmic en general hi ha de tot i molt i tampoc no passa res si un dibuixant com jo, sense anar més enfora, de sobte està molt ben considerat pels estaments intel·lectuals i artístics i tot això (intel·lectuals i artístiques ho diu en un to semipejoratiu), això no treu que hi hagi cinquanta dibuixants més joves fent el gamberro. És cert que l'etiqueta novel·la gràfica ara li ha donat un aire de seriositat i versemblança, però només és una part del que s'està fent.
40p: Tu sovint empres l'expressió tebeo, que es podria pensar que és pejorativa.
M: Sí, jo sempre xerr de còmic, tebeo o historieta, mai no xerr de novel·la gràfica, excepte quan es tracta de definir un tipus d'historieta molt concreta. Llavors sí. Però no es pot confondre la part amb el tot.
PJ: Per exemple, tu Vapor no ho consideres una novel·la gràfica?
M: Sí, pot ser-ho, però jo no li posaré aquesta etiqueta. Per a mi és un còmic, no hi ha més. Si es venen més llibres amb l'etiqueta de novel·la gràfica, doncs val, me sembla bé, però per a mi és un còmic.
40p: Parlant de nou del reconeixement que has rebut aquests darrers anys, encara te sents connectat al Max dels inicis? O expressat d'una altra manera, què creus que hauria pensat en Max de fa 40 anys del Max que va assistir a la inauguració de Panóptica?
M: Hòstia puta. No en tenc ni idea del que hauria pensat… Això ja és molt metafísic. Jo som un altre, però en certa manera continuo essent el mateix.
40p: Els orígens punkis continuen allà?
M: Diria que sí.
40p: Però en l'actitud o en la forma de treballar?
M: No, en la forma de treballar no. Ara és més reflexiva. Però sí que hi ha moltes coses de l'actitud punk que em continuen semblant la manera més sana de fer, com el Do It Yourself. Això que, enlloc de plorar perquè ningú te publica, vas i te publiques tu mateix. Per exemple, aquesta setmana feim el Còmic Nostrum. Cap institució hi ha posat un duro. Per això ho hem de deixar de fer? No. Ho farem. Més petit, però ho farem com es pugui, perquè no pots estar pendent que la resta vulguin o no vulguin. Sempre he tengut clara aquesta actitud, no deixar-me sotmetre per editors, per indústries ni per ningú.
Foto: Aina Capdevila.
M: Bé, hom no desespera de trobar respostes. De fet és el motor de fer preguntes. Però arriba un moment en què comprens que fen-te preguntes trobes respostes a altres coses, no necessàriament a la pregunta que t'estaves fent. No ho sé. És com una curiositat infatigable, que, encara que sempre romani insatisfeta, continua endavant perquè si no, total, no hi ha gaire més cosa a fer.
40p: He estat xafardejant el bloc que vares obrir coincidint amb l'edició de Vapor i he trobat fascinant el grau de planificació que hi ha darrere cada pàgina. Quant temps te duu acabar un llibre com aquest?
M: Temps, duu temps. A mi m'ha duit quasi tres anys. El que passa és que durant aquest temps he fet també altres coses.
40p: Moltes, de fet…
M: Sí, han estat uns anys mogudets. Potser si concentrés tot el temps que he dedicat exclusivament a Vapor sortiria un any i busques. Duu temps, perquè és un procés en el qual intervenen moltes disciplines. Des del fet de fabular, en el sentit de donar voltes fins que se t'encén la bombeta i tens una idea amb cap i peus, fins a tot això fixar-ho en un paper. Cercar documentació, prendre notes, fer esquemes del llibre, de com pot ser, de com no… Després posar-se a escriure, diàlegs, imaginar els personatges, crear-los, fer els esbossos de la narrativa visual, com tot això ho resols en dibuixos, del ritme que li dónes… És una infinitat de coses. El darrer és, en realitat, dibuixar. Dibuixar a llapis, passar a tinta i escriure els texts. És un procés que arriba a emprenyar. Sempre record una frase que deia en Passolini: per què fer una pel·lícula si el més guapo era somiar en ella? I jo també ho pens molts de pics. Passo de fer-ho. Jo ja m'ho he inventat, ja l'he fet per a mi, encara que no estigui posada sobre el paper.
40p: A més, supòs que per molta experiència que tenguis i per molt bo que siguis, sempre hi ha una petit salt entre el que imagines i el que acabes creant en realitat… No és frustrant?
M: Sí, però també és vera el contrari. Molts cops en el procés de fer feina t'apareixen coses que no tenies pensades i que són collonudes. I en aquest llibre m'ha passat més que mai. De fet, a partir de la meitat de Vapor, en el procés d'anar-lo dibuixant, anava canviant més el meu pla i dirigint-me cap a un lloc que no tenia pensat per al desenvolupament i el final. I això està molt bé, perquè és una cosa que tu llegeixes que diuen molt els escriptors, "que el llibre s'escriu a si mateix" o "el llibre me dicta com ha de ser" i dius "vale", però quan et passa és collonut, perquè es converteix en un procés orgànic, no és una cosa mental i maquinal, sinó que en totes les fases de la feina apareixen possibilitats noves que la van enriquint.
40p: Això també suposa que estiguis obert als accidents… M: … obert i atent. He de dir que jo també ho vaig potenciar posant-me a treballar tot i tenir alguns passatges del llibre boirosos. És una mica perillós perquè pots arribar a punts, i de fet em va passar, en què et quedis embossat. No sabia com continuar. Era un capítol que mai no havia tengut clar i amb l'esperança de tenir-lo clar quan arribàs el moment, doncs tampoc…
40p: Te puc demanar quin capítol és?
M: Sí, és el somni dels gegants. Aquest somni no estava previst al principi. De fet, no pertany al llibre sinó a una historieta que vaig fer per a una altra cosa. Però aquí anava un capítol que havia de ser el dels bandolers, que segrestaven en Nick per demanar un rescat, com uns talibans bastant ridículs. I a l'hora de la veritat em vaig adonar que per allà no anava enlloc, que no em servia aquest capítol. Això em va deixar desconcertat i fer perdre la fe en tot el que ve després. D'això que entres en pànic i dius, "hòstia, on vaig? Estic ficant la pota, quin desastre!". Però al final sempre acaba passant alguna cosa que te posa en la bona direcció.
40p: Que en aquest cas, va ser…
M: En aquest cas va ser una historieta que estava fent per a una revista suïssa, que m'havien fet un encàrrec que estigués relacionat amb les muntanyes. Em vaig posar a fer aquesta història i quan la vaig tenir acabada va coincidir amb el moment en què em vaig posar a treballar amb Vapor i em vaig quedar embossat, i de sobte, vaig veure que aquella historieta que acabava de fer era la solució. Vaig incloure-la dins el llibre i tot es va posar de nou en marxa. De fet, pot semblar una cosa un tant forçada, però al final és una de les meves seqüències preferides del llibre.
40p: De fet, jo te diria que a Vapor hi ha algunes pàgines senzillament fantàstiques, com la lluita del gegants que
comentaves o quan Nicodem discuteix amb la seva ombra. En aquests casos, tens una imatge clara abans de posar-te a dibuixar o és qüestió d'anar fent esbossos i esbossos fins que trobes la forma de contar-ho?M: Hi ha de tot. Per exemple, el de l'ombra ho tenia clar fins i tot visualment des del principi de començar a pensar en el llibre i fins i tot et diria que veia clarament com serien les pàgines al meu cap. Després, un cop em vaig posar a dibuixar vaig haver de reinventar un poc perquè quedava més fluix del que havia imaginat. Però altres pàgines és posar-t'hi i barallar-t'hi una estona fins que les coses comencen a sortir. Passa una mica de tot. Treballar en un llibre és com anar-te'n de viatge sense guies ni mapes i et passen moltes coses, algunes molt bones i algunes no tant, però al final acaba sortint. Jo en aquest he procurat molt no tant que hi haguessin pàgines genials com que no hi haguessin pàgines de farcit, treure tot allò que no aportés alguna mena de sentit o satisfacció visual.
40p: Crec que això es nota. Que has intentat aplicar el menys és més, fins i tot a la història, on suggereixes molt però tampoc no dónes les coses gaire mastegades. Dónes els elements, però més com a convidada al lector perquè faci la seva interpretació.
M: Sí, exacte. Vaig intentar explicar el mínim, deixar molt d'espai al lector perquè imagini i fins i tot dubti. Al final crec que don tots els elements perquè ningú es pugui despistar del tot però sí he volgut deixar moltes coses en mans del lector. Això és una cosa que jo no feia abans i crec que, de fet, alguns llibres els he cagat per explicar-los massa (riu). I intentes aprendre dels errors i no repetir-los.
40p: Supòs que hi ha un grau de coincidència, però és inevitable establir relacions entre Vapor, que per a mi és un treball increïblement madur, amb un llenguatge ja totalment definit, i la retrospectiva de l'Instituto Cervantes, Panóptica. Fins a quin punt et va obligar l'exposició a fer una reflexió sobre la teva obra i fins a quin punt això va influir en Vapor? M: L'exposició em va obligar a repassar tota la meva feina i, d'alguna manera, extreure'n conclusions a ull. Tu vas fent la teva feina, però hi estàs tan ficat que normalment te falta perspectiva per poder jutjar-te. Jo tampoc no som d'aquells que es rellegeixen els seus propis llibres. Si ho faig és després de molt de temps. Però normalment ja estic fent una altra cosa. Però la retrospectiva em va obligar a repassar el meu treball en ordre cronològic, i vaig veure allà una mena de ritmes que coincideixen amb els meus canvis vitals. De sobte tenc una nova perspectiva. Però el resultat és que m'acolloneixo molt. Amb Bardín em donen un premi nacional i després faig una retrospectiva a museus i de sobte et dius, "ui, amb el pròxim llibre no la puc cagar". Clar que això ho penses abans de posar-te a treballar; un cop hi ets t'ho treus del cap, et concentres i res d'això pesa en el procés de creació. Sí en el moment previ i també un cop surt el llibre publicat. Ara és el moment de l'acollonament màxim, perquè ara és quan comences a rebre el feedback de la gent, dels crítics…
40p: I què tal per ara?
M: Per ara només he rebut comentaris d'amics i periodistes, no crítics especialitzats, sinó periodistes que m'han entrevistat havent-se llegit el llibre i han aprofitat per dir-me el que li havia semblat i per ara tots els comentaris han estat molt positius. Curiosament les crítiques a les revistes de còmic encara no han aparegut, així que a dins del mundillo encara no sé exactament com s'ho han pres.
40p: En tot cas, deu ser un petit luxe haver assolit l'estatus que tens ara mateix com a autor, en què et pots permetre publicar un llibre com Vapor i així i tot tenir una gran repercussió. Te sents un artista amb carta blanca? És un pes extra?
M: No, no és un pes, tot el contrari. És el que he cercat sempre voluntàriament i que té els seus inconvenients, que no són petits, però jo els assumeixo perquè em sembla l'única manera de passar-ho bé fent aquesta feina. A més, arribar en aquest punt, en què em pugui sentir amb carta blanca per fer el que vulgui, és quelcom que m'he guanyat jo a través de molts anys. Ningú m'ho ha regalat. M'ho he guanyat a partir de, sobretot, renunciar a guanyar-me la vida amb els còmics. Igual ho hauria pogut fer, però en un moment donat vaig veure la possibilitat de fer-me il·lustrador i guanyar-me la vida com a il·lustrador i això em permet fer els còmics que vull, com vull i quan vull. És complicat, perquè potser faig menys còmics dels que m'agradaria fer. Però també està bé, perquè si hagués de viure dels còmics hauria d'estar produint-ne contínuament i segur que no serien tan bons, perquè jo d'entrada no tenc una bona idea cada mes. No sé. Té les dues coses, però per a mi sí que està clar que jo me l'he cercada, aquesta carta blanca, i em dóna l'hòstia de prestigi però molt poca pela. Però mira, és així.
40p: Estic avesat a escoltar els gemecs d'artistes, però tu no ets d'aquesta mena.
M: A mi mai no m'ha agradat plorar. Reconec que ho he fet qualque vegada, però sempre he intentat mantenir la mateixa actitud que quan vaig començar editant còmics clandestins: no et queixis; si vols fer, posa't a fer-ho. Si no surt bé, ja està, però fes-ho. És el que he procurat sempre. Del que sí que m'he queixat molt és de la manca de suport, no cap a mi, sinó cap el còmic en general, però això és una cosa que en els darrers anys sembla que s'ha arreglat una mica. Crec que ja no és necessari explicar-li a ningú que el còmic és un art com qualsevol altre. Això era el que reivindicàvem, quan es considerava que fèiem historietes per a nins o per adolescents descerebrats. Era una etiqueta injusta. D'això sí que m'he queixat durant molts d'anys.
40p: Però sí que tens raó: de sobte, aquest sembla un prejudici del passat. Panóptica a l'Instituto Cervantes era una cosa impensable fa deu anys…
M: Sí, això és vera. Ara l'únic que hem de fer és lluitar perquè tota la crisi no torni a tombar tot això i tornem a la catacumbes.
40p: Sovint pens que el còmic ha estat més atrevit, especialment a la segona meitat del segle XX, que l'art de galeria…M: Sens dubte…
40p: A què ho atribueixes?
M: Perquè el còmic compta amb la llibertat que dóna operar en els marges. És com les bandes de rock, quan toquen a garitos o toquen a estadis. Sempre es perd alguna cosa en el camí. La insolència, l'atreviment, el passar de tot i aquestes coses. El còmic sempre ha tengut aquesta cosa: com que ningú se'l mirava fèiem el que ens donava la gana. Ja veurem què passa a partir d'ara, perquè ara pareix que el còmic ha de ser seriós.
40p: Creus que amb la maduresa del còmic s'ha perdut alguna cosa?
M: No, encara no. No s'ha perdut i estam a temps que no es perdi. En realitat, no crec que passi perquè parlant del còmic en general hi ha de tot i molt i tampoc no passa res si un dibuixant com jo, sense anar més enfora, de sobte està molt ben considerat pels estaments intel·lectuals i artístics i tot això (intel·lectuals i artístiques ho diu en un to semipejoratiu), això no treu que hi hagi cinquanta dibuixants més joves fent el gamberro. És cert que l'etiqueta novel·la gràfica ara li ha donat un aire de seriositat i versemblança, però només és una part del que s'està fent.
40p: Tu sovint empres l'expressió tebeo, que es podria pensar que és pejorativa.
M: Sí, jo sempre xerr de còmic, tebeo o historieta, mai no xerr de novel·la gràfica, excepte quan es tracta de definir un tipus d'historieta molt concreta. Llavors sí. Però no es pot confondre la part amb el tot.
PJ: Per exemple, tu Vapor no ho consideres una novel·la gràfica?
M: Sí, pot ser-ho, però jo no li posaré aquesta etiqueta. Per a mi és un còmic, no hi ha més. Si es venen més llibres amb l'etiqueta de novel·la gràfica, doncs val, me sembla bé, però per a mi és un còmic.
40p: Parlant de nou del reconeixement que has rebut aquests darrers anys, encara te sents connectat al Max dels inicis? O expressat d'una altra manera, què creus que hauria pensat en Max de fa 40 anys del Max que va assistir a la inauguració de Panóptica?
M: Hòstia puta. No en tenc ni idea del que hauria pensat… Això ja és molt metafísic. Jo som un altre, però en certa manera continuo essent el mateix.
40p: Els orígens punkis continuen allà?
M: Diria que sí.
40p: Però en l'actitud o en la forma de treballar?
M: No, en la forma de treballar no. Ara és més reflexiva. Però sí que hi ha moltes coses de l'actitud punk que em continuen semblant la manera més sana de fer, com el Do It Yourself. Això que, enlloc de plorar perquè ningú te publica, vas i te publiques tu mateix. Per exemple, aquesta setmana feim el Còmic Nostrum. Cap institució hi ha posat un duro. Per això ho hem de deixar de fer? No. Ho farem. Més petit, però ho farem com es pugui, perquè no pots estar pendent que la resta vulguin o no vulguin. Sempre he tengut clara aquesta actitud, no deixar-me sotmetre per editors, per indústries ni per ningú.
Foto: Aina Capdevila.
Joventut atura la regulació dels grafits a Palma » Ciutat » Balears » dBalears.cat
Diari de Balears
El camí avançat per Cort cap a la regulació dels grafits a Ciutat s'ha aturat a les totes. No debades, la Regidoria de Joventut ha paralitzat els dos projectes estrella entorn de l'art urbà: la borsa de joves grafiters per pintar barreres de comerços i el Festival d'art urbà de Palma.
Concretament, la trobada d'street art, que inicialment havia de tenir lloc aquest novembre, queda ajornada almanco fins a la pròxima primavera. La regidora Esperança Crespí explica que s'han acumulat massa impediments, com certs desacords amb l'empresa patrocinadora, limitacions econòmiques i problemes per seleccionar els joves que pintarien els grans murals en parets buides de la Gerreria.
Crespí apunta que, davant aquestes problemàtiques, han decidit donar-se més temps i demanar la col·laboració de la Regidoria de Cultura. A més a més, anuncia que el futur festival no es limitarà als grafits, sinó que donarà cabuda a la resta d'expressions de l'street art.
Per una altra banda, també ha quedat paralitzada la 'borsa' de grafiters a la qual els botiguers es podien adreçar per cercar un jove que decori la barrera del seu comerç. Es tracta d'una acció que avui en dia és legal, però que es veu dificultada per la passivitat institucional a l'hora de promocionar-la.
Així mateix, fonts de l'Ajuntament reconegueren fa uns mesos que la futura 'ordenança del civisme' regularia els grafits i les condicions per realitzar-los, especialment la seva ubicació. No hi ha noves notícies, però, sobre la redacció d'aquesta ordenança. Per aquest motiu, no es preveu a curt termini una regulació dels grafiters (ja sigui restrictiva o oberta).
D'aquesta manera, el PP abandona el camí que inicialment sorprengué i il·lusionà, a parts iguals, el col·lectiu d'artistes urbans de Palma. Si més no, queda aturat per ara. En tot cas, apunten des del col·lectiu d'artistes, bona part de la feina feta fins ara servirà, talment, en el moment que el PP vulgui refer la via iniciada a principis de legislatura.
El camí avançat per Cort cap a la regulació dels grafits a Ciutat s'ha aturat a les totes. No debades, la Regidoria de Joventut ha paralitzat els dos projectes estrella entorn de l'art urbà: la borsa de joves grafiters per pintar barreres de comerços i el Festival d'art urbà de Palma.
Concretament, la trobada d'street art, que inicialment havia de tenir lloc aquest novembre, queda ajornada almanco fins a la pròxima primavera. La regidora Esperança Crespí explica que s'han acumulat massa impediments, com certs desacords amb l'empresa patrocinadora, limitacions econòmiques i problemes per seleccionar els joves que pintarien els grans murals en parets buides de la Gerreria.
Crespí apunta que, davant aquestes problemàtiques, han decidit donar-se més temps i demanar la col·laboració de la Regidoria de Cultura. A més a més, anuncia que el futur festival no es limitarà als grafits, sinó que donarà cabuda a la resta d'expressions de l'street art.
Per una altra banda, també ha quedat paralitzada la 'borsa' de grafiters a la qual els botiguers es podien adreçar per cercar un jove que decori la barrera del seu comerç. Es tracta d'una acció que avui en dia és legal, però que es veu dificultada per la passivitat institucional a l'hora de promocionar-la.
Així mateix, fonts de l'Ajuntament reconegueren fa uns mesos que la futura 'ordenança del civisme' regularia els grafits i les condicions per realitzar-los, especialment la seva ubicació. No hi ha noves notícies, però, sobre la redacció d'aquesta ordenança. Per aquest motiu, no es preveu a curt termini una regulació dels grafiters (ja sigui restrictiva o oberta).
D'aquesta manera, el PP abandona el camí que inicialment sorprengué i il·lusionà, a parts iguals, el col·lectiu d'artistes urbans de Palma. Si més no, queda aturat per ara. En tot cas, apunten des del col·lectiu d'artistes, bona part de la feina feta fins ara servirà, talment, en el moment que el PP vulgui refer la via iniciada a principis de legislatura.
ARTISTA EN RESIDENCIA a la Galeria Addaya
Ruth Morán (1976)
En los últimos años ha recibido la beca de la Academia de España en Roma 2011/12 , la beca de la casa de España en Paris 2010/11. Algunos premios entre los que destacan el premio Focus Abengoa, el premio Honda la Garriga , ABC, 3ª Accesit. Entre sus exposiciones individuales recientes Psicografías Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla, 2012. Gravitaciones, Galeria Sicart , Barcelona, Cuando el agua habla, Galería Paz y Comedias, Valencia.2011. Chassés-Croisés, Centro d`Arte Piana dei Colli, Palermo. Ha participado en diferentes ferias en Londres, Argentina , los Angeles, Lisboa, Corea, Berlin, y Miami.
La obra que realiza, se establece entre el impulso y el orden, la obra prospera hacia una suerte de unificación de contrarios, dando el resultado de una especie de geometría gestual. Paisaje interior que se observa como principio y fin. Concibe la expresión pictórica como un viaje, una forma de reflexionar sobre nuestro lugar en el mundo y la existencia. La obra también es un juego acumulativo en forma de palimpsesto, laberintos de caminos, geografías desconocidas, ondas y hondos ecos, tramas, mallas y nebulosas, que van perfilando signos de las cosas en las que habita.
Los finalistas de Art Jove de Plásticas expondrán en enero en Ses Voltes - Diario de Mallorca
Diario de Mallorca
Para "abaratar costes" los artistas acuerdan con Palma Espai d´Art y el Institut Balear que se encargarán del montaje
LARA VILLAR PALMA Dispuestos estaban a no presentarse al concurso si no se llegaba a un acuerdo con respecto al lugar de exposición de sus obras. Parece que, finalmente, el diálogo vence a la polémica y los artistas han conseguido llegar a un acuerdo con el Institut Balear de la Joventud –responsable de la gestión del premio– y la Fundació Palma Espai d´Art para mostrar sus trabajos, a partir de finales del mes de enero –no antes por motivos de solicitud de espacio público– en Ses Voltes, lugar donde tradicionalmente se realizaba este certamen.
Y es que mañana se conocerá el nombre del ganador del Premio Art Jove de Artes Plásticas 2012, pero ni éste ni los finalistas podrán mostrar sus trabajos hasta "el 24 o el 31 de enero", tal y como explican en un comunicado. El motivo es que a pesar de la buena voluntad mostrada por Pilar Ribal para "hablar con nosotros y cedernos el espacio", Ses Voltes debe responder a unos compromisos previos que no lo dejarán libre hasta esas fechas. Al margen de eso, el certamen sigue su curso y en el comunicado se explica cómo el jurado "hará un esfuerzo para desplazarse y reunirse" en la asociación cultural Sa Possessió, con tal de que tenga lugar mañana la elección del ganador y su posterior premio en metálico (2.000 euros). Este hecho difiere de lo establecido en las bases debido a "cuestiones de tiempo" y que su exposición individual (también parte del premio) deberá ser realizada conjuntamente con el resto de seleccionados.
Así las cosas, los ocho finalistas han mostrado su buena predisposición y se han comprometido para "ayudar con el montaje en Ses Voltes" con tal de abaratar los costes de su preparación.
Los antecedentes de esta noticia se encuentran en la falta de presupuesto para encontrar un lugar mejor donde albergar la muestra de estos ocho finalistas, ubicada, en un principio, en uno de los pasillos del Conservatorio. Este hecho dio lugar al grito consensuado de los artistas, que no entendían, además, porqué la muestra solo tenía que durar un día, "algo que jamás se ha dado en la historia del concurso", explicaron con anterioridad. El registro de una carta en el organismo dependiente de la Conselleria de Cultura, firmada también por la AAVIB, puso el inicio de una denuncia que ha terminado con final feliz. "Esperamos que en los años siguientes se siga celebrando el premio", concluyen.
Para "abaratar costes" los artistas acuerdan con Palma Espai d´Art y el Institut Balear que se encargarán del montaje
LARA VILLAR PALMA Dispuestos estaban a no presentarse al concurso si no se llegaba a un acuerdo con respecto al lugar de exposición de sus obras. Parece que, finalmente, el diálogo vence a la polémica y los artistas han conseguido llegar a un acuerdo con el Institut Balear de la Joventud –responsable de la gestión del premio– y la Fundació Palma Espai d´Art para mostrar sus trabajos, a partir de finales del mes de enero –no antes por motivos de solicitud de espacio público– en Ses Voltes, lugar donde tradicionalmente se realizaba este certamen.
Y es que mañana se conocerá el nombre del ganador del Premio Art Jove de Artes Plásticas 2012, pero ni éste ni los finalistas podrán mostrar sus trabajos hasta "el 24 o el 31 de enero", tal y como explican en un comunicado. El motivo es que a pesar de la buena voluntad mostrada por Pilar Ribal para "hablar con nosotros y cedernos el espacio", Ses Voltes debe responder a unos compromisos previos que no lo dejarán libre hasta esas fechas. Al margen de eso, el certamen sigue su curso y en el comunicado se explica cómo el jurado "hará un esfuerzo para desplazarse y reunirse" en la asociación cultural Sa Possessió, con tal de que tenga lugar mañana la elección del ganador y su posterior premio en metálico (2.000 euros). Este hecho difiere de lo establecido en las bases debido a "cuestiones de tiempo" y que su exposición individual (también parte del premio) deberá ser realizada conjuntamente con el resto de seleccionados.
Así las cosas, los ocho finalistas han mostrado su buena predisposición y se han comprometido para "ayudar con el montaje en Ses Voltes" con tal de abaratar los costes de su preparación.
Los antecedentes de esta noticia se encuentran en la falta de presupuesto para encontrar un lugar mejor donde albergar la muestra de estos ocho finalistas, ubicada, en un principio, en uno de los pasillos del Conservatorio. Este hecho dio lugar al grito consensuado de los artistas, que no entendían, además, porqué la muestra solo tenía que durar un día, "algo que jamás se ha dado en la historia del concurso", explicaron con anterioridad. El registro de una carta en el organismo dependiente de la Conselleria de Cultura, firmada también por la AAVIB, puso el inicio de una denuncia que ha terminado con final feliz. "Esperamos que en los años siguientes se siga celebrando el premio", concluyen.
Butacas y cintas de correr en el museo | Cultura | EL PAÍS
Un visitante observa desde una cinta de correr una obra de arte. / BIANCA PILET
La crisis de los formatos expositivos entra en una nueva dimensión. Preocupados por el tiempo cada vez más reducido, que los visitantes pasan en los museos, el Gemeentemuseum de La Haya y la Kunsthal de Rotterdam acaban de presentar Museum Minutes. Time and energy for art, una exposición que quiere incentivar el público a contemplar una obra con más detenimiento de los escasos nueve segundos, que según las estadísticas, le dedican de media.
Para conseguirlo se utilizan dos estrategias: cómodas butacas para los ánimos más tranquilos y contemplativos y cintas para correr para aquellos que quieren aunar cultura y deporte. La exposición, abierta hasta el 14 de enero en la Kunsthal de Rotterdam, reúne una selección de obras de la colección del museo de La Haya, de artistas de la talla de Andy Warhol, Willem de Kooning, Frank Stella, Georg Baselitz y Michael Najjar. "Hemos elegido obras que exploran el tema del tiempo y el movimiento", explica Erik Kessels, uno de los autores de la instalación, basada en una idea del creativo cultural Johan Idema. El vídeo ha sido excluido, porque se supone que los espectadores tendrían que ver la proyección de la pieza completa, aunque raramente lo hacen.
En Museum Minute, el visitante puede quedarse delante de una obra el tiempo que desea, mientras que un contador calcula el tiempo. Si aprovecha para hacer su sesión de jogging y la prolongada contemplación le resulta aburrida, puede conseguir otras motivaciones, a través de los auriculares que acompañan cada pieza, grabaciones de conocidos personajes de la cultura holandesa o una selección de temas musicales, de la ópera al rap. El proyecto incluye un exhaustivo estudio de los hábitos del público, cuyos resultados se debatirán en un simposio, el 14 de enero. "La idea es aumentar el tiempo de contemplación, pero también mejorar la conexión entre las obras y los visitantes", concluye Kessels.
El tema preocupa también a los artistas, hasta el punto que Rafael Lozano-Hemmer ha realizado Tape Recorders, una instalación que calcula el tiempo que cada espectador pasa delante de ella. La obra, que se estrenó en el Museo de Arte Contemporáneo de Sydney para la retrospectiva del artista, consiste en una hilera de flexómetros pegados a la pared, que se activan cuando alguien entra, deslizándose por el muro. Si este permanece en la sala, las cintas métricas no pueden dejar de crecer y finalmente, por su propio peso y longitud, acaban desmoronándose ruidosamente en el suelo. Tras la catarsis, con un silbido casi imperceptible, los metros vuelven a enrollarse en sus cajitas, a la espera de las próximas visitas. Convencido de que la acelerada transformación de nuestra sociedad y de los parámetros que la rigen, obligan a revisar los sistemas de evaluación, aún más cuando se trata de valorar algo tan subjetivo como una obra de arte, el artista brasileño Marcelo Coelho, investigador del Media Lab del MIT, creó hace unos años el Art-O-Meter, un pequeño aparato, que mide la aceptación e interés del público para una obra en base al tiempo transcurrido delante de esta, en relación al tiempo total que queda expuesta. Sin embargo, el invento, concebido como una herramienta para la valoración objetiva del arte, terminó por convertirse en una obra y como tal se presentó en diversas exposiciones.
El Nacional de Artes Plásticas reconoce la escultura ubicua de Jaume Plensa | Cultura | EL PAÍS
El Pais
El Nacional de Artes Plásticas reconoce la escultura ubicua de Jaume Plensa
"Me ha pillado a contrapié, no me lo esperaba para nada. La importancia de un premio es la que tú quieras darle, pero tengo que reconocer que me ha hecho mucha ilusión, porque es un gran estímulo, y a pesar de que ahora todo es muy global, es muy agradable que el premio sea en mi país". Jaume Plensa (Barcelona, 1955) se enteró en un tren de vuelta a casa de que había sido galardonado con el Premio Nacional de Artes Plásticas 2012 que concede el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
Viajar ha sido la constante en Plensa en los últimos años. Con Laura, su inseparable mujer, han acompañado siempre a sus enormes esculturas formadas por letras y números desde el taller de Sant Feliu de Llobregat, cerca de Barcelona, a Liverpool, Seúl, Dubai, Houston, Boston, Chicago, Nueva York, París, o a cualquier otra ciudad del mundo donde han acabado instaladas.
El jurado ha reconocido "la labor progresiva, de proyección internacional, en el desarrollo de la nueva escultura", pero también "la utilización del lenguaje como medio de reflexión" y "su preocupación por la humanización del espacio urbano y su aportación al diseño escenográfico", el aspecto que más ha alegrado al artista barcelonés.
Las esculturas de letras son la marca de la casa, pero Plensa también es autor de obras creadas en hierro fundido, poliéster, fibra de vidrio, alabastro o madera y de una importante obra gráfica, menos conocida, pero de la que se siente muy orgulloso: "Mis dibujos son esculturas en dos dimensiones", explicó el pasado mes de septiembre delante del cartel que pudo verse en casi todas las calles de Barcelona durante las pasadas fiestas de la Mercè.
Me sorprende que algo que yo pueda hacer trascienda"
Pensadas para el lugar donde acaban ubicadas, Plensa ha creado enormes esculturas que a veces coronan colinas, como es el caso de Dream, una cabeza de 20 metros de altura de una niña con los ojos cerrados "para dar énfasis al mundo interior, porque todos poseemos tesoros incalculables que no conocemos", situada a las afueras de la localidad minera de Saint Helens, cerca de Liverpool. Otras, son el centro de enormes plazas en ciudades como Chicago, como es el caso de la Crown Fountain, una fuente formada por dos altas torres en la que los ciudadanos, proyectados en pantallas, lanzan agua por la boca, un proyecto que le valió el reconocimiento internacional.
Algunas de sus obras han ocupado espacios de forma pasajera, como la cabeza que sobresalía del mar en la bahía de Botafogo, en Río de Janeiro; las figuras que ocuparon parte del Madison Square Park, en Nueva York, o las tres esculturas luminosas que se pudieron ver en octubre en la Place Vendôme de París, coincidiendo con la Feria de Arte de París. En 2008 expuso en el stand de EL PAÍS de la Feria Arco de Madrid Entre sueños, la cabeza de una inmigrante dominicana llamada Irma, de dos metros y medio de altura, rodeada de 600 kilos de zapatos usados.
El premio de ayer se produce en medio de una intensa actividad, como siempre, de Plensa: el día 11 inauguró una exposición en el Museo Emma de Helsinki y la semana pasada instaló una escultura de 32 toneladas frente al Buffalo Museum de Nueva York.
Plensa transmite su carácter austero a toda su obra: "Busco la austeridad en el mensaje. Has de hacer una botella tan pura como puedas para que proteja el mensaje en el viaje, pero sin perder de vista que lo importante es el mensaje que contiene", asegura. Como con el premio recibido, vive la fama sorprendido: "me emociona el interés que despiertan mis figuras en las personas". Lo pudo comprobar en 2009 durante la inauguración de Dream acompañado de la mayoría de habitantes de la localidad inglesa de Saint Helens. "Me sorprende que algo que pueda hacer yo trascienda; es una responsabilidad porque implica meterse en casa de otro". En Barcelona cuenta con cuatro esculturas instaladas en la ciudad, ninguna icónica; algo que se repite en el resto de España. Humilde, como siempre, lo atribuye al hecho de que "tal vez he descuidado mi país, porque hace mucho tiempo que me fui a vivir a Berlín, luego a París y Nueva York y mi obra creció en el extranjero".
ArtJove 2012, Inconformisme i lluita davant l'adversitat.
Els finalistes d'Art Jove en la modalitat Arts Plàstiques exposaran finalment a Ses Voltes.
El fet demostra que la unió fa la força i que l'inconformisme, ara més que mai, és una bona resposta davant les situacions injustes.
Els joves artistes no han volgut exposar la seva obra, durant un sol dia al Conservatori de Palma en l'edició d'enguany del certamen, quan venia sent habitual fer-ho durant unes setmanes a l'espai municipal de Ses Voltes.
L'esperit de lluita, la implicació en tot el procés i la seva protesta han aconseguit el seu fruit: que l'anquilosada Administració (l'Institut Balear de la Joventut, en aquest cas) rectifiqui.
No han estat sols en la seva reivindicació. Des de l'AAVIB els hem donat suport (dos dels finalistes, Ian Waelder i Marta Pujades en són socis) com també altres agents als qui agraeixen la seva implicació en la carta que han enviat als mitjans i que reproduim aquí.
Palma, 26 de Novembre de 2012
Els finalistes d’Art Jove d’Arts Plàstiques 2012 volem donar públicament les gràcies a na Pilar Ribal −presidenta de la Fundació Palma Espais d’Art− per haver-se mostrat totalment disponible per parlar amb nosaltres i trobar una solució per a les dues parts implicades.
Li volem donar les gràcies també per haver-nos facilitat l’espai de Ses Voltes per fer l’exposició dels finalistes –i del guanyador-, des de finals de gener fins a principis de març del 2013.
Celebram poder exposar les nostres obres a un espai adient i accessible, com és Ses Voltes, on tradicionalment s’havia duit a terme aquest certamen, i celebram també el poder participar en el concurs.
Aquest dijous dia 29, a l’entrega de premis d’Art Jove, es farà públic el guanyador o guanyadora. El jurat del premi Art Jove Arts Plàstiques decidirà el guanyador a partir d’una mostra privada que es farà a Sa Possessió. Agraïm també a Sa Possessió haver-nos cedit aquest espai durant el dia de dimecres i dijous amb tanta rapidesa i flexibilitat. També volem fer una menció especial a en Paco Espinosa, president de l’AAVIB, ja que ens ha ajudat molt a resoldre aquest conflicte i ens ha donat suport en tot moment.
Segons ens han assegurat tant na Pilar Ribal com na Maria José Frau, l’exposició s’haurà de ajornar fins el Gener per la falta de disponibilitat de Ses Voltes pel 29 Novembre i pel Desembre en el moment de la sol·licitut de l’espai. Ambdues parts hem arribat a l’acord de que:
L’exposició s’haurà de ajornar fins les següents dates: del 24 o 31 de gener fins al 24 de febrer o 3 de març.
El guanyador rebrà el premi en metàl·lic el dia de l’entrega de premis (29 de novembre) i no una vegada realitzat el projecte (com diuen les bases1). Degut a la falta de temps que tindrà aquest per realitzar el projecte i que la seva exposició individual (què és part del premi) haurà de ser conjuntament amb la de tots els finalistes.
El jurat farà un esforç per desplaçar-se i reunir-se per tal de decidir el guanyador al lloc decidit (Sa Possessió). Així com els artistes a muntar la seva obra amb poc temps i amb els seus propis recursos.
Els 8 finalistes d’Arts Plàstiques ajudarem al muntatge de l’exposició a Ses Voltes per tal d’abaratir els costos del muntatge.
1 2.1. El premio para el ganador del certamen es de 2.000,00 € y consiste en el hecho de que el Instituto Balear de la Juventud asume el gasto originado por la producción de la obra para una exposición monográfica hasta un máximo de 2.000,00 €, cantidad que será entregada al ganador una vez haya producido la obra. Esta cuantía está destinada exclusivamente al coste derivado de producir la obra y no al montaje de la exposición.
Celebram la col·laboració de l’Institut Balear de Joventut i de l’Ajuntament de Palma en aquest certamen i esperam que els anys vinents Art Jove Arts Plàstiques es pugui seguir celebrant.
Els finalistes d’Art Jove Arts Plàstiques 2012
Laura Maria Torres Bauzà, Marta Pujadas Ordinas, Bartomeu Sastre Grimalt, Arantxa Boyero Lirón, Natxa Pomar Escarda, Ian Waelder Vázquez, Isabel Servera Díez, Manuel Ocaña Mascaró.
L'esperit de lluita, la implicació en tot el procés i la seva protesta han aconseguit el seu fruit: que l'anquilosada Administració (l'Institut Balear de la Joventut, en aquest cas) rectifiqui.
No han estat sols en la seva reivindicació. Des de l'AAVIB els hem donat suport (dos dels finalistes, Ian Waelder i Marta Pujades en són socis) com també altres agents als qui agraeixen la seva implicació en la carta que han enviat als mitjans i que reproduim aquí.
Comunicat dels Finalistes del Certamen d'Arts Plàstiques Art Jove 2012.
Els finalistes d’Art Jove d’Arts Plàstiques 2012 volem donar públicament les gràcies a na Pilar Ribal −presidenta de la Fundació Palma Espais d’Art− per haver-se mostrat totalment disponible per parlar amb nosaltres i trobar una solució per a les dues parts implicades.
Li volem donar les gràcies també per haver-nos facilitat l’espai de Ses Voltes per fer l’exposició dels finalistes –i del guanyador-, des de finals de gener fins a principis de març del 2013.
Celebram poder exposar les nostres obres a un espai adient i accessible, com és Ses Voltes, on tradicionalment s’havia duit a terme aquest certamen, i celebram també el poder participar en el concurs.
Aquest dijous dia 29, a l’entrega de premis d’Art Jove, es farà públic el guanyador o guanyadora. El jurat del premi Art Jove Arts Plàstiques decidirà el guanyador a partir d’una mostra privada que es farà a Sa Possessió. Agraïm també a Sa Possessió haver-nos cedit aquest espai durant el dia de dimecres i dijous amb tanta rapidesa i flexibilitat. També volem fer una menció especial a en Paco Espinosa, president de l’AAVIB, ja que ens ha ajudat molt a resoldre aquest conflicte i ens ha donat suport en tot moment.
Segons ens han assegurat tant na Pilar Ribal com na Maria José Frau, l’exposició s’haurà de ajornar fins el Gener per la falta de disponibilitat de Ses Voltes pel 29 Novembre i pel Desembre en el moment de la sol·licitut de l’espai. Ambdues parts hem arribat a l’acord de que:
L’exposició s’haurà de ajornar fins les següents dates: del 24 o 31 de gener fins al 24 de febrer o 3 de març.
El guanyador rebrà el premi en metàl·lic el dia de l’entrega de premis (29 de novembre) i no una vegada realitzat el projecte (com diuen les bases1). Degut a la falta de temps que tindrà aquest per realitzar el projecte i que la seva exposició individual (què és part del premi) haurà de ser conjuntament amb la de tots els finalistes.
El jurat farà un esforç per desplaçar-se i reunir-se per tal de decidir el guanyador al lloc decidit (Sa Possessió). Així com els artistes a muntar la seva obra amb poc temps i amb els seus propis recursos.
Els 8 finalistes d’Arts Plàstiques ajudarem al muntatge de l’exposició a Ses Voltes per tal d’abaratir els costos del muntatge.
1 2.1. El premio para el ganador del certamen es de 2.000,00 € y consiste en el hecho de que el Instituto Balear de la Juventud asume el gasto originado por la producción de la obra para una exposición monográfica hasta un máximo de 2.000,00 €, cantidad que será entregada al ganador una vez haya producido la obra. Esta cuantía está destinada exclusivamente al coste derivado de producir la obra y no al montaje de la exposición.
Celebram la col·laboració de l’Institut Balear de Joventut i de l’Ajuntament de Palma en aquest certamen i esperam que els anys vinents Art Jove Arts Plàstiques es pugui seguir celebrant.
Els finalistes d’Art Jove Arts Plàstiques 2012
Laura Maria Torres Bauzà, Marta Pujadas Ordinas, Bartomeu Sastre Grimalt, Arantxa Boyero Lirón, Natxa Pomar Escarda, Ian Waelder Vázquez, Isabel Servera Díez, Manuel Ocaña Mascaró.
27/11/12
El arte emergente balear compite en la feria Room Art en un hotel de Madrid » Cultura » Noticias » Ultima Hora Mallorca
Ultima Hora
Francisco Rigox Madrid | Madrid | 27/11/2012
Los tres galeristas mallorquines presentes hasta el domingo en Room Art Fair de Madrid elogian la organización de la segunda edición de esta feria de arte emergente al haber mezclado a coleccionistas, artistas y propietarios en un mismo espacio y haber situado la feria en pleno centro de Madrid, en la calle Montera, entre Gran Vía y Puerta del Sol. Por ello, la afluencia de público registrada ha sido más que importante.
Tomeu Simonet, de Addaya Centre d'Art de Alaró, ha viajado con los creadores Nauzet Mayor, Mariana Sarraute y David Crespo (que participaron en el programa de residencia de la galería); Toni Barrero y Robert Ferrer i Martorell, quien vendió varias de sus obras presentes en la feria.
Victoria Aguiló, del Centre d'Art La Real, se decantó por el trabajo conjunto de del diseñador Lluís Corujo y la fotógrafa Bárbara Vidal, de quien vendió varias polaroids; la pintura de Laura Romero (serie sobre la masturbación); Sandra Álvaro (seleccionada para MADATAC, muestra de arte audiovisual de Madrid); Javi Cadavieco; y Chubasco, integrante de «la importante cantera mallorquina de dibujantes».
Uta Gritschke, de Intersecció Art, busca «dar a conocer a artistas de las Baleares, sean jóvenes o no, porque al final lo importante es la calidad de la obra». A Madrid llevó los trabajos de María Simón (fotografía); Grip Face (grafiti); Alona Vinç (ilustración); Toni Font (pintura); y Workxfood, grupo integrado por María Simón (fotografía) y Christian Montesinos (vídeo y escultura).
En el proyecto Femme Fuck Your Mind participó Arantxa Boyero (Colònia de Sant Jordi, 1982) con un montaje audiovisual y un libro de fotografías y texto basados en los diferentes rituales del sexo.
UN MONTON DE SOCIOS EN EL ANIVERSARIO DE POCOCOMUN
ESTE AÑO POCOCOMUN CELEBRA SU ANIVERSARIO CON LA SEGUNDA EDICIÓN DE CABALLOS SOLIDARIOS. EN ESTA OCASIÓN, 33 ARTISTAS HAN INTERVENIDO A NUESTRO CABALLO DE CARTÓN CON UN FIN SOLIDARIO. LOS CABALLOS SE PONDRÁN A LA VENTA EN LA FIESTA DE ANIVERSARIO, EL JUEVES 29 DE NOVIEMBRE, A UN PRECIO ÚNICO DE 60€. TODOS LOS BENEFICIOS SE DONARÁN A LA ONG SONRISA MÉDICA.
OS ESPERAMOS!
OS ESPERAMOS!
26/11/12
Los nuevos amos del arte. hoy.es
Pop. Henry Geldzaleher (con puro), promotor de Andy Warhol y David Hockney.
Hoy
Los nuevos amos del arte
Los artistas ya no son los reyes del arte. Ni tampoco los directores de los museos ni los galeristas o los coleccionistas. Unos profesionales bautizados con el inquietante nombre de 'comisarios' se han adueñado del trono y son ellos los que deciden quién es importante o por qué hay que volver a poner en el escaparate la obra de un creador conocido o de un movimiento histórico.
La prestigiosa revista 'Art Review' publicó el mes pasado su lista de los 100 personajes más influyentes en el mundo artístico. La encabezaba Carolyn Christov-Bakargiev, comisaria de la última Documenta de Kassel, encuentro artístico quinquenal en la ciudad alemana que explora las ideas de mayor atractivo a partir de lo que están haciendo los artistas, y que también encumbra carreras y da un empujón a otras.
En segundo lugar aparecía el 'art dealer' global, el jefe intratable, Larry Gagosian. Un artista tan eminente como Gerhard Richter quedaba en la quinta plaza. La 'segunda' de Christov-Bakargiev, la española y exdirectora de la Sala Rekalde Chus Martínez, figura en el puesto 45 de la lista, cuatro después de Damien Hirst, artista popular donde los haya, querido o denostado, cuya exposición, que terminó a principios de septiembre, fue la más vista en toda la historia de la Tate Modern, con 460.000 visitantes.
¿Qué es un comisario y de dónde le viene su relevancia? Su profesión no está contemplada en el Diccionario de la Real Academia, pero sí en los currículos de las universidades y en el catálogo de profesionales liberales. Es el autor intelectual de una exposición, el que tiene la idea, pero también quien la ejecuta y controla su acabado: algo así como el director de la película.
Piénsese en la exposición que se acaba de inaugurar en el Guggenheim sobre la obra de Claes Oldenburg en los años sesenta. Su comisario, Achim Hochdörfer, ha pensado en el tema, en el enfoque, en el interés que pudiera suscitar, en las dificultades para reunir las obras y para transportarlas, en el diseño del catálogo y en los autores que escriben en él.
Anna Maria Guasch, catedrática de la Universidad de Barcelona, sitúa la emergencia clara del comisariado cuando Harald Szeemann abandonó su puesto de director del Museo de Bellas Artes de Berna (Suiza) en 1969 para organizar la muestra 'Cuando las actitudes se convierten en forma'. En ella participaron figuras hoy históricas como Richard Long, Mario Merz, Walter de Maria, Richard Serra y Joseph Beuys.
El comisario Szeemann, que murió en 2005, no volvió a tener un cargo estable y se dedicó a organizar exposiciones que alertaban sobre los nuevos rumbos de los creadores y las ideas que les animaban. A principios del siglo XX eran los mismos artistas quienes lanzaban sus manifiestos, como los surrealistas. Después de la Segunda Guerra Mundial fueron los críticos como Clement Greenberg, que encumbró a Jackson Pollock, cuyas obras se venden hoy por más de cien millones de euros en las subastas, quienes ponían el nombre a este o al otro movimiento. Ahora son los comisarios quienes realizan ese trabajo; algunos de ellos con un elevado grado de vocación.
Es el caso de Hans-Ulrich Obrist, número 10 en la lista de poderosos de 'Art Review' y director de la Serpentine Gallery de Londres. Comisarió su primera exposición en la cocina de su casa, en St. Gallen (Suiza), cuando tenía 23 años y estudiaba en la universidad Ciencias Políticas y Económicas. Y no fueron sus amigos los que expusieron en ese sorprendente espacio, sino celebridades del arte europeo como el francés Christian Boltanski y el dúo suizo Peter Fischli & David Weiss.
Los nuevos amos del arte
Los artistas ya no son los reyes del arte. Ni tampoco los directores de los museos ni los galeristas o los coleccionistas. Unos profesionales bautizados con el inquietante nombre de 'comisarios' se han adueñado del trono y son ellos los que deciden quién es importante o por qué hay que volver a poner en el escaparate la obra de un creador conocido o de un movimiento histórico.
La prestigiosa revista 'Art Review' publicó el mes pasado su lista de los 100 personajes más influyentes en el mundo artístico. La encabezaba Carolyn Christov-Bakargiev, comisaria de la última Documenta de Kassel, encuentro artístico quinquenal en la ciudad alemana que explora las ideas de mayor atractivo a partir de lo que están haciendo los artistas, y que también encumbra carreras y da un empujón a otras.
En segundo lugar aparecía el 'art dealer' global, el jefe intratable, Larry Gagosian. Un artista tan eminente como Gerhard Richter quedaba en la quinta plaza. La 'segunda' de Christov-Bakargiev, la española y exdirectora de la Sala Rekalde Chus Martínez, figura en el puesto 45 de la lista, cuatro después de Damien Hirst, artista popular donde los haya, querido o denostado, cuya exposición, que terminó a principios de septiembre, fue la más vista en toda la historia de la Tate Modern, con 460.000 visitantes.
¿Qué es un comisario y de dónde le viene su relevancia? Su profesión no está contemplada en el Diccionario de la Real Academia, pero sí en los currículos de las universidades y en el catálogo de profesionales liberales. Es el autor intelectual de una exposición, el que tiene la idea, pero también quien la ejecuta y controla su acabado: algo así como el director de la película.
Piénsese en la exposición que se acaba de inaugurar en el Guggenheim sobre la obra de Claes Oldenburg en los años sesenta. Su comisario, Achim Hochdörfer, ha pensado en el tema, en el enfoque, en el interés que pudiera suscitar, en las dificultades para reunir las obras y para transportarlas, en el diseño del catálogo y en los autores que escriben en él.
Anna Maria Guasch, catedrática de la Universidad de Barcelona, sitúa la emergencia clara del comisariado cuando Harald Szeemann abandonó su puesto de director del Museo de Bellas Artes de Berna (Suiza) en 1969 para organizar la muestra 'Cuando las actitudes se convierten en forma'. En ella participaron figuras hoy históricas como Richard Long, Mario Merz, Walter de Maria, Richard Serra y Joseph Beuys.
El comisario Szeemann, que murió en 2005, no volvió a tener un cargo estable y se dedicó a organizar exposiciones que alertaban sobre los nuevos rumbos de los creadores y las ideas que les animaban. A principios del siglo XX eran los mismos artistas quienes lanzaban sus manifiestos, como los surrealistas. Después de la Segunda Guerra Mundial fueron los críticos como Clement Greenberg, que encumbró a Jackson Pollock, cuyas obras se venden hoy por más de cien millones de euros en las subastas, quienes ponían el nombre a este o al otro movimiento. Ahora son los comisarios quienes realizan ese trabajo; algunos de ellos con un elevado grado de vocación.
Es el caso de Hans-Ulrich Obrist, número 10 en la lista de poderosos de 'Art Review' y director de la Serpentine Gallery de Londres. Comisarió su primera exposición en la cocina de su casa, en St. Gallen (Suiza), cuando tenía 23 años y estudiaba en la universidad Ciencias Políticas y Económicas. Y no fueron sus amigos los que expusieron en ese sorprendente espacio, sino celebridades del arte europeo como el francés Christian Boltanski y el dúo suizo Peter Fischli & David Weiss.
Acercarse a los estudios
Obrist se metió en el oficio porque le gusta «ayudar» a los artistas, a los que considera los seres más curiosos de la Tierra. En su obra 'Breve historia del comisariado', ya un clásico de la materia, entrevista y traza la trayectoria de profesionales como el ya mencionado Szeemann o como Pontus Hultén, otro de los grandes, que «no sólamente siguió sino que también moldeó» las carreras de Sam Francis, Jean Tinguely y Niki de St. Phalle.
Precisamente en seguir y promocionar a los creadores elegidos, además de darles una cobertura intelectual, consiste otra de las tareas fundamentales del comisario. Guasch alaba la labor de acudir a los estudios de los artistas e investigar sobre el terreno. Txomin Badiola, creador que ha comisariado dos muestras sobre Oteiza, observa que en los últimos tiempos estos profesionales se han preocupado más por establecer e imponer un marco teórico que «por acercarse a la dimensión más inmediata de la producción» de los autores.
De hecho, Chus Martínez, recién nombrada directora del Museo del Barrio de Nueva York, opinaba al final de la Documenta de Kassel, a mediados de septiembre, que el arte podía equiparse en sus objetivos, la investigación de la realidad y de su historia, a cualquiera de las ciencias sociales.
Aunque todo eso suene a discurso para especialistas, el arte que sale de él se ha revelado más popular que nunca. Los 100 días de exposición en la localidad alemana se han saldado con 860.000 asistentes, el récord para una cita inaugurada en 1955. Tanto estas ferias como las bienales y las exposiciones temporales han consolidado una dinámica muy favorable para el comisario, que por definición trabaja por proyectos, mediando entre los artistas elegidos y la institución que organiza la colección.
Sin estos expertos sería imposible que hubiera muestras de esta clase en museos y otros centros artísticos. «Que haya exposiciones temporales ha dotado a los museos de una mayor flexibilidad, al buscar no sólo conocimiento, sino también espectáculo, algo más acorde con una sociedad basada en el placer y en el consumo, lo que ha conseguido atraer a públicos amplios», argumenta Guasch.
Los tiempos han cambiado, porque ahora los museos «no sólo se preocupan del pasado y de la historia, sino también del presente y el futuro», un cambio que les permite estar en el centro de la actualidad, según Martí Manen, un comisario catalán de 36 años que vive en Estocolmo y que acaba de publicar 'Salir de la exposición (si es que alguna vez hemos entrado)', editado por Consonni.
Ante la crisis
Lo que aún no está claro es cómo afectará a la larga a estos profesionales el aprieto económico que estrangula hoy a la cultura. Según Badiola, «el comisario independiente actual trabaja en condiciones de precariedad, como los propios artistas, que han perdido el papel central que tuvieron en algún momento. No van a alcanzar las cotas de poder de sus antecesores, porque son parte de un engranaje cultural anónimo e impersonal al que estamos todos sometidos».
Los «grandes eventos», asegura Guasch, seguirán funcionando en instituciones como el MoMA de Nueva York, la Tate de Londres, el Pompidou de París y el Reina Sofía de Madrid, si bien recurrirán cada vez menos a los comisarios externos y se harán con personal de la casa. Habrá también acontecimientos como la Documenta o como la Triennial de París de este pasado verano, este último organizado por uno de los comisarios más punteros del momento, el nigeriano Okwui Enwezor. Pero «los profesionales 'free lance' lo pasarán mal, muy mal», añade la catedrática. «Tendrán que reinventarse a sí mismos y buscar otros espacios de visibilidad, quizás a nivel de comunidad o académico», añade.
Muchos comisarios estrella han buscado cobijo en las instituciones artísticas, como Obrist en la Serpentine Gallery, 'traicionando' así el espíritu de Szeemann, que optó por abandonar el despacho para actuar con más libertad. «Al final, quienes cortan el bacalao son los directores de museo y no los 'free lance'. Si trabajas con proyectos es más difícil que la gente vea una línea de continuidad en tu trabajo. Si trabajas en la programación resulta más fácil», resume Manen.
El joven profesional coincide con Guasch en la necesidad de reinvención, lo que no le coge por sorpresa. «Trabajamos con un material inestable como el arte contemporáneo, en el que no hay normas ni lenguajes perfectamente definidos. Trabajamos con artistas vivos que van a modificar sus ideas constantemente, así que la reinvención es nuestro estado habitual», agrega.
Pero Manen insiste en ver el futuro con optimismo a pesar de los «cambios brutales» que se avecinan. «Pensar es gratis y quizá las exposiciones vuelvan a ser lo que eran, un deseo de comunicación, más que algo que se produce casi en cadena».
Obrist se metió en el oficio porque le gusta «ayudar» a los artistas, a los que considera los seres más curiosos de la Tierra. En su obra 'Breve historia del comisariado', ya un clásico de la materia, entrevista y traza la trayectoria de profesionales como el ya mencionado Szeemann o como Pontus Hultén, otro de los grandes, que «no sólamente siguió sino que también moldeó» las carreras de Sam Francis, Jean Tinguely y Niki de St. Phalle.
Precisamente en seguir y promocionar a los creadores elegidos, además de darles una cobertura intelectual, consiste otra de las tareas fundamentales del comisario. Guasch alaba la labor de acudir a los estudios de los artistas e investigar sobre el terreno. Txomin Badiola, creador que ha comisariado dos muestras sobre Oteiza, observa que en los últimos tiempos estos profesionales se han preocupado más por establecer e imponer un marco teórico que «por acercarse a la dimensión más inmediata de la producción» de los autores.
De hecho, Chus Martínez, recién nombrada directora del Museo del Barrio de Nueva York, opinaba al final de la Documenta de Kassel, a mediados de septiembre, que el arte podía equiparse en sus objetivos, la investigación de la realidad y de su historia, a cualquiera de las ciencias sociales.
Aunque todo eso suene a discurso para especialistas, el arte que sale de él se ha revelado más popular que nunca. Los 100 días de exposición en la localidad alemana se han saldado con 860.000 asistentes, el récord para una cita inaugurada en 1955. Tanto estas ferias como las bienales y las exposiciones temporales han consolidado una dinámica muy favorable para el comisario, que por definición trabaja por proyectos, mediando entre los artistas elegidos y la institución que organiza la colección.
Sin estos expertos sería imposible que hubiera muestras de esta clase en museos y otros centros artísticos. «Que haya exposiciones temporales ha dotado a los museos de una mayor flexibilidad, al buscar no sólo conocimiento, sino también espectáculo, algo más acorde con una sociedad basada en el placer y en el consumo, lo que ha conseguido atraer a públicos amplios», argumenta Guasch.
Los tiempos han cambiado, porque ahora los museos «no sólo se preocupan del pasado y de la historia, sino también del presente y el futuro», un cambio que les permite estar en el centro de la actualidad, según Martí Manen, un comisario catalán de 36 años que vive en Estocolmo y que acaba de publicar 'Salir de la exposición (si es que alguna vez hemos entrado)', editado por Consonni.
Ante la crisis
Lo que aún no está claro es cómo afectará a la larga a estos profesionales el aprieto económico que estrangula hoy a la cultura. Según Badiola, «el comisario independiente actual trabaja en condiciones de precariedad, como los propios artistas, que han perdido el papel central que tuvieron en algún momento. No van a alcanzar las cotas de poder de sus antecesores, porque son parte de un engranaje cultural anónimo e impersonal al que estamos todos sometidos».
Los «grandes eventos», asegura Guasch, seguirán funcionando en instituciones como el MoMA de Nueva York, la Tate de Londres, el Pompidou de París y el Reina Sofía de Madrid, si bien recurrirán cada vez menos a los comisarios externos y se harán con personal de la casa. Habrá también acontecimientos como la Documenta o como la Triennial de París de este pasado verano, este último organizado por uno de los comisarios más punteros del momento, el nigeriano Okwui Enwezor. Pero «los profesionales 'free lance' lo pasarán mal, muy mal», añade la catedrática. «Tendrán que reinventarse a sí mismos y buscar otros espacios de visibilidad, quizás a nivel de comunidad o académico», añade.
Muchos comisarios estrella han buscado cobijo en las instituciones artísticas, como Obrist en la Serpentine Gallery, 'traicionando' así el espíritu de Szeemann, que optó por abandonar el despacho para actuar con más libertad. «Al final, quienes cortan el bacalao son los directores de museo y no los 'free lance'. Si trabajas con proyectos es más difícil que la gente vea una línea de continuidad en tu trabajo. Si trabajas en la programación resulta más fácil», resume Manen.
El joven profesional coincide con Guasch en la necesidad de reinvención, lo que no le coge por sorpresa. «Trabajamos con un material inestable como el arte contemporáneo, en el que no hay normas ni lenguajes perfectamente definidos. Trabajamos con artistas vivos que van a modificar sus ideas constantemente, así que la reinvención es nuestro estado habitual», agrega.
Pero Manen insiste en ver el futuro con optimismo a pesar de los «cambios brutales» que se avecinan. «Pensar es gratis y quizá las exposiciones vuelvan a ser lo que eran, un deseo de comunicación, más que algo que se produce casi en cadena».
Francisca Niell se perfila como futura directora del museo Es Baluard - Diario de Mallorca
Diario de Mallorca
Francisca Niell se perfila como futura directora del museo Es Baluard
M. ELENA VALLÉS PALMA El concurso de dirección de Es Baluard llega a su última fase con una nómina de finalistas que lleva filtrándose hace días en el mundillo cultural de la isla. Fuentes cercanas al patronato del museo (que será finalmente quien elija el nombre del ganador entre un máximo de tres candidatos) confirmaron a este diario que Francisca Niell, exdirectora del Centre de Cultura Sa Nostra, es uno de los nombres mejor situados y valorados para ponerse al frente del centro artístico a tenor de su currículum, el proyecto presentado frente al jurado el pasado viernes y de que su perfil es uno de los que más se adecúa a la actual línea política del museo.
Tal y como ha podido saber este periódico, también han sido entrevistados por el jurado y han pasado a la final del concurso público Santiago Olmo (madrileño pero vinculado a Mallorca, algo que le posiciona bien para acceder al cargo), Nekane Aramburu y el canario Orlando Britto.
Aún no hay una convocatoria fija en la agenda para la próxima comisión de gobierno del museo, pero está previsto que el patronato, que tiene la última palabra, dirima (entre Niell y Olmo, básicamente) y dé su veredicto antes de Navidad, en concreto la semana después del puente de la Constitución y la Inmaculada.
Francisca Niell se perfila como futura directora del museo Es Baluard
M. ELENA VALLÉS PALMA El concurso de dirección de Es Baluard llega a su última fase con una nómina de finalistas que lleva filtrándose hace días en el mundillo cultural de la isla. Fuentes cercanas al patronato del museo (que será finalmente quien elija el nombre del ganador entre un máximo de tres candidatos) confirmaron a este diario que Francisca Niell, exdirectora del Centre de Cultura Sa Nostra, es uno de los nombres mejor situados y valorados para ponerse al frente del centro artístico a tenor de su currículum, el proyecto presentado frente al jurado el pasado viernes y de que su perfil es uno de los que más se adecúa a la actual línea política del museo.
Tal y como ha podido saber este periódico, también han sido entrevistados por el jurado y han pasado a la final del concurso público Santiago Olmo (madrileño pero vinculado a Mallorca, algo que le posiciona bien para acceder al cargo), Nekane Aramburu y el canario Orlando Britto.
Aún no hay una convocatoria fija en la agenda para la próxima comisión de gobierno del museo, pero está previsto que el patronato, que tiene la última palabra, dirima (entre Niell y Olmo, básicamente) y dé su veredicto antes de Navidad, en concreto la semana después del puente de la Constitución y la Inmaculada.
Art Mallorca reúne a 13 artistas contra la violencia de género - Diario de Mallorca
Diario de Mallorca
Art Mallorca reúne a 13 artistas contra la violencia de género
lara villar palma
Con motivo de la celebración del día internacional de la lucha contra la violencia de género –este domingo 25 de noviembre– la galería Art Mallorca inaugura hoy jueves 22 de noviembre a partir de las 19 horas una exposición colectiva titulada Miradas de mujeres contra la violencia, en la que un total de 13 artistas de diferentes disciplinas –poesía, diseño gráfico y de joyas, escultura, pintura, etc– aportarán su particular visión del fenómeno social exhibiendo hasta el 30 de noviembre de lunes a viernes (de 16.30 a 20 horas) un total de 30 obras.
La muestra parte del eje llamado Renacer, una composición de 13 poemas de la escritora Esperanza Mas que han sido ilustrados por las artistas participantes. Abrirá la exposición su composición Alma negra, inspirada en su propia vinculación con la violencia machista. De esta forma, los poemas irán representados visualmente por los trabajos de Aina Cifre; Antonia Borras; Antonia Siquier; Catalina Gelabert; Cris Pink; Francisa Llabrés (al frente de la galería), Margarita Adrover; María Soledad; Silvia Graenfenhair y Verónica Benito, que aportarán además sus propias creaciones, en cada una de las disciplinas en las que se mueven. La exposición, que también se mostrará de forma paralela en la Casa de las Culturas de León (una parte de ella sale hacia la comunidad de Castilla y León mañana mismo) itinerará después por diferentes pueblos de Mallorca, todavía por confirmar.
lara villar palma
Con motivo de la celebración del día internacional de la lucha contra la violencia de género –este domingo 25 de noviembre– la galería Art Mallorca inaugura hoy jueves 22 de noviembre a partir de las 19 horas una exposición colectiva titulada Miradas de mujeres contra la violencia, en la que un total de 13 artistas de diferentes disciplinas –poesía, diseño gráfico y de joyas, escultura, pintura, etc– aportarán su particular visión del fenómeno social exhibiendo hasta el 30 de noviembre de lunes a viernes (de 16.30 a 20 horas) un total de 30 obras.
La muestra parte del eje llamado Renacer, una composición de 13 poemas de la escritora Esperanza Mas que han sido ilustrados por las artistas participantes. Abrirá la exposición su composición Alma negra, inspirada en su propia vinculación con la violencia machista. De esta forma, los poemas irán representados visualmente por los trabajos de Aina Cifre; Antonia Borras; Antonia Siquier; Catalina Gelabert; Cris Pink; Francisa Llabrés (al frente de la galería), Margarita Adrover; María Soledad; Silvia Graenfenhair y Verónica Benito, que aportarán además sus propias creaciones, en cada una de las disciplinas en las que se mueven. La exposición, que también se mostrará de forma paralela en la Casa de las Culturas de León (una parte de ella sale hacia la comunidad de Castilla y León mañana mismo) itinerará después por diferentes pueblos de Mallorca, todavía por confirmar.
Alfred Lichter: exposición colectiva
Diario de Mallorca
Las últimas creaciones del artista recientemente fallecido Alfred Lichter forman parte de la primera muestra colectiva
Alfred Lichter: exposición colectiva
Las últimas creaciones del artista recientemente fallecido Alfred Lichter forman parte de la primera muestra colectiva que presenta su fundación. Sis-Seis-Sechs, inaugurada ayer en Alaró, se basa en el diálogo imaginario entre las obras de Lichter y cinco reconocidos artistas.
Un Art Jove sin muchas luces, A tiro, blogs en Diariodemallorca.es
Diario de Mallorca
Un Art Jove sin muchas luces
Los 'afortunados' del Art Jove d'Arts Plàstiques expondrán en este pasillo del Conservatorio.
Hay artistas que nunca logran que les tomen en serio. Son una mayoría silenciosa, una masa informe y sin voz para los políticos que gestionan la cultura. Si son jóvenes, el desdén y la displicencia se incrementan. Y si hablan catalán, pues ahora mismo todo eso se redobla. El esfuerzo de los artistas para ser considerados como ciudadanos con todos los derechos siempre debe escalar dobles alturas y superar durante el trayecto de acceso a museos o salas públicas a los amiguetes de concejales, consellers y directores generales. Todo el mundo sabe que es así, hasta el más inocente. Vamos, que la cosa, en el mundillo oficial del arte, es a veces como un mal viaje que huele a cuerno quemado.
Lo que pasa es que, en ocasiones, de manera inesperada, esos artistas alzan la voz cuando la cagada institucional es bombástica, de traca. Es el caso de los finalistas del certamen Art Jove d'Arts Plàstiques: los ocho que se postulan al puesto ganador han sufrido la gestión agusanada del Institut Balear de la Joventut, dependiente de la conselleria de Educación y Cultura, y se han quejado con altavoces al ver marginada su exposición en un pasillo del Conservatorio.
Debo decir, en primer lugar, que la mala gestión del asunto no me sorprende repasando en general la brillante trayectoria de todo el departamento de Rafel Bosch. Dicen que el modo en que haces algo es el modo en que lo haces todo. Pues eso: ya era difícil que todo saliera bien.
Dos: la misma semana que los finalistas del Art Jove se han visto arrinconados en un corredor de instituto por falta de presupuesto (basta ya de esa excusa, a veces es mala gestión, y punto), dicha conselleria licitaba por 86.000 euros vía BOIB la contratación "del suministro de bicicletas, kits de reparación, material deportivo y formación para su mantenimiento". Menos mal que no era para un equipo de submarinismo con el que zambullirse en aguas de Cabrera para hacer vídeos educativos.
Tres: el Govern dice que no hay dinero (acabamos de comprobar que algo sí hay, también para estudios técnicos –18.000 euros– en 2013). La escasez de euros será para Cultura, como siempre, pero lo que creo que es cierto y comprobable es que a la institución le han faltado luces en este caso. Al menos al Institut de la Joventut. ¿Por qué? Pues porque montar una exposición en el Conservatorio (se precisará de paneles extra) es posiblemente más caro que hacerlo en un centro o museo ya preparado y equipado de antemano. Señores de la conselleria, su cagada nos saldrá más cara.
Por otra parte, organizar una muestra en el pasillo del Conservatorio es igual que hacerla en el pasillo de un instituto. Señores, ¿no son ustedes los primeros que dicen que cada cosa en su sitio? ¿No son ustedes los que prohíben los lazos del catalán en los colegios por no ser éstos lugares adecuados para manifestaciones ideológicas? Sí, todo en su sitio menos todo aquello que consideramos secundario (electoralmente), como la cultura. Bosch ya nos enseñó que la educación se había movido de sitio también, y se encontraba bajo el mar. Lo que de momento se mantiene son los despachos; eso sí, siempre. ¿Acaso, señores, no están ustedes instalados en el cómodo edificio de la calle Alfons el Magnànim? De momento, no les han enviado a trabajar a la Luna.
En definitiva, el gestor que programa una exposición en el pasillo de un instituto es que ha visto muy pocas exposiciones en su vida. Por no decir ninguna. Al término de este artículo me sigo preguntando, ¿promocionaría el Govern las islas Balears como destino turístico en el pasillo del Conservatorio de Berlín?
Arreglen esta vergüenza ya, reconozcan el error y tómense en serio a los ocho finalistas d'Arts Plàstiques. Parafraseando a su jefe Rajoy y vista la gestión del certamen, les pregunto a los señores de la conselleria: it's very difficult todo esto?
Un Art Jove sin muchas luces
Los 'afortunados' del Art Jove d'Arts Plàstiques expondrán en este pasillo del Conservatorio.
Hay artistas que nunca logran que les tomen en serio. Son una mayoría silenciosa, una masa informe y sin voz para los políticos que gestionan la cultura. Si son jóvenes, el desdén y la displicencia se incrementan. Y si hablan catalán, pues ahora mismo todo eso se redobla. El esfuerzo de los artistas para ser considerados como ciudadanos con todos los derechos siempre debe escalar dobles alturas y superar durante el trayecto de acceso a museos o salas públicas a los amiguetes de concejales, consellers y directores generales. Todo el mundo sabe que es así, hasta el más inocente. Vamos, que la cosa, en el mundillo oficial del arte, es a veces como un mal viaje que huele a cuerno quemado.
Lo que pasa es que, en ocasiones, de manera inesperada, esos artistas alzan la voz cuando la cagada institucional es bombástica, de traca. Es el caso de los finalistas del certamen Art Jove d'Arts Plàstiques: los ocho que se postulan al puesto ganador han sufrido la gestión agusanada del Institut Balear de la Joventut, dependiente de la conselleria de Educación y Cultura, y se han quejado con altavoces al ver marginada su exposición en un pasillo del Conservatorio.
Debo decir, en primer lugar, que la mala gestión del asunto no me sorprende repasando en general la brillante trayectoria de todo el departamento de Rafel Bosch. Dicen que el modo en que haces algo es el modo en que lo haces todo. Pues eso: ya era difícil que todo saliera bien.
Dos: la misma semana que los finalistas del Art Jove se han visto arrinconados en un corredor de instituto por falta de presupuesto (basta ya de esa excusa, a veces es mala gestión, y punto), dicha conselleria licitaba por 86.000 euros vía BOIB la contratación "del suministro de bicicletas, kits de reparación, material deportivo y formación para su mantenimiento". Menos mal que no era para un equipo de submarinismo con el que zambullirse en aguas de Cabrera para hacer vídeos educativos.
Tres: el Govern dice que no hay dinero (acabamos de comprobar que algo sí hay, también para estudios técnicos –18.000 euros– en 2013). La escasez de euros será para Cultura, como siempre, pero lo que creo que es cierto y comprobable es que a la institución le han faltado luces en este caso. Al menos al Institut de la Joventut. ¿Por qué? Pues porque montar una exposición en el Conservatorio (se precisará de paneles extra) es posiblemente más caro que hacerlo en un centro o museo ya preparado y equipado de antemano. Señores de la conselleria, su cagada nos saldrá más cara.
Por otra parte, organizar una muestra en el pasillo del Conservatorio es igual que hacerla en el pasillo de un instituto. Señores, ¿no son ustedes los primeros que dicen que cada cosa en su sitio? ¿No son ustedes los que prohíben los lazos del catalán en los colegios por no ser éstos lugares adecuados para manifestaciones ideológicas? Sí, todo en su sitio menos todo aquello que consideramos secundario (electoralmente), como la cultura. Bosch ya nos enseñó que la educación se había movido de sitio también, y se encontraba bajo el mar. Lo que de momento se mantiene son los despachos; eso sí, siempre. ¿Acaso, señores, no están ustedes instalados en el cómodo edificio de la calle Alfons el Magnànim? De momento, no les han enviado a trabajar a la Luna.
En definitiva, el gestor que programa una exposición en el pasillo de un instituto es que ha visto muy pocas exposiciones en su vida. Por no decir ninguna. Al término de este artículo me sigo preguntando, ¿promocionaría el Govern las islas Balears como destino turístico en el pasillo del Conservatorio de Berlín?
Arreglen esta vergüenza ya, reconozcan el error y tómense en serio a los ocho finalistas d'Arts Plàstiques. Parafraseando a su jefe Rajoy y vista la gestión del certamen, les pregunto a los señores de la conselleria: it's very difficult todo esto?
Fallece Pablo Pérez-Mínguez, uno de los fotógrafos de La Movida
Efe | Madrid | 22/11/2012
Pablo Pérez-Mínguez, uno de los fotógrafos de la Movida madrileña y un profesional de reputada trayectoria, ha fallecido hoy en un hospital de Madrid a consecuencia de «una fatal y rápida» enfermedad, según han explicado fuentes cercanas a su familia.
Pérez-Mínguez Poch (Madrid, 1947), fallecido en el hospital San Carlos de Madrid, fue cofundador de revistas como «Nueva Lente» (1971) y promovió proyectos como el Photocentro o el Fotomuseo de Alcalá de Henares, aunque es más conocido por ser retratista de la Movida madrileña.
Cronista de La Movida, en los años ochenta realizó una gran cantidad de retratos de famosos, personajes del Madrid del momento que se han convertido ya en históricos.
La vinculación del artista, Premio Nacional de Fotografía 2006, con la Movida madrileña fue temprana y duradera y en su estudio se realizaron, por ejemplo, escenas de la película de Pedro Almodóvar «Laberinto de pasiones».
Una década después, se convirtió en precursor de los llamados foto-textos, en los que las palabras empezaban a ocupar un lugar relevante en sus composiciones.
El fallecido expuso en centros como el Museo Reina Sofía (1992), el Centro Cultural de la Villa (1984), el Museo de Arte Contemporáneo (1985), el Círculo de Bellas Artes (1986) o el Museo de América (2008).
convocatòries 11.4
Premio Volkswagen Photo 2013 - Espacio de Arte Contemporáneo Diezy7 - Swab
II Concurso internacional de dibujo deportivo y el IV Concurso de humor gráfico deportivo - Unió de Federacions Esportives de Catalunya
Fotoligamen - Fotoligamen
X Maratón de Fotografía Laguna de Duero 2012 - Departamento de Turismo - Ayuntamiento de Laguna de Duero
II Concurso internacional de dibujo deportivo y el IV Concurso de humor gráfico deportivo - Unió de Federacions Esportives de Catalunya
Fotoligamen - Fotoligamen
X Maratón de Fotografía Laguna de Duero 2012 - Departamento de Turismo - Ayuntamiento de Laguna de Duero
Inaug. 30/11 "BETTINA BACHEM" a Fotografia Contemporanea a l'Espai d'Art B2 de Soller. Fins el 01/02.
Invitación a la exposición
Fotografía contemporánea de España y Alemania
Bettina Bachem – Laura Martin – Holger Reckter –
Inga Charlotte Taubert – Can Gotxu – Claudia van Koolwijk
Inauguración: 30/11/2012 a las 19.00 horas
Duración: 30/11/2012 - 1/2/2013
Horarios: miercoles, jueves y viernes 11h – 13h
o con cita previa
Inaug. 29/11 "APARICIÓ INVASIVA", de Pere Joan a LLUC FLUXÀ ESPAI H.C. de Palma a les 19.30h. Fins el 11/01
Vos invitam a la inauguració de l'exposició APARICIÓ INVASIVA*, de PERE JOAN, el proper dijous, 29 de novembre, a partir de les 19.30h. VOS ESPERAM!!
Os invitamos a la inauguración de la exposición APARICIÓ INVASIVA*, de PERE JOAN, el jueves, 29 de noviembre a partir de las 19.30h. ¡¡OS ESPERAMOS!!
*Exposición que se enmarca dentro de las actividades de la V Edición de CÓMIC NOSTRUM, el OFF Festival.
Inaug. 01/12 "REMELS" de Joan March a la Galeria Joan Melià a les 20.00h. Fins el 19/01.
Gerent: Joan Melià Ques
Castellet, nº29
07400 Alcúdia (Mallorca)
e-mail: galeriajoanmelia@gmail.com
web:galeriajoanmelia.com
21/11/12
Inaug. 07/12 "VICENÇ PALMER" a son Quint a les 20.00h. Fins el 29/12
Inauguració de l'exposició individual que tendrá lloc al Restaurant Son Quint, divendres dia 7 de desembre a les 20,00 h. l'exposició romandrá oberta des del mateix 7 fins el 29 de Desembre.
Estau convidats.
Estau convidats.
Los finalistas del Art Jove de Plásticas abandonarán el certamen si exponen en el Conservatorio
L’EXPOSICIÓ DE LES OBRES FINALISTES D’ART JOVE D’ARTS PLÀSTIQUES 2012 RELEGADA A UN "PUTA PASSADÍS"?
L'EXPOSICIÓ DE LES OBRES FINALISTES D'ART JOVE D'ARTS PLÀSTIQUES 2012 RELEGADA A UN "PUTA PASSADÍS"?
L'AAVIB va signar conjuntament amb els finalistes del Certamen ArtJove d'Arts Plàstiques 2012 una primera petició dirigida a l'Institut Balear de la Joventut (IBJ), organitzadors del certamen on es demana l'exposició de les obres finalistes en condicions adequades i dignes a una sala d'art o museu d'acord amb les bases del certamen.
Davant la primera resposta rebuda des de l'IBJ que manté la seva intenció de dur a terme l'exposició al Conservatòri de Música a un àrea d'accés o passadís, i la publicació que ha fet l'IBJ al seu web avui matí http://ibjove.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=447&cont=41975 l'AAVIB ha presentat davant el registre de l'IBJ un segon escrit amb el contingut següent:
"Des de l'AAVIB volem insistir en la necessitat que l'Institut Balear de la Joventut rectifiqui i dugui a terme una exposició dels finalistes del Certamen Art Jove d'Arts Plàstiques 2012 amb el rigor intel·lectual i formal amb el que s'ha de programar un esdeveniment d'art contemporani de qualitat. Una exposició d'arts plàstiques la qual ha de permetre seguir i promocionar els creadors finalistes i acostar la ciutadania a la dimensió més immediata de la producció artística de les noves generacions de creadors de les nostres illes en condicions òptimes.
Des de l'AAVIB pensam que l'exposició programada s'allunya molt d'un model adequat per assolir una de les finalitats que té l'Institut Balears de la Joventut, això és la realització d'activitats de promoció cultural de la joventut i de promoció i divulgació de l'obra de joves artistes i creadors de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en el conjunt de la comunitat autònoma, i de projecció dels seus treballs més enllà del territori de les Illes Balears. Des de l'AAVIB pensam que l'Institut Balear de la Joventut ha de fer un major esforç perquè la seva actuació faci més possible l'efectiva participació de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural tal i com preveu el nostre Estatut d'Autonomia (art.16).
Finalment us volem recordar que la convocatòria d'ART JOVE 2012 preveu que la final del certamen se celebrarà a Palma, en una sala o un museu on s'exposaran totes les obres selecci-onades. El jurat ha de seleccionar l'obra guanyadora a partir d'aquesta exposició. L'AAVIB considera que la convocatòria recull la idea de dur a terme l'exposició de les obres finalistes a una sala d'exposicions equiparable en categoria i prestacions a un museu i no el muntatge d'una presentació qualsevol a un espai que no té les condicions necessàries d'equipament i les característiques identificatives pròpies d'una sala d'art o museu, és un d'aquest tipus d'espai, sala d'art o museu, el que es mereix el treball dels joves artistes i la Cultura de les Illes Balears que és patrimoni de tots.
La Comissió Executiva de l'AAVIB
L'AAVIB va signar conjuntament amb els finalistes del Certamen ArtJove d'Arts Plàstiques 2012 una primera petició dirigida a l'Institut Balear de la Joventut (IBJ), organitzadors del certamen on es demana l'exposició de les obres finalistes en condicions adequades i dignes a una sala d'art o museu d'acord amb les bases del certamen.
Davant la primera resposta rebuda des de l'IBJ que manté la seva intenció de dur a terme l'exposició al Conservatòri de Música a un àrea d'accés o passadís, i la publicació que ha fet l'IBJ al seu web avui matí http://ibjove.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=447&cont=41975 l'AAVIB ha presentat davant el registre de l'IBJ un segon escrit amb el contingut següent:
"Des de l'AAVIB volem insistir en la necessitat que l'Institut Balear de la Joventut rectifiqui i dugui a terme una exposició dels finalistes del Certamen Art Jove d'Arts Plàstiques 2012 amb el rigor intel·lectual i formal amb el que s'ha de programar un esdeveniment d'art contemporani de qualitat. Una exposició d'arts plàstiques la qual ha de permetre seguir i promocionar els creadors finalistes i acostar la ciutadania a la dimensió més immediata de la producció artística de les noves generacions de creadors de les nostres illes en condicions òptimes.
Des de l'AAVIB pensam que l'exposició programada s'allunya molt d'un model adequat per assolir una de les finalitats que té l'Institut Balears de la Joventut, això és la realització d'activitats de promoció cultural de la joventut i de promoció i divulgació de l'obra de joves artistes i creadors de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en el conjunt de la comunitat autònoma, i de projecció dels seus treballs més enllà del territori de les Illes Balears. Des de l'AAVIB pensam que l'Institut Balear de la Joventut ha de fer un major esforç perquè la seva actuació faci més possible l'efectiva participació de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural tal i com preveu el nostre Estatut d'Autonomia (art.16).
Finalment us volem recordar que la convocatòria d'ART JOVE 2012 preveu que la final del certamen se celebrarà a Palma, en una sala o un museu on s'exposaran totes les obres selecci-onades. El jurat ha de seleccionar l'obra guanyadora a partir d'aquesta exposició. L'AAVIB considera que la convocatòria recull la idea de dur a terme l'exposició de les obres finalistes a una sala d'exposicions equiparable en categoria i prestacions a un museu i no el muntatge d'una presentació qualsevol a un espai que no té les condicions necessàries d'equipament i les característiques identificatives pròpies d'una sala d'art o museu, és un d'aquest tipus d'espai, sala d'art o museu, el que es mereix el treball dels joves artistes i la Cultura de les Illes Balears que és patrimoni de tots.
La Comissió Executiva de l'AAVIB
Cort adjudica la gestió de la llibreria d’art del Casal Solleric després d’estar tancada durant tres anys
Via nota de premsa
Palma, 21 de novembre de 2012.
El portaveu adjunt de l’equip de Govern, Sebastià Sansó, ha informat que la Junta de Govern d’avui ha aprovat adjudicar la gestió i l’explotació del local de propietat municipal destinat a la llibreria d’art del Casal Solleric per un cànon anual de 4.800 euros més l’1% de cànon variable mensual sobre les vendes realitzades cada mes.
Tal com ha explicat Sebastià Sansó, la llibreria ha estat tancada durant tres anys, durant els quals s’han realitzat diferents concursos, però cap ha estat aprovat. Sansó ha puntualitzat que “finalment aquest equip de govern ha aconseguit l’adjudicació de la gestió de la llibreria del Casal Solleric” i ha afegit que aquesta iniciativa suposa “una bona notícia per al ciutadà de Palma, que podrà gaudir d’aquest servei que havia estat tancat durant tres anys”.
Palma, 21 de novembre de 2012.
El portaveu adjunt de l’equip de Govern, Sebastià Sansó, ha informat que la Junta de Govern d’avui ha aprovat adjudicar la gestió i l’explotació del local de propietat municipal destinat a la llibreria d’art del Casal Solleric per un cànon anual de 4.800 euros més l’1% de cànon variable mensual sobre les vendes realitzades cada mes.
Tal com ha explicat Sebastià Sansó, la llibreria ha estat tancada durant tres anys, durant els quals s’han realitzat diferents concursos, però cap ha estat aprovat. Sansó ha puntualitzat que “finalment aquest equip de govern ha aconseguit l’adjudicació de la gestió de la llibreria del Casal Solleric” i ha afegit que aquesta iniciativa suposa “una bona notícia per al ciutadà de Palma, que podrà gaudir d’aquest servei que havia estat tancat durant tres anys”.
El CRCC en el debat polític.
COMUNICAT DE PREMSA
20 de novembre de 2012
PSM-IV-ExM de Palma lluitarà perquè el CRCC torni a obrir i Cort aconsegueixi salvar l'Orquestra Simfònica
El grup municipal defensarà en els plenaris del mes de novembre les dues apostes culturals imprescindibles per a Palma
El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa a l'Ajuntament de Palma considera importantíssima la recuperació del Centre de Recursos de Creació Contemporània (CRCC) i els projectes de residència (CRIDA) ja que es tracta d'un projecte imprescindible per a la vida cultural de Ciutat. El regidor Antoni Noguera afirma que aquest projecte cultural "dinàmic i obert a col·lectius, artistes, entitats i programadors independents aposta per la formació, la creació, la socialització i la producció en el terreny de les arts visuals". I fa èmfasi en una altra necessitat: la necessitat de suport als nostres joves creadors i els nostres valors emergents. "És imprescindible en una ciutat de petites dimensions com Palma. I és urgent la seva obertura".
A principi de legislatura, l'actual equip de govern erròniament va desmuntar el CRCC per ubicar altres serveis municipals i prometent que el traslladarien a ses Voltes. Un any després, aquesta "venda de fum" queda descartada per la pròpia àrea de Cultura de l'Ajuntament de Palma
Ara, però, el grup ecosocialista presentarà en el plenari de dia 29 de novembre una moció perquè en el termini de tres mesos, Cort posi en marxa de nou el CRCC amb programes de residència (CRIDA). La proposta també en aquest procés, es tindrà en compte la participació de l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB), l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears (GCIB) i l'Associació de Crítics i Comissaris d´Art de les Illes Balears (ACCAIB). "El consens i diàleg amb les entitats és imprescindible i positiu, ja que es poden arribar a acords responsables perquè les dues parts i, sobretot Palma, es vegin beneficiades", afirma Noguera
En aquest sentit, consideram imprescindible que l'àrea municipal de Cultura tingui com a objectiu prioritari apostar fermament per les plataformes de creació i donar suports als artistes i associacions culturals.
D'altra banda, la coalició ecosobiranista recorda que l'Orquestra Simfònica de Palma és el buc insígnia de la cultura musical de la ciutat, un reclam indiscutible per al turisme de qualitat i la desestacionalització. "És una de les nostres marques més conegudes a l'exterior i el lloc de feina d'una setantena de treballadors".
L'equip de govern del PP, però, amb els Pressupostos per a l'any 2013, preveu aportar només 400.000 euros (un milió menys que el 2012) per a la Simfònica i és evident que suposa la seva inviabilitat, i el possible acomiadament de pràcticament tota la plantilla. Per aquest motiu presentam l'esmena als pressuposts que es debatrà aquest dijous en el plenari extraordinari de pressupostos.
Sandra Solduga
20 de novembre de 2012
PSM-IV-ExM de Palma lluitarà perquè el CRCC torni a obrir i Cort aconsegueixi salvar l'Orquestra Simfònica
El grup municipal defensarà en els plenaris del mes de novembre les dues apostes culturals imprescindibles per a Palma
El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa a l'Ajuntament de Palma considera importantíssima la recuperació del Centre de Recursos de Creació Contemporània (CRCC) i els projectes de residència (CRIDA) ja que es tracta d'un projecte imprescindible per a la vida cultural de Ciutat. El regidor Antoni Noguera afirma que aquest projecte cultural "dinàmic i obert a col·lectius, artistes, entitats i programadors independents aposta per la formació, la creació, la socialització i la producció en el terreny de les arts visuals". I fa èmfasi en una altra necessitat: la necessitat de suport als nostres joves creadors i els nostres valors emergents. "És imprescindible en una ciutat de petites dimensions com Palma. I és urgent la seva obertura".
A principi de legislatura, l'actual equip de govern erròniament va desmuntar el CRCC per ubicar altres serveis municipals i prometent que el traslladarien a ses Voltes. Un any després, aquesta "venda de fum" queda descartada per la pròpia àrea de Cultura de l'Ajuntament de Palma
Ara, però, el grup ecosocialista presentarà en el plenari de dia 29 de novembre una moció perquè en el termini de tres mesos, Cort posi en marxa de nou el CRCC amb programes de residència (CRIDA). La proposta també en aquest procés, es tindrà en compte la participació de l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB), l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears (GCIB) i l'Associació de Crítics i Comissaris d´Art de les Illes Balears (ACCAIB). "El consens i diàleg amb les entitats és imprescindible i positiu, ja que es poden arribar a acords responsables perquè les dues parts i, sobretot Palma, es vegin beneficiades", afirma Noguera
En aquest sentit, consideram imprescindible que l'àrea municipal de Cultura tingui com a objectiu prioritari apostar fermament per les plataformes de creació i donar suports als artistes i associacions culturals.
D'altra banda, la coalició ecosobiranista recorda que l'Orquestra Simfònica de Palma és el buc insígnia de la cultura musical de la ciutat, un reclam indiscutible per al turisme de qualitat i la desestacionalització. "És una de les nostres marques més conegudes a l'exterior i el lloc de feina d'una setantena de treballadors".
L'equip de govern del PP, però, amb els Pressupostos per a l'any 2013, preveu aportar només 400.000 euros (un milió menys que el 2012) per a la Simfònica i és evident que suposa la seva inviabilitat, i el possible acomiadament de pràcticament tota la plantilla. Per aquest motiu presentam l'esmena als pressuposts que es debatrà aquest dijous en el plenari extraordinari de pressupostos.
Sandra Solduga
Alexandre Charles
David J. Llobet
David J. Llobet
Inaug. 23/11 "SIS SEIS SECH 2012" a la Fundació Lichter d'Alaró a les 20.30h. Fins el 28/02.
Cris Pink, Merche laguens Pep Llambias Guillem Nadal, Alfred Lichter i Rafa Forteza a la Fundació Lichter"
Los finalistas del Art Jove d´Arts Plàstiques, contra el Govern ´por incumplir las bases del certamen´ - Diario de Mallorca
Diario de Mallorca
Los finalistas del Art Jove d´Arts Plàstiques, contra el Govern ´por incumplir las bases del certamen´ - Diario de Mallorca
Los jóvenes artistas denuncian que la exposición de sus obras dure sólo un día y que se celebre en el Conservatorio
M. ELENA VALLÉS PALMA Los finalistas del Art Jove d´Arts Plàstiques denuncian el tratamiento que han recibido hasta el momento por parte del Institut Balear de la Joventut, quien vela por el certamen que pretende promover el arte y la creatividad de los jóvenes de la isla. En concreto, ayer registraron una carta (también firmada por la AAVIB) en dicho organismo en la que lamentan que la exposición de sus obras dure tan sólo un día, "algo que jamás se ha dado en la historia del concurso", explicaron ayer los afectados por la decisión del Govern de emplazar la muestra durante tan sólo 24 horas en el Conservatorio. "Entendemos que la mayoría de categorías del premio sean de artes escénicas y que las finales se celebren el mismo día en el Conservatorio", indicaron, "pero, según se establece en las propias bases del certamen de artes plásticas, la final debe celebrarse en una sala o un museo. Ése es el lugar adecuado. Basta ver por ejemplo que, después de los Premis Ciutat de Palma, se inaugura la muestra de los finalistas de artes visuales en un lugar adecuado como el Casal Solleric", argumentan. En cuanto a la breve y exangüe duración de la exposición, el grupo finalista adujo que "ésa no es manera de promover las artes jóvenes, pues no se le permite al ciudadano ver la exposición que se ha montado con dinero público". Si el Govern no llega a un acuerdo con los participantes, éstos se retirarán voluntariamente del certamen.
Los finalistas del Art Jove d´Arts Plàstiques, contra el Govern ´por incumplir las bases del certamen´ - Diario de Mallorca
Los jóvenes artistas denuncian que la exposición de sus obras dure sólo un día y que se celebre en el Conservatorio
M. ELENA VALLÉS PALMA Los finalistas del Art Jove d´Arts Plàstiques denuncian el tratamiento que han recibido hasta el momento por parte del Institut Balear de la Joventut, quien vela por el certamen que pretende promover el arte y la creatividad de los jóvenes de la isla. En concreto, ayer registraron una carta (también firmada por la AAVIB) en dicho organismo en la que lamentan que la exposición de sus obras dure tan sólo un día, "algo que jamás se ha dado en la historia del concurso", explicaron ayer los afectados por la decisión del Govern de emplazar la muestra durante tan sólo 24 horas en el Conservatorio. "Entendemos que la mayoría de categorías del premio sean de artes escénicas y que las finales se celebren el mismo día en el Conservatorio", indicaron, "pero, según se establece en las propias bases del certamen de artes plásticas, la final debe celebrarse en una sala o un museo. Ése es el lugar adecuado. Basta ver por ejemplo que, después de los Premis Ciutat de Palma, se inaugura la muestra de los finalistas de artes visuales en un lugar adecuado como el Casal Solleric", argumentan. En cuanto a la breve y exangüe duración de la exposición, el grupo finalista adujo que "ésa no es manera de promover las artes jóvenes, pues no se le permite al ciudadano ver la exposición que se ha montado con dinero público". Si el Govern no llega a un acuerdo con los participantes, éstos se retirarán voluntariamente del certamen.
La exposición del Premi Art Jove d'Arts Plàstiques, «marginada» en el Conservatori
Ultima Hora
N.jiménez | Palma | 20/11/2012
Los ocho finalistas del Premi Art Jove d'Arts Plàstiques 2012 se sienten «marginados» por el organizador del certamen, el Institut Balear de la Joventut del Govern. ¿El motivo? La exposición con las obras finalistas «no se exhibirá en Ses Voltes, como era habitual», y, este año, sólo se podrá ver durante un día y se ubicará en una sala del Conservatori Professional de Música de les Illes Balears. «Nos parece injusto y es echar por tierra todo nuestro trabajo», coinciden Bartomeu Sastre, Ian Waelder y Natxa Pomar, tres de los artistas.
Debido a esta nueva situación, Sastre, Waelder y Pomar entregaron ayer una carta a María José Frau, directora del Institut Balear de la Joventut, en nombre de los ocho artistas finalistas al galardón, dotado con 2.000 euros. En su misiva, éstos piden que se reconsidere «la duración de la exposición, teniendo en cuenta la suma de esfuerzos que supone por parte de los participantes, agentes y organizadores», y también exigen la «reubicación de la exposición». De hecho, los jóvenes artistas recuerdan que «en las bases del concurso se deja claro que la muestra se hará en una sala o museo», y no en un centro de estudios. Si no se aceptan sus peticiones, los ochos finalistas no entregarán sus obras para el montaje de la exposición y, por consiguiente, renuncian al premio.
Por su parte, María José Frau aclaró ayer que la exposición será sólo un día -con un coste de montaje de 1.500 euros- porque «coincide con la gala final de todos los premios Art Jove, el 29 de este mes, en el Conservatori». Además, la directora del Institut Balear de la Joventut asegura que la muestra pasará después a otra sala del centro durante 15 días, aunque esta versión no ha sido transmitida a los artistas.
Los finalistas del Art Jove d'Arts Plàstiques han puesto este mismo viernes como fecha tope para obtener una respuesta.
Los ocho finalistas del Premi Art Jove d'Arts Plàstiques 2012 se sienten «marginados» por el organizador del certamen, el Institut Balear de la Joventut del Govern. ¿El motivo? La exposición con las obras finalistas «no se exhibirá en Ses Voltes, como era habitual», y, este año, sólo se podrá ver durante un día y se ubicará en una sala del Conservatori Professional de Música de les Illes Balears. «Nos parece injusto y es echar por tierra todo nuestro trabajo», coinciden Bartomeu Sastre, Ian Waelder y Natxa Pomar, tres de los artistas.
Debido a esta nueva situación, Sastre, Waelder y Pomar entregaron ayer una carta a María José Frau, directora del Institut Balear de la Joventut, en nombre de los ocho artistas finalistas al galardón, dotado con 2.000 euros. En su misiva, éstos piden que se reconsidere «la duración de la exposición, teniendo en cuenta la suma de esfuerzos que supone por parte de los participantes, agentes y organizadores», y también exigen la «reubicación de la exposición». De hecho, los jóvenes artistas recuerdan que «en las bases del concurso se deja claro que la muestra se hará en una sala o museo», y no en un centro de estudios. Si no se aceptan sus peticiones, los ochos finalistas no entregarán sus obras para el montaje de la exposición y, por consiguiente, renuncian al premio.
Por su parte, María José Frau aclaró ayer que la exposición será sólo un día -con un coste de montaje de 1.500 euros- porque «coincide con la gala final de todos los premios Art Jove, el 29 de este mes, en el Conservatori». Además, la directora del Institut Balear de la Joventut asegura que la muestra pasará después a otra sala del centro durante 15 días, aunque esta versión no ha sido transmitida a los artistas.
Los finalistas del Art Jove d'Arts Plàstiques han puesto este mismo viernes como fecha tope para obtener una respuesta.
Addaya Centre d'Art al ROOM ART FAIR #2. Feria de Arte Joven #Madrid 2012. : Instituto de Arte Contemporáneo
IAC
ROOM ART FAIR #2. Feria de Arte Joven #Madrid 2012.
Del 23 al 25 de noviembre de 2012.
Lugar: Hotel Praktik Metropol Madrid
Calle Montera, 47,
28013 Madrid
La dirección de la feria ROOM ART FAIR ha invitado a los socios del IAC a visitar la feria, presentando su carné de socio en el control de acceso.
Del 23 al 25 de noviembre se celebra la feria de arte joven ROOM ART FAIR en el hotel Praktik Metropol ubicado en la Gran Vía de MADRID. Durante estos días se reunirán en este espacio cerca de 30 galerías, 6 editoriales especializadas en arte, media partners, bloggers y un novedoso programa con 5 jóvenes comisarios que exhibirán sus proyectos en la azotea del hotel.
La filosofía de ROOM ART FAIR se centra en la difusión del arte del presente, del arte actual para ello contamos con galerías jóvenes, que han comenzado hace poco su andadura y que vendrán con la selección de 5 artistas, cada una, menores de 40 años. Queremos apoyar a este tipo de galerías que en muchas ocasiones se quedan fuera de otras ferias por su juventud.
Deseamos crear interesantes sinergias entre todos los agentes que participarán en la Feria [galeristas, artistas, coleccionistas, editores, comisarios, media partners, bloggers]. Lo novedoso y la herramienta perfecta para conseguir este objetivo es que todos estos agentes dormirán durante cuatro noches en el Praktik Metropol, durante el día la habitación servirá como espacio expositivo y por la noche como alojamiento de los mismos.
En esta segunda edición una de las novedades más interesante es una convocatoria abierta a nuevos comisarios, recibimos más de 50 proyectos, de los que hemos seleccionado 5 que serán exhibidos durante ROOM ART FAIR en la novena planta del hotel.
Con la presentación de casi 200 jóvenes artistas, ROOM ART FAIR pretender acercar el arte actual a nuevos comisarios, con piezas a un precio asequible y formatos cómodos, con una fisionomía [las habitaciones de un hotel] que propicie el acercamiento al arte y a los agentes del mercado del arte de una forma desprejuiciada, de una forma mucho más directa, tratando de que el público general pierda el miedo al arte contemporáneo.
El equipo de ROOM ART FAIR, está formado por un equipo joven [media de 30 años], emprendedores, multidisciplinares que han llevado a cabo tanto esta segunda edición como la primera con 100% de capital privado, un buen ejemplo para la actual situación de la industria cultural.
Galerías
About Art // Addaya Centre d'Art // Alonso Vidal // Art Deal Project // Art Factory 7 // A.dFuga // Bambara // Carmen del Campo // Canvas Arte // Centre d'Art La Real // Cervantes 6 // Collblanc // El Arte de lo Imposible // Emma Zunz // Espacio Plano B // Espai Tactel // Espiral // Factoría de Arte y Desarrollo // Galería 9 // Intersecció Art // Metro Arte Contemporánea // Mister Pink // Montsequi // Quiosc Gallery // Say Hi! Gallery // Trentatres Gallery // Víctor Zurita
Editoriales/Librerías
Artágora // Ediciones Trea // Editorial Arte Ahora // HilaTina Ediciones // Laie Espacio Fundación Telefónica // Librería Dadá
Proyectos de comisariado
Do not disturb [1erEscalón] // Femme fuck your ming [Carlota Loveart] // No está listo, [Francisco Godoy] // Plástico [Adonay Bermúdez] // Una habitación propia [Ignacio Tejedor]
ROOM ART FAIR #2. Feria de Arte Joven #Madrid 2012.
Del 23 al 25 de noviembre de 2012.
Lugar: Hotel Praktik Metropol Madrid
Calle Montera, 47,
28013 Madrid
La dirección de la feria ROOM ART FAIR ha invitado a los socios del IAC a visitar la feria, presentando su carné de socio en el control de acceso.
Del 23 al 25 de noviembre se celebra la feria de arte joven ROOM ART FAIR en el hotel Praktik Metropol ubicado en la Gran Vía de MADRID. Durante estos días se reunirán en este espacio cerca de 30 galerías, 6 editoriales especializadas en arte, media partners, bloggers y un novedoso programa con 5 jóvenes comisarios que exhibirán sus proyectos en la azotea del hotel.
La filosofía de ROOM ART FAIR se centra en la difusión del arte del presente, del arte actual para ello contamos con galerías jóvenes, que han comenzado hace poco su andadura y que vendrán con la selección de 5 artistas, cada una, menores de 40 años. Queremos apoyar a este tipo de galerías que en muchas ocasiones se quedan fuera de otras ferias por su juventud.
Deseamos crear interesantes sinergias entre todos los agentes que participarán en la Feria [galeristas, artistas, coleccionistas, editores, comisarios, media partners, bloggers]. Lo novedoso y la herramienta perfecta para conseguir este objetivo es que todos estos agentes dormirán durante cuatro noches en el Praktik Metropol, durante el día la habitación servirá como espacio expositivo y por la noche como alojamiento de los mismos.
En esta segunda edición una de las novedades más interesante es una convocatoria abierta a nuevos comisarios, recibimos más de 50 proyectos, de los que hemos seleccionado 5 que serán exhibidos durante ROOM ART FAIR en la novena planta del hotel.
Con la presentación de casi 200 jóvenes artistas, ROOM ART FAIR pretender acercar el arte actual a nuevos comisarios, con piezas a un precio asequible y formatos cómodos, con una fisionomía [las habitaciones de un hotel] que propicie el acercamiento al arte y a los agentes del mercado del arte de una forma desprejuiciada, de una forma mucho más directa, tratando de que el público general pierda el miedo al arte contemporáneo.
El equipo de ROOM ART FAIR, está formado por un equipo joven [media de 30 años], emprendedores, multidisciplinares que han llevado a cabo tanto esta segunda edición como la primera con 100% de capital privado, un buen ejemplo para la actual situación de la industria cultural.
Galerías
About Art // Addaya Centre d'Art // Alonso Vidal // Art Deal Project // Art Factory 7 // A.dFuga // Bambara // Carmen del Campo // Canvas Arte // Centre d'Art La Real // Cervantes 6 // Collblanc // El Arte de lo Imposible // Emma Zunz // Espacio Plano B // Espai Tactel // Espiral // Factoría de Arte y Desarrollo // Galería 9 // Intersecció Art // Metro Arte Contemporánea // Mister Pink // Montsequi // Quiosc Gallery // Say Hi! Gallery // Trentatres Gallery // Víctor Zurita
Editoriales/Librerías
Artágora // Ediciones Trea // Editorial Arte Ahora // HilaTina Ediciones // Laie Espacio Fundación Telefónica // Librería Dadá
Proyectos de comisariado
Do not disturb [1erEscalón] // Femme fuck your ming [Carlota Loveart] // No está listo, [Francisco Godoy] // Plástico [Adonay Bermúdez] // Una habitación propia [Ignacio Tejedor]
Complicidades de Georgina Sas sobre l'expo aniversai de Cubic Art.
Ciertas iniciativas serian imposibles sin una buena red de complicidades, de mujeres y hombres con intereses comunes. Si estos intereses además, giran entorno al arte como fragmentos de su vida, como asimilación personal, como estudio interdisciplinar, como arte de género, con definiciones comunes que parten de referentes culturales diversos, estaríamos hablando de la vida llevaba a la plástica.
Bajo el lema "la imaginación del artista no tiene límites" nació Cúbic Art hace un año, un proyecto abierto con la implicación y el afán de la creadora Marga Gómez del Cerro. EnCúbic Art se agrupan una pluralidad de actitudes ante el arte y su práctica, artistas como Tatiana Sarasa, Pep Guerrero, Lluís Fuster, Mariano Mayol, Esther Olondriz, Biel Bover o M. Lluïsa Aguiló (que pronto inaugurará una individual en Aba Convent de la Missió)
Cúbic Art pretende ser un espacio alternativo donde exponer y comprar obra de distintos artistas bajo un proyecto común; hasta ahora han sido seis, entre ellos Objets Trouvés, una colectiva con título sugerente y repleto de significación si tenemos en cuenta la importancia que supuso que Marcel Duchamp se iniciase con los corrosivos postulados dadaístas. Su ready-made inasimilable, según la propia confesión del artista, sin embargo, fue una obra en gran medida presente hasta hoy en el arte contemporáneo, que sigue sorprendiendo a más de un espectador por su incongruencia.
Son muchos los artistas que en algún momento de su vida artística han creado obra con objetos encontrados. De hecho es una premisa en la creación de Marga Gómez del Cerro (Barcelona, 1958), lo hemos visto en sus propuestas expositivas; acopia piedras, las interviene mínimamente y deja que hablen, con su gesto mudo y su piel tranquila.
Memoria sobre memoria, cuentos de tela y pintura, pero también de madera o hierro con obras que reflexionan desde la poesía, como tantas otras. En la misma medida y dimensiones se entremezclan elementos disonantes, dosis de ironía, técnicas, choques absurdos, elementos lúdicos y disonantes, curiosas armonías. Sin duda resulta necesario reinventarnos la vida, porque el mundo, no es como lo habíamos soñado.
